El dinar és l'àpat principal del dia, que es pren al migdia i després de l'esmorzar .
L'home autènticament lliure és el qui pot rebutjar una invitació a dinar sense donar cap excusa.[1]
(en francès) L'homme vraiment libre est celui qui sait refuser une invitation à dîner sans donner d'explications.
— Jules Renard
No hi ha tal cosa com un dinar gratuït.
(en anglès) There's no such thing as free lunch.
— Milton Friedman
A esmorzar , sopes i bledes ; a dinar, bledes i pa; a sopar , sopa escaldada.
A Pina, qui no hi duu pa , no hi dina.[4]
A mitjan dinar, qui no té pa , que se'n talli.[4]
A qui dina, no li diguis menja.[4]
A qui hagis de donar dinar, no li planyis l'esmorzar.[4]
(var.) A qui hagis de donar dinar, no li planguis es berenar .[4]
Amb fam o sense fam , a les dotze dinam.[4]
Bledes a dinar i bledes a sopar , massa bledes hi ha.
Dejunar per ben dinar, qualsevol ho fa.
De dinar i d'amistat , la meitat de la meitat.
Després de dinar, ni llibres ni estimar.
Dinar reposat, sopar passejat.[9]
(var.) El dinar, reposat; el sopar, passejat.
Els sucs van bé per al dinar, els fregits per al sopar .
En fer-se un bon dinar, com més ne resta, més festa fa.[4]
Esmorzar , dinar, berenar i sopar , feines de bon realitzar. I per arrodonir-ho millor, el ressopó.
Està bé filosofar , però a la una hem de dinar.
La millor hora per dinar és quan hi ha gana i menjar .
Mal si dinen, mal si no dinen.[4]
Més val dinar que esternudar .[4]
Qui mal dina i sopa pitjor, augmenta ses venes i sa sang no.[4]
Si amb el diable has de dinar, cullera llarga et caldrà.
Si vas a Balaguer , esmorza primer; si hi has de dinar, emporta't un pa ; i si hi has de fer llit , emporta-te'n llit.[4]
Tot bon català beu vi pel seu dinar.[10]
Un bon esmorzar estalvia un dinar.[4]
Un bon dinar fa de bon esperar.[4]
(var.) Bon dinar, bon esperar fa.[4]
Quin és el dinar que es menja més de gust?
Aquell en el qual un ha estat convidat , perquè no costa res.
↑ «Jules Renard a dit... ». Paris: Evene, cop. 1999. [Consulta: 30 març 2013].
↑ 4,00 4,01 4,02 4,03 4,04 4,05 4,06 4,07 4,08 4,09 4,10 4,11 4,12 4,13 Alcover , Antoni M. ; Moll , Francesc de B . «dinar ». A: Diccionari català-valencià-balear . Barcelona: IEC, 2002.
↑ Sevilla Muñoz , J.; Zurdo Ruiz-Ayúcar , M.I.T. (dir.). «Refranero multilingüe ». Madrid: Instituto Cervantes (Centro Virtual Cervantes), 2009. [Consulta: 4 desembre 2023].
↑ Gargallo i Gregori , José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir ». L'autor, 2010-. [Consulta: 4 desembre 2023].
Amades , Joan . Folklore de Catalunya . Vol. 2. Cançoner, cançons, refranys, endevinalles. 3a edició. Barcelona: Selecta, 1982. ISBN 84-298-0452-8 .
Castells , Marta. Vegana i catalana: la cuina de tota la vida sense ingredients d'origen animal . Barcelona: Viena, 2016. ISBN 9788483308868 .
Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars (en català). Barcelona: Millà, 1965 (Biblioteca popular catalana vell i nou ; 3). ISBN 8473040082 .
Gomis i Mestre , Cels. Botànica popular catalana : dites i tradicions populars referents a les plantes (en català). La Bisbal d'Empordà: Sidillà, 2015 (Talaia clàssics, núm. 2). ISBN 9788494256462 .
Green , Jonathan. The Cynic's lexicon : a dictionary of amoral advice . London: Routledge & Kegan Paul, 1984. ISBN 0710201877 .
Parés i Puntas , Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X .
Viladot-Puig , Joan. El Refranyer de Joan Viladot (en català). Lleida: Pagès Editors, 2003 (Història. Monografies; 23). ISBN 9788497790741 .