Tarda

De Viquidites
Salta a: navegació, cerca
Tarda
Joaquin Sorolla Beach at Valencia or Afternoon Sun.jpg
El sol de la tarda
de Joaquim Sorolla
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg  Article a la Viquipèdia
Wiktionary-logo-en.png  Definició al Viccionari
Commons-logo.svg  Multimèdia a Commons
Modifica dades a Wikidata

La tarda, també anomenada horabaixa a Mallorca, capvespre a Menorca i vesprada (contret habitualment en la parla oral com vesprà) al País Valencià, és la part del dia compresa entre el migdia i el vespre. Si bé el seu ús és bastant subjectiu, se sol considerar l'horari entre les 14h o 15h, o havent dinat, fins que es pon el sol, aproximadament a les 18h o 19h a l'hivern o les 20h a l'estiu.

Citacions[modifica | modifica el codi]

  • França és l'únic lloc on pots fer l'amor a la tarda sense que la gent estigui colpejant la teva porta.[1]
(en anglès) France is the only place where you can make love in the afternoon without people hammering on your door.
Book icoline.svg  — Barbara Cartland

Dites populars[modifica | modifica el codi]

(var.) Quan canta el cucut, al matí mullat, a la tarda eixut.[5]
(var.) Tronada al matí, vesprada, garbí.[6]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Celebrate Bastille Day With Our 15 Funny Quotes About France (And The French)». The Huffington Post, 11 de juliol de 2013. [Consulta: 30 setembre 2013].
  2. 2,0 2,1 2,2 Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 22 novembre 2017].
  3. Coll i Martí, Josep. «Refranys geogràfics al Pallars» (Noia 64 mimetypes pdf.pngPDF). Butlletí interior de la Societat d'Onomàstica. Núm. 13, (1983), p. 71-75 [Consulta: 19 octubre 2015].
  4. Viladot-Puig, Joan. El Refranyer de Joan Viladot (en català). Lleida: Pagès Editors, 2003 (Història. Monografies; 23). ISBN 9788497790741. 
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Tarda». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X. 
  7. Sanchis Guarner, 1983, p. 109, Vol. 5. Sector central interior.
  8. Sanchis Guarner, 1983, p. 110, Vol. 5. Sector central interior.
  9. Correas Martínez, Miguel; Gargallo Gil, José Enrique. Calendario romance de refranes. Barcelona: Edicions de la Universitat de Barcelona, 2003. ISBN 8483383942. 
  10. Amades, Joan. Llibre del temps que fa. Barcelona: La Neotípia, 1938, p. 8-10. 
  11. «Espiga». ParemioRom : Paremiologia romànica: refranys meteorològics i territori. Barcelona: Departament de Filologia Romànica, Universitat de Barcelona, 2011. [Consulta: 6 setembre 2014].
  12. Estruch i Subirana, Maria. Els noms populars de núvols, boires i vents al Berguedà. Berga: l'Albíany=2010 (La Guita ; 11). ISBN 9788489751828. 
  13. Amades, Joan. Costumari català : el curs de l'any. Vol. I. Hivern, 1950, p. p. 255-278. 
  14. Piñeiro Costán; Ramos Ruiz; Puigmalet, 2013, p. 275, Trons a remolar.
  15. Sanchis Guarner, 1983, p. 170, Vol. 5. Sector central interior.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]