Migjorn

De Viquidites
Salta a: navegació, cerca
Migjorn
Rosa dels vents.png
Rosa dels vents
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg  Article a la Viquipèdia
Modifica dades a Wikidata

El migjorn és el vent del sud.

Dites populars[modifica | modifica el codi]

Dita popular Fa referència a què el migjorn és el vent que més por dóna als mariners i pescadors.
  • Migjorn, pa en es forn.[2]
  • Migjorn, pluja d'altre jorn.[1]
  • El llevant la mou i el migjorn la plou.[2]
  • Per migjorn hi ha llegany.[5]
  • Plovent estava el xaloc i a dins el migjorn tronava, el llebeig el cerç inflava, el ponent l'apitjorava, el mestral l'arrabassava a punt de toc i retoc; el gregal va guanyar el joc i el llevant amollava aigua amb un carabassot.[1]
  • Quan bufa fort el migjorn, si vols peix, tens d'anar al Born.[2]
  • Quan el migjorn punxa, senyal de pluja.[1]
  • Quan ha passat el migjorn, el dimoni diu: "Déu faci que no torn".[3]
  • Tramuntana d'estiu i migjorn d'hivern omplen el rebost; tramuntana d'hivern i migjorn d'estiu, no faltaran plors.[1]
  • Vent migjorn, no hi torn.[2]
  • Vent de migjorn, pluja dejorn.[2]
  • Xaloc i migjorn, la fi del món.[1]

Referències[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Arimany, Miquel. Quaderns de lectures catalanes. Vol. 2 (en català). Barcelona: Ed. Miquel Arimany, 1976. ISBN 9788472111158. 
  • Martínez i Martínez, Francesc. Folklore Valencià. Còses de la meua tèrra. (en català). València: Imprenta Diana, 1947. 
  • Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X. 
  • Viladot-Puig, Joan. El Refranyer de Joan Viladot (en català). Lleida: Pagès Editors, 2003 (Història. Monografies; 23). ISBN 9788497790741.