Vés al contingut

Honoré de Balzac

De Viquidites
Infotaula de personaHonoré de Balzac
Honoré de Balzac (1842)
Projectes germans
  Biografia a la Viquipèdia
  Obres de l'autor a Viquitexts
  Multimèdia a Commons
Dades biogràfiques
Naixement Tours (França)
20 de maig de 1799
Mort París
18 d'agost de 1850 (51 anys)
Ocupació Novel·lista, crític literari, escriptor, prosista, periodista, crític d'art, assagista, dramaturg i editor
Els drets d'autor han expirat
Modifica dades a Wikidata

Honoré de Balzac (Tours, 20 de maig de 1799 — París, 18 d'agost de 1850) fou un novel·lista francès, considerat com el més important de la primera meitat del segle XIX i el principal representant de l'anomenada novel·la realista.

  • Com menys creditors tinguis, menys ajuda pots esperar[1]
L'art de payer ses dettes, 1827.
  • La millor manera per no pagar els deutes és la confusió: agafar els teus deutes i convertir-los en nous i en diferents.[1]
L'art de payer ses dettes, 1827.
  • El matrimoni uneix per a tota la vida dos éssers que es desconeixen totalment.[2]
  • L'experiència s'adquireix per la desgràcia.[3]
(en francès) L'expérience s'achète par le malheur.
  • L'obra més ferma de la conscient activitat humana, és aquella que, inspirada en el proïsme, deixa de banda tots els convencionalismes socials.[4]
  • La resignació és un suïcidi quotidià.[2]
  • La vida militar exigeix poques idees.[2]
  • Per més exagerats que siguin els òrgans d'una opinió, sempre estan per sota dels purs del seu partit.[5]
El gabinet dels antics (1838).
  • Quan reconeixem les nostres debilitats, som més forts.[2]
  • Tot poder humà està format de paciència i de temps.[2]
  • Ultrapassar els límits de la moda és convertir-se en caricatura.[6]
  • Comptant ovelles, el llop te les menja.[7]
(en francès) Brebis comptés, le loup les mange.
Les Chouans, 1829.
  • En les grans crisis, el cor es trenca o es bronzeja.[7]
(en francès) Dans ce grandes crises, le coeur se brise ou se bronze.
La Maison du Chat-qui-pelote, 1830.
(en francès) La passion est sourde et muette de naissance.
La Muse du département, 1837.
(en francès) L'amour est un trésor de souvenirs.
Albert Savarus, 1842.
  • Rere un poeta hi ha, penso, una dona bonica de la pitjor espècie.[7]
(en francès) Dans un poète il y a, je crois, une jolie femme de la pire espèce.
Illusions perdues. Vol III, 1843.
  • A la llarga una professió és com el matrimoni, on només sentim els incovenients.[7]
(en francès) A la longue il en est d'une profession comme du marriage, on n'en sent plus que les inconvénients.
Le Cousin Pons, 1847.

Physiologie du mariage (1829)

[modifica | modifica el codi]
  • Parlant d'amor, es fa l'amor.[3]
(en francès) Parler d'amour, c'est faire l'amour.
  • El més bonic a la vida són les il·lusions.[2][7]
(en francès) Ce qu'il y a de plus beau dans la vie, c'est les illusions de la vie.

Le Lys dans la Vallée (1836)

[modifica | modifica el codi]
(en francès) L'amour ne vit que de confiance.
  • El veritable amor no calcula res.[3]
(en francès) Le véritable amour ne calcule rien.

Les Femmes (1856)

[modifica | modifica el codi]

Recull de citacions del llibre Les Femmes publicat l'any 1856:

Pàgina principal: Les Femmes
  • L'instint de la dona és ser dèspota quan no està pas oprimida.[8]
(en francès) L'instinct de la femme est d'être despote quand elle n'est pas opprimée.
  • Només l'últim amor d'una dona satisfà el primer amor d'un home.[8]
(en francès) Il n'y a que le dernier amour d'une femme qui satisfasse le premier amour d'un homme.
(en francès) Une femme instruite peut lire son avenir dans un simple geste.

Pensées, sujets, fragmens (1910)

[modifica | modifica el codi]

Recull d'aforismes d'Honoré de Balzac del llibre Pensées, sujets, fragmens publicat l'any 1910:

  • No confiïs en el temps ni en les dones.[9]
(en francès) Il ne faut se fier ni au temps ni aux femmes.
  • La història de l'home és la història de la humanitat, com la història d'una societat és la història de tots.[9]
(en francès) L'histoire de l'Homme est l'histoire de l'humanité, comme l'histoire d'une société est l'histoire de toutes.
  • Els reis no pidolen pas, només roben.[9]
(en francès) Les rois ne mendient pas, ils volent.
  • El pais que guanya les batalles ha d'aprendre a cantar.[9]
(en francès) Le pays qui gagne des batailles doit savoir les chanter.
  • Un gran crim és de vegades un poema.[9]
(en francès) Un grand crime, c'est quelquefois un poème.
  • Un home arriba a ser fort confessant la seva feblesa.[9]
(en francès) Un homme devient bien fort en avouant sa faiblesse.
  • La fortuna, el talent, la raó, el poder són per alguns homes les patents de la impertinència.[9]
(en francès) La fortune, le talent, l'esprit, le pouvoir ne sont pour quelques hommes que des brevets d'impertinence.
  • Per ser avar, s'ha de posseir.[9]
(en francès) Pour être avare, il faut posséder.
  • No temo la mort ni la vida.[9]
(en francès) Je ne crains ni la mort ni la vie.
  • Hi ha autors que moren borratxos d'èxit.[9]
(en francès) Il y a des auteurs qui meurent ivres d'un succès.
  • Hi ha horribles felicitats.[9]
(en francès) II y a d'horribles félicités.

Referències

[modifica | modifica el codi]
  1. 1,0 1,1 Otero; Giménez, 2018, p. 89-94.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Hernàndez, Gaspar. L'Art de viure : (aforismes d'escriptors). Barcelona: Columna, 2011. ISBN 9788466414395. [Enllaç no actiu]
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 «Honoré de Balzac a dit...». Paris: Evene, cop. 1999. Arxivat de l'original el 1380166647. [Consulta: 30 març 2013].
  4. «Sumari» (PDF). Germanor : revista cultural il·lustrada, Num. 25, (20-10-1930), pàg. 1 [Consulta: 21 agost 2012].[Enllaç no actiu]
  5. Aragay, Ignasi «La feblesa dels voluptuosos, segons Balzac». Ara, (18-10-2013), pàg. 42.
  6. Arróniz Hidalgo, José-Guillermo. Claret. Diccionari de citacions i frases de renom, DL 1997. ISBN 8482971379. 
  7. 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 7,5 Harbottle, Thomas Benfield; Dalbiac, Philip Hugh. Dictionary of Quotations (French). New York: The MacMillan, 1908. 
  8. 8,0 8,1 8,2 Balzac, Honoré de. Les Femmes. Paris: Michel Levy; J. Hetzel & Ce., 1856 [Consulta: 17 juny 2014]. 
  9. 9,00 9,01 9,02 9,03 9,04 9,05 9,06 9,07 9,08 9,09 9,10 Balzac, Honoré de. Pensées, sujets, fragmens. Paris: A. Blaizot, 1910 [Consulta: 18 juny 2014]. 

Bibliografia

[modifica | modifica el codi]
  • Otero, Malcolm; Giménez, Santi. Il·lustres execrables. Barcelona: Rosa dels Vents, 2018. ISBN 9788416930722.