Vés al contingut

Plaute

De Viquidites
Infotaula de personaPlaute
Projectes germans
  Biografia a la Viquipèdia
  Multimèdia a Commons
Dades biogràfiques
Naixement Sarsina (Itàlia)
250 aC
Mort Roma
184 aC (65/66 anys)
Ocupació Comediògraf, dramaturg i escriptor
Els drets d'autor han expirat
Modifica dades a Wikidata

Plaute [Titus Maccius Plautus] (Sarsina, Úmbria, ~251 aC — Roma, ~184 aC) fou comediògraf llatí.

  • A cada edat escau una conducta diferent.[1]
(en llatí) Aetatem aliam aliud factum condecet.
Mercader. Acte V.
  • Cadascú es recorda dels seus propis interessos.[2]
(en llatí) Suam quisque homo rem meminit.
Mercader § 1011.
  • Perdem les coses segures mentre cerquem les insegures.[3]
(en llatí) Certa amittimus, dum incerta petimus.
Pseudolus. Acte II.
  • Fes-ho, si és que ho fas.[3]
(en llatí) Age si quid agis
El Persa. Acte IV, escena IV.
Expressió molt utilitzada per Plaute a la seva obra, per exemple a El soldat fanfarró, l'Esticus. La frase s'ha adaptat posteriorment com Age quod agis.
(en llatí) Aequus animus aequos optimum est aerumnae condimentum.
Rudens. Acte II.
  • El favor que es fa als bons mai no es perd.[1]
(en llatí) Bonis quod bene fit haud perit.
Rudens. Acte IV.
  • Les fortunes solen canviar en un moment. La vida és ben variable.[1]
(en llatí) Actutum fortunae solent mutarier. Varia vita est.
Truculentus. Acte II.
(en llatí) Ubi amici, ibi opes.
Truculent. § 885.

Referències

[modifica | modifica el codi]

Bibliografia

[modifica | modifica el codi]
  • Erasme de Rotterdam. No puc no parlar. Girona: Edicions de la ela geminada, 2018. ISBN 9788494856129. 
  • Escolà Tuset, Josep M. Diccionari de llatinismes i expressions clàssiques. Barcelona: Edicions 62, 1997 (El Cangur ; 235). ISBN 8429742786. 
  • Peris i Juan, Antoni. Diccionari de locucions i frases llatines. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2001. ISBN 8441208786.