Amistat
Aparença
(S'ha redirigit des de: Amics)
|
Els embaixadors de Hans Holbein (1533) | |
| Projectes germans | |
|---|---|
|
| |
|
| |
|
| |
L'amistat és un lligam afectuós entre dues persones, afecció d'una persona envers una altra enfora dels lligams de la sang i de l'amor sexual.
Citacions
[modifica | modifica el codi]- «L'amistat és el més necessari de la vida; sense amics ningú voldria viure.»[1]
- «L'amic segur s'assegura en circumstàncies insegures.»[2](en llatí) Amicus certus in re incerta cernitur.
- «Crec que l'amistat no pot existir si no és entre persones bones.»[3](en llatí) Sentio nisi in bonis amicitiam esse non posse.
- «Les amistats han d'ésser immortals; les enemistats, mortals.»[4](en llatí) Amicitias immortales, mortales inimicitias esse debent.
- «L'amistat més ferma és la que hi ha entre iguals.»[4](en llatí) Firmissima est inter pares amicitia.
Historiae Alexandri Magni Macedonis. Llibre VII — Quint Curci Ruf
- «A cap metge li plau la salut, ni tan sols la dels seus amics.»[5]
- «Un germà pot no ser un amic, però un amic serà sempre un germà.»[7](en anglès) A Brother may not be a Friend, but a Friend will always be a Brother.
Dites populars
[modifica | modifica el codi]- A casa l'amic necessitat vés-hi sense ésser cridat.[9]
- A casa l'amic ric no hi vagis si no ets requerit.[9]
- A l'amic prova'l primer, ans no l'hagis menester.[9]
- A l'amic si el guanyes en el joc, guanya-li poc.[9]
- A l'amiga que ho és més, no li ensenyis el promès.[9]
- A s'amic el pots triar; es parent, te l'han de dar.[10]
- Amb el veïnat, bona amistat i el portal tancat.[9]
- Amic dolent i trasto vell, ja pots tirar-los al bordell.[10]
- Amic i trasto que no serveix, si els perds, no hi fa res.[10]
- Amic i trasto que no serveix, si es perd, no es perd res.[10]
- Amic nou, molt renou i enrenou.[9]
- Amic pel seu profit, que se'n torni al llit.[9]
- Amic que no deixa i gavinet que no talla, fes-li una falla.[10]
- Amics, pocs i fins.[10]
- Amics i parents, pocs i de lluny.[10]
- Amistat interessada només dura una mesada.[9]
- Com més amics més clars.[9]
- D'amics, pocs i amb ells, pocs jocs.[9]
- D'amics, pocs i bons.[10]
- De l'amic la prosperitat, fa perillar l'amistat.[9]
- Dient les veritats es perden les amistats.[9]
- Digue'm amb qui vas i et diré el que seràs.[9]
- El millor amic, un duro.[9]
- Els amics porten fatics i les amigues fatigues.[9]
- En el perill es coneix l'amic.[9]
- Es parents, així com són; ets amics triau-los bons.[10]
- Més valen amics en plaça que diners en caixa.[10]
- No deixis l'amic vell, que el nou serà com ell.[9]
- No tendràs parent millor que un amic que et tenga amor.[10]
- O és amic, o malcriat, qui entra sense trucar.[9]
- Qui és amic d'es sonador, balla sa primera.[10]
- Qui té amics en la Cort, guanya el plet.[10]
- Qui té amics, té fatics.[9]
- Renega de l'amic que es cobreix amb les ales i et mossega amb el pic.[9]
- Si vols de l'amic provar la voluntat, fingeix necessitat.[9]
- Si vols per amic algú, no siga més ric que tu.[10]
- Un bon amic no es pagat a cap preu.[10]
- Un bon amic no es pot pagar.[10]
- Val més bon amic que parent ric.[10]
Frases fetes i locucions
[modifica | modifica el codi]- Entre dos amics.[10]
A preu baix, a preu d'amic (Mall.)
Esser molt amics (La Bisbal)
Esser molt enemics (Vallcorb)
- Estar bé amb els seus amics.[10]
- Estar bé amb sos amics.[10]
Estar gras i bo.
- Fer amics.[10]
Pendre o rependre l'amistat amb qualcú (Bal.)
- Fer amics i diners.[10]
Guanyar honra i profit (Mall.).
- Fer cara de pocs amics.[10]
Cara seriosa, indicadora de mal geni.
- Fer amistat o posar amistat.[10]
Establir afecte mutu (Mall., Men.).
- Fer l'amistat[14]
Besar la mà en senyal de respecte (Barc., Valls, Reus).
- Fer s'amistat.[10]
Reconciliar-se (Mall., Men.).
- No tenir amic ni parent.[10]
Esser dur de cor, no sentir-se del mal d'altri (Mall.).
- Tan amics com abans![10]
Ho diuen per manifestar indiferència pel resultat d'una gestió.
Referències
[modifica | modifica el codi]- ↑ «Aristòtil». L'Ofici de viure. Barcelona: Catalunya Ràdio S.R.G., 18-05-2009. Arxivat de l'original el 26-04-2013. [Consulta: 4 febrer 2013].
- ↑ Ciceró, Marc Tul·li. Leli, de l'amistat. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1999. ISBN 8472257150.
- ↑ Torralba, Francesc. L'Amistat. Lleida: Pagès, 2008 (Torralba, Francesc. Seleccions ; 4). ISBN 9788497796170.
- ↑ 4,0 4,1 Peris i Juan, 2001.
- ↑ Arróniz Hidalgo, 1997.
- ↑ 6,0 6,1 «Fer amics». Bricolatge emocional. Barcelona: Televisió de Catalunya, 09-10-2010. [Consulta: 23 juny 2012].
- ↑ Franklin, Benjamin. Wisdom and wit from Poor Richard's Almanack. White Plains, New York: Peter Pauper Press, cop. 2006. ISBN 1593599390.
- ↑ «Sumari» (PDF). Germanor : revista cultural il·lustrada, Núm. 16, (31-05-1930), pàg. 1 [Consulta: 21 agost 2012].
- ↑ 9,00 9,01 9,02 9,03 9,04 9,05 9,06 9,07 9,08 9,09 9,10 9,11 9,12 9,13 9,14 9,15 9,16 9,17 9,18 9,19 9,20 9,21 9,22 9,23 9,24 9,25 9,26 9,27 9,28 9,29 9,30 9,31 9,32 9,33 9,34 9,35 9,36 9,37 9,38 9,39 9,40 9,41 9,42 9,43 9,44 9,45 9,46 Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars, 1965.
- ↑ 10,00 10,01 10,02 10,03 10,04 10,05 10,06 10,07 10,08 10,09 10,10 10,11 10,12 10,13 10,14 10,15 10,16 10,17 10,18 10,19 10,20 10,21 10,22 10,23 10,24 10,25 10,26 10,27 10,28 10,29 10,30 10,31 10,32 10,33 10,34 Alcover; Moll, 2002.
- ↑ Parés i Puntas, 1999.
- ↑ Sevilla Muñoz, J.; Zurdo Ruiz-Ayúcar, M.I.T. (dir.). «Refranero multilingüe». Madrid: Instituto Cervantes (Centro Virtual Cervantes), 2009. [Consulta: 22 juliol 2026].
- ↑ Parés i Puntas, 1998, p. 20.
- ↑ «Amistat». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 20 gener 2013].
Bibliografia
[modifica | modifica el codi]- Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «amic». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- Arróniz Hidalgo, José-Guillermo. Diccionari de citacions i frases de renom. Barcelona: Claret, 1997. ISBN 8482971379.
- Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars (en català). Barcelona: Millà, 1965 (Biblioteca popular catalana vell i nou ; 3). ISBN 8473040082.
- Parés i Puntas, Anna. Diccionari de refranys. Català-castellà, castellà-català (en català). Barcelona: Edicions 62, 1998. ISBN 842974293X.
- Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X.
- Peris i Juan, Antoni. Diccionari de locucions i frases llatines. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2001. ISBN 8441208786.