Desgràcia
Aparença
|
Indigent a Boston (EUA) | |
| Projectes germans | |
|---|---|
|
| |
La desgràcia és un sèrie d'esdeveniments negatius que cauen sobre algú; un mal que és un motiu perpetual d'aflicció, de patiment, etc.
Citacions
[modifica | modifica el codi]- «Consola't de suportar les injustícies: la veritable desgràcia consisteix a cometre-les.»[1]
- «Una naturalesa malvada que exerceix una gran autoritat porta la desgràcia a la societat.»[2](en grec antic) οὕτως ὡς ἔοικε πονηρὰ φύσις, μεγάλης ἐξουσίας ἐπιλαβομένη, δημοσίας ἀπεργάζεται συμφοράς.
In Ctesiphontem oratio. § 147 — Èsquines
- «En tan gran desgràcia, s'estimà més una vida sense honor a una memòria irreprotxable.»[3](en llatí) Quia illi in tanto malo turpis vita integra fama potior fuit.
La guerra de Jugurta. § 57 — Gai Sal·lusti Crisp
- «Un ànim serè és el millor condiment d'una desgràcia.»[4](en llatí) Aequus animus aequos optimum est aerumnae condimentum.
Rudens. Acte II — Plaute
- «La desgràcia revela si tens un amic o només un amic de nom.»[4](en llatí) Amicum an nomen habeas aperit calamitas
Sententiae. § 41 — Publili Sirus
- «Les desgràcies particulars fan el bé general; de manera que, com més desgràcies particulars hi ha, més bé va el món.»[5](en francès) Les malheurs particuliers font le bien général, de sorte que plus il y a de malheurs particuliers, et plus tout est bien.
- «L'home no és ni àngel ni bèstia, i la desgràcia és que qui actua d'àngel fa de bèstia.»[6](en francès) L'homme n'est ni ange ni bête, et le malheur veut que qui veut faire l'ange fait la bête.
Pensées. Part I. Art. X — Blaise Pascal
- «Quan es té poc cervell, la vanitat arriba a causar tota mena de desgràcies.»[7](en anglés) Vanity working on a weak head, produces every sort of mischief. Nothing so easy as for a young lady to raise her expectations too high.
Emma. Vol. I. Cap.8, 1815 — Jane Austen
- «L'experiència s'adquireix per la desgràcia.»[8](en francès) L'expérience s'achète par le malheur.
- «L'home que mor ric, mor desgraciat.»[9](en anglès) The man who dies thus rich dies disgraced.
"Wealth". The North American Review, Vol. 148, Issue 391 (June 1889), p. 664 — Andrew Carnegie
- «Els amics solen abandonar-nos a l'hora de la desgràcia; els enemics ens segueixen fins a la mort.»[10](en castellà) Los amigos suelen abandonarnos a la hora de la desgracia; los enemigos nos siguen hasta la muerte.
- « Un home és la suma de les seves desgràcies. Pots pensar que un dia la desgràcia es cansarà, però llavors el temps és la teva desgràcia.»[12](en anglès) A man is the sum of his misfortunes. One day you'd think misfortune would get tired, but then time is your misfortune.
The Sound and the Fury, 1929 — William Faulkner
Dites populars
[modifica | modifica el codi]- Desgraciat del que no encerta.[13]
Referències
[modifica | modifica el codi]- ↑ Bolinches, Antoni. Mil pessics de saviesa: antologia de citacions que inviten a pensar. Barcelona: Mina, 2005. ISBN 8496499340.
- ↑ Harbottle, Thomas Benfield. Dictionary of Quotations (Classical). London: Swan Sonnenschein, 1897.
- ↑ Sal·lusti Crisp, 1962.
- ↑ 4,0 4,1 Peris i Juan, Antoni. Diccionari de locucions i frases llatines. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2001. ISBN 8441208786.
- ↑ Voltaire. «Càndid o l'optimisme». A: Contes filosòfics. Barcelona: Edicions 62, 1982 (Les Millors obres de la literatura universal ; 12). ISBN 842971834X.
- ↑ Harbottle, Thomas Benfield; Dalbiac, Philip Hugh. Dictionary of Quotations (French). New York: The MacMillan, 1908.
- ↑ «Emma» (en anglés). Austen.com. Arxivat de l'original el 1484997919. [Consulta: 19 octubre 2016].
- ↑ «Honoré de Balzac a dit...». Paris: Evene, cop. 1999. Arxivat de l'original el 1380166647. [Consulta: 30 març 2013].
- ↑ «Andrew Carnegie - Biography.com». Bio.com. A+E Television Networks, cop. 1996. Arxivat de l'original el 1391828566. [Consulta: 8 febrer 2014].
- ↑ Señor, Luis. Diccionario de citas. 2a ed. Madrid: Espasa, 1999. ISBN 8423994155.
- ↑ Carrasco i Formiguera, Manuel «Sols l'ideal pot dur-nos al triomf ». L'Estevet, Núm. 68, (20-04-1923) [Consulta: 7 abril 2013].
- ↑ Faulkner, William. The Sound and the Fury. Penguin books, 1987 [Consulta: 9 juny 2015].
- ↑ 13,0 13,1 13,2 13,3 13,4 Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars, 1965.
Bibliografia
[modifica | modifica el codi]- Sal·lusti Crisp, Gai. La Conjuració de Catilina. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1962.