Migjorn
Rosa dels vents
Projectes germans
Article a la Viquipèdia
El migjorn és el vent del sud.
Llevant , xaloc i migjorn; llebeig , ponent i mestral , tramuntana i gregal , vet ací els vuit vents del món.
Migjorn a l'hivern , purna d'infern.[2]
Migjorn a la posta, mestral a la porta .
Migjorn a sa posta, mestral que s'acosta.[2]
Migjorn, aigua enjorn.[2]
Migjorn brut i tramontana neta omplen d'aigua la basseta.
Migjorn brut i tramontana neta, prest tindrem aigüeta.
Migjorn d'hivern, pluja d'infern.[2]
Migjorn de dia nou jorns dura; migjorn de nit, aviat finit.
Migjorn de vesprada , fresca a la matinada.
Migjorn, en arribar me'n torn.[2]
Migjòrn, es el alcabòt del maestral.
Fa referència a què el migjorn és el vent que més por dóna als mariners i pescadors.
Migjorn, pa en es forn .[2]
Migjorn, pluja d'altre jorn.
El llevant la mou i el migjorn la plou.[2]
Per migjorn hi ha llegany .
Plovent estava el xaloc i a dins el migjorn tronava, el llebeig el cerç inflava, el ponent l'apitjorava, el mestral l'arrabassava a punt de toc i retoc; el gregal va guanyar el joc i el llevant amollava aigua amb un carabassot.
Quan bufa fort el migjorn, si vols peix, tens d'anar al Born .[2]
Quan el migjorn punxa , senyal de pluja.
Quan ha passat el migjorn, el dimoni diu: "Déu faci que no torn".
Tramuntana d'estiu i migjorn d'hivern omplen el rebost ; tramuntana d'hivern i migjorn d'estiu, no faltaran plors.
Vent migjorn, no hi torn.[2]
Vent de migjorn, pluja dejorn.[2]
Xaloc i migjorn, la fi del món .
↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 2,8 2,9 Alcover , Antoni M. ; Moll , Francesc de B . «Migjorn ». A: Diccionari català-valencià-balear . Barcelona: IEC, 2002.
Arimany , Miquel. Quaderns de lectures catalanes (en català). Vol. 2. Barcelona: Ed. Miquel Arimany, 1976. ISBN 9788472111158 .
Martínez i Martínez , Francesc. Folklore Valencià. Còses de la meua tèrra. (en català). València: Imprenta Diana, 1947.
Parés i Puntas , Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X .
Viladot-Puig , Joan. El Refranyer de Joan Viladot (en català). Lleida: Pagès Editors, 2003 (Història. Monografies; 23). ISBN 9788497790741 .