Plaute
 | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Biografia a la Viquipèdia | |
 Multimèdia a Commons | |
| Dades biogràfiques | |
| Naixement |
Sarsina (Itàlia), 250 aC |
| Mort |
Roma, 184 aC (65/66 anys) |
| Ocupació | Comediògraf, dramaturg i escriptor |
| Els drets d'autor han expirat | |
 | |
Plaute [Titus Maccius Plautus] (Sarsina, Úmbria, ~251 aC — Roma, ~184 aC) fou comediògraf llatí.
Citacions[modifica | modifica el codi]
- A cada edat escau una conducta diferent.[1]
- (en llatí) Aetatem aliam aliud factum condecet.
Mercator. Acte V.
- Perdem les coses segures mentre cerquem les insegures.[2]
- (en llatí) Certa amittimus, dum incerta petimus.
- Pseudolus. Acte II.
- Fes-ho, si és que ho fas.[2]
- (en llatí) Age si quid agis
- El Persa. Acte IV, escena IV.
- Expressió molt utilitzada per Plaute a la seva obra, per exemple a El soldat fanfarró, l'Esticus. La frase s'ha adaptat posteriorment com Age quod agis.
- (en llatí) Aequus animus aequos optimum est aerumnae condimentum.
- Rudens. Acte II.
- El favor que es fa als bons mai no es perd.[1]
- (en llatí) Bonis quod bene fit haud perit.
- Rudens. Acte IV.
- Les fortunes solen canviar en un moment. La vida és ben variable.[1]
- (en llatí) Actutum fortunae solent mutarier. Varia vita est.
- Truculentus. Acte II.
Referències[modifica | modifica el codi]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Peris i Juan, 2001.
- ↑ 2,0 2,1 Escolà Tuset, 1997, p. 77-129.
Bibliografia[modifica | modifica el codi]
- Escolà Tuset, Josep M. Diccionari de llatinismes i expressions clàssiques. Barcelona: Edicions 62, 1997 (El Cangur ; 235). ISBN 8429742786.
- Peris i Juan, Antoni. Diccionari de locucions i frases llatines. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2001. ISBN 8441208786.