Dinar

Dinar

Un plat de dinar
Projectes germans
Article a la Viquipèdia
Definició al Viccionari
Multimèdia a Commons

El dinar és l'àpat principal del dia, que es pren al migdia i després de l'esmorzar.

Citacions

• L'home autènticament lliure és el qui pot rebutjar una invitació a dinar sense donar cap excusa.

(en francès) L'homme vraiment libre est celui qui sait refuser une invitation à dîner sans donner d'explications.

 — Jules Renard

• No hi ha tal cosa com un dinar gratuït.

(en anglès) There's no such thing as free lunch.

 — Milton Friedman

Dites populars

• A esmorzar, sopes i bledes; a dinar, bledes i pa; a sopar, sopa escaldada.
• A Pina, qui no hi duu pa, no hi dina.
• A mitjan dinar, qui no té pa, que se'n talli.
• A qui dina, no li diguis menja.
• A qui hagis de donar dinar, no li planyis l'esmorzar.

(var.) A qui hagis de donar dinar, no li planguis es berenar.

• Amb fam o sense fam, a les dotze dinam.
• Bledes a dinar i bledes a sopar, massa bledes hi ha.
• Dejunar per ben dinar, qualsevol ho fa.
• De dinar i d'amistat, la meitat de la meitat.
• Després de dinar, ni llibres ni estimar.
• Dinar reposat, sopar passejat.

(var.) El dinar, reposat; el sopar, passejat.

• Els sucs van bé per al dinar, els fregits per al sopar.
• En fer-se un bon dinar, com més ne resta, més festa fa.
• Esmorzar, dinar, berenar i sopar, feines de bon realitzar. I per arrodonir-ho millor, el ressopó.
• Està bé filosofar, però a la una hem de dinar.
• La millor hora per dinar és quan hi ha gana i menjar.
• Mal si dinen, mal si no dinen.
• Més val dinar que esternudar.
• Qui mal dina i sopa pitjor, augmenta ses venes i sa sang no.
• Si amb el diable has de dinar, cullera llarga et caldrà.
• Si vas a Balaguer, esmorza primer; si hi has de dinar, emporta't un pa; i si hi has de fer llit, emporta-te'n llit.
• Tot bon català beu vi pel seu dinar.
• Un bon esmorzar estalvia un dinar.
• Un bon dinar fa de bon esperar.

(var.) Bon dinar, bon esperar fa.

Endevinalles

• Quin és el dinar que es menja més de gust?

Aquell en el qual un ha estat convidat, perquè no costa res.

Bibliografia

• Amades, Joan. Folklore de Catalunya. Vol. 2. Cançoner, cançons, refranys, endevinalles. 3a edició. Barcelona: Selecta, 1982. ISBN 84-298-0452-8. 
• Castells, Marta. Vegana i catalana: la cuina de tota la vida sense ingredients d'origen animal. Barcelona: Viena, 2016. ISBN 9788483308868. 
• Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars (en català). Barcelona: Millà, 1965 (Biblioteca popular catalana vell i nou ; 3). ISBN 8473040082. 
• Gomis i Mestre, Cels. Botànica popular catalana : dites i tradicions populars referents a les plantes (en català). La Bisbal d'Empordà: Sidillà, 2015 (Talaia clàssics, núm. 2). ISBN 9788494256462. 
• Green, Jonathan. The Cynic's lexicon : a dictionary of amoral advice. London: Routledge & Kegan Paul, 1984. ISBN 0710201877. 
• Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X. 
• Viladot-Puig, Joan. El Refranyer de Joan Viladot (en català). Lleida: Pagès Editors, 2003 (Història. Monografies; 23). ISBN 9788497790741.