Vés al contingut

Jules Renard

De Viquidites
Jules Renard
Jules Renard
Projectes germans
  Biografia a la Viquipèdia
  Obres de l'autor a Viquitexts
  Multimèdia a Commons
Dades biogràfiques
Naixement Châlons-du-Maine (França)
22 de febrer de 1864
Mort París
22 de maig de 1910 (46 anys)
Ocupació Escriptor, aforista, dramaturg, novel·lista, diarista, crític literari i poeta
Drets d'autor
Les citacions es troben en domini públic.
Modifica dades a Wikidata

Jules Renard (Châlons-sur-Mayenne, 22 de febrer de 1864 — París, 22 de maig de 1910) fou un escriptor francès.

Journal, 1887-1910

[modifica | modifica el codi]
  • «Digues de tant en tant la veritat per tal que et creguin quan menteixis[1]
    (en francès) Dis quelquefois la vérité, afin qu'on te croie quand tu mentiras.
  • «Déu. El que tothom coneix, pel seu nom.»[2]
    (en francès) Dieu: celui que tout le monde connaît, de nom.
  • «El ronc és dormir en veu alta.»[2]
    (en francès) Ronfler, c'est dormir tout haut.
  • «L'únic home vertaderament lliure és el qui pot rebutjar una invitació a dinar sense donar cap excusa.»[2]
    (en francès) L'homme vraiment libre est celui qui sait refuser une invitation à dîner sans donner d'explications.
  • «La claredat és la cortesia de l'home de lletres.»[2]
    (en francès) La clarté est la politesse de l'homme de lettres.
  • «La mort dels altres ens ajuda a viure.»[2]
    (en francès) La mort des autres nous aide à vivre.
  • «La por a l'avorriment és l'única excusa de treball[2]
    (en francès) La peur de l’ennui est la seule excuse du travail.
  • «Lliurepensador. Pensador suficient.»[2]
    (en francès) Libre penseur. Penseur suffirait.
  • «No cal que diguis tota la veritat però intenta dir la veritat.»[2]
    (en francès) Il ne faut pas dire toute la vérité, mais il ne faut dire que la vérité.
  • «Un home de caràcter no té pas bon caràcter.»[2]
    (en francès) Un homme de caractère n’a pas bon caractère.

Referències

[modifica | modifica el codi]
  1. Bolinches, Antoni. Mil pessics de saviesa : antologia de citacions que inviten a pensar. Barcelona: Mina, 2005. ISBN 8496499340. 
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 2,8 «Jules Renard a dit...». Paris: Evene, cop. 1999. Arxivat de l'original el 1342112056. [Consulta: 30 març 2013].