Desgràcia

Desgràcia

Indigent a Boston (EUA)
Projectes germans
Definició al Viccionari

La desgràcia és un sèrie d'esdeveniments negatius que cauen sobre algú; un mal que és un motiu perpetual d'aflicció, de patiment, etc.

Citacions

• «Consola't de suportar les injustícies: la veritable desgràcia consisteix a cometre-les.»
   — Pitàgores

• «Una naturalesa malvada que exerceix una gran autoritat porta la desgràcia a la societat.»
  (en grec antic) οὕτως ὡς ἔοικε πονηρὰ φύσις, μεγάλης ἐξουσίας ἐπιλαβομένη, δημοσίας ἀπεργάζεται συμφοράς.  
  In Ctesiphontem oratio. § 147 — Èsquines

• «En tan gran desgràcia, s'estimà més una vida sense honor a una memòria irreprotxable.»
  (en llatí) Quia illi in tanto malo turpis vita integra fama potior fuit.
  La guerra de Jugurta. § 57 — Gai Sal·lusti Crisp

• «Un ànim serè és el millor condiment d'una desgràcia.»
  (en llatí) Aequus animus aequos optimum est aerumnae condimentum.
  Rudens. Acte II — Plaute

• «La desgràcia revela si tens un amic o només un amic de nom.»
  (en llatí) Amicum an nomen habeas aperit calamitas
  Sententiae. § 41 — Publili Sirus

• «Les desgràcies particulars fan el bé general; de manera que, com més desgràcies particulars hi ha, més bé va el món.»
  (en francès) Les malheurs particuliers font le bien général, de sorte que plus il y a de malheurs particuliers, et plus tout est bien.
  Càndid o l'optimisme. Cap. IV., 1759 — Voltaire

• «L'home no és ni àngel ni bèstia, i la desgràcia és que qui actua d'àngel fa de bèstia.»
  (en francès) L'homme n'est ni ange ni bête, et le malheur veut que qui veut faire l'ange fait la bête.
  Pensées. Part I. Art. X — Blaise Pascal

• «Quan es té poc cervell, la vanitat arriba a causar tota mena de desgràcies.»
  (en anglés) Vanity working on a weak head, produces every sort of mischief. Nothing so easy as for a young lady to raise her expectations too high.
  Emma. Vol. I. Cap.8, 1815 — Jane Austen

• «L'experiència s'adquireix per la desgràcia.»
  (en francès) L'expérience s'achète par le malheur.
   — Honoré de Balzac

• «L'home que mor ric, mor desgraciat.»
  (en anglès) The man who dies thus rich dies disgraced.
  "Wealth". The North American Review, Vol. 148, Issue 391 (June 1889), p. 664 — Andrew Carnegie

• «Els amics solen abandonar-nos a l'hora de la desgràcia; els enemics ens segueixen fins a la mort.»
  (en castellà) Los amigos suelen abandonarnos a la hora de la desgracia; los enemigos nos siguen hasta la muerte.
   — Álvaro de Figueroa y Torres, comte de Romanones

• «La pitjor desgràcia que pot sofrir col·lectivament un poble és la manca de l'ideal.»
  L'Estevet, 20 d'abril de 1923 — Manuel Carrasco i Formiguera

• «  Un home és la suma de les seves desgràcies. Pots pensar que un dia la desgràcia es cansarà, però llavors el temps és la teva desgràcia.»
  (en anglès) A man is the sum of his misfortunes. One day you'd think misfortune would get tired, but then time is your misfortune.
  The Sound and the Fury, 1929 — William Faulkner

Dites populars

• Desgraciat del que no encerta.

• Estisores obertes, desgràcies curtes.

• Les tórtores porten desgràcia a les cases que en tenen.

• Ou sense rovell anuncia desgràcia si no es tira al foc.

• Passar per dessota d'una escala de mà, oberta, és presagi de desgràcies.

Bibliografia

• Sal·lusti Crisp, Gai. La Conjuració de Catilina. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1962.