Porta
Aparença
Porta de Santa Maria del Mar (Barcelona | |
Projectes germans | |
---|---|
Article a la Viquipèdia | |
Definició al Viccionari | |
Multimèdia a Commons | |
Detalls | |
Tipus | element arquitectònic, dispositiu i obstacle |
Una porta és una obertura practicada en un mur o en una paret d'una ciutat, d'un edifici, d'una cambra, etc., que s'utilitza per accedir o sortir dins d'un habitatge o cambres interiors.
Dites populars
[modifica | modifica el codi]- Darrera la porta hi ha un gat, vet aquí el conte acabat.[1]
- Deixar grinyola una porta, duu desgràcia.[2]
- El jornal del menestral, entra per la porta i surt pel finestral.[3]
- Gat miolador, gener a la porta.[4]
- L'aranya que et fila a ta porta, gran ventura et porta.[5]
- Lluna morta, llevant a sa porta.[3]
- Migjorn a la posta, mestral a la porta.[5]
- Núvols a la posta, guergal a la porta.[6]
- Núvols en creu, vent a la porta.[3]
- Per Sant Silvestre, per la porta o la finestra.[3]
- (var.) Per Sant Silvestre, entra el sol per la porta i per la finestra.[4]
- Quan un grul canta a la llar de foc, porta sort a la casa.[2]
- Quan una porta es tanca, se n'obre una altra.[7]
- Sentiment per dona morta, sol durar fins a la porta.[2]
- Un quadre tort en una paret, porta desgràcia.[2]
- Vídua honrada, porta tancada.[2]
- Xaloc, tanca la porta i fes bon foc.[3]
Frases fetes i locucions
[modifica | modifica el codi]- Tancar-se-li (a algú) totes les portes.[7]
- Negar l'ajuda a algú
- Anar per portes.[8]
- Arruïnar, ensorrar, llençar a perdre.
- Trucar a la porta (d'algú o a totes les portes).[7]
- Demanar l'ajuda a algú
Referències
[modifica | modifica el codi]- ↑ Sugranyes, Josep M. Garbellada de refranys : aires de serè en la nostra parla. Valls: Cossetània, 1999. ISBN 8489890471.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars, 1965.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Porta». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ 4,0 4,1 Amades, Joan. Costumari català : el curs de l'any. Vol. I. Hivern. Barcelona: Salvat, 1950.
- ↑ 5,0 5,1 Parés i Puntas, 1999.
- ↑ Amades, Joan. Llibre del temps que fa. Barcelona: La Neotípia, 1938.
- ↑ 7,0 7,1 7,2 «Porta». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 24 maig 2012].
- ↑ Amades, 2004, p. 19.
Bibliografia
[modifica | modifica el codi]- Amades i Gelats, Joan. Paraules i modismes (Ed. facsímil) (en català). Tarragona: L'Agulla, 2005 (Biblioteca de tradicions populars, núm. 29). ISBN 849629417X.