Cullera

De Viquidites
Salta a: navegació, cerca
Cullera
No-frills tablespoon.jpg
Cullera
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg  Article a la Viquipèdia
Wiktionary-logo-en.png  Definició al Viccionari
Commons-logo.svg  Multimèdia a Commons
Modifica dades a Wikidata

Una cullera és un estri de metall o fusta que té la forma d'una petita pala amb la fulla concavada i ordinàriament de forma oval i va unida al mànec per on s'agafa. Serveix per a prendre una porció del contingut d'un recipient i transportar-la a un altre recipient o portar-la a la boca.

Dites populars[modifica | modifica el codi]

  • A home sa, cullera de pa.[1]
  • D'agafar les culleres, n'hi ha de moltes maneres.[2]
  • Llet i cullera el pa espera.[3]
  • Ni menjar sopes sense cullera ni tenir portes amb polleguera.[1]
  • No preparis la cullera si tens buida la sopera.[1]
  • Què sap el gat de fer culleres, si no ha estat mai cullerer?.[2]
  • Sa cullera de plata no fa més bo es menjar.[2]
  • Sa cullera fa es brou.[2]
  • Si amb el diable has de dinar, cullera llarga et caldrà.[3]
  • Tothom pot triar la cullera que ha de menjar.[3]

Frases fetes i locucions[modifica | modifica el codi]

Ficar-hi la cullera.
  • Arribar a cullera.[2]
  • Deixar-se la cullera a presidi.[2]
  • Durar tant com una cullera de pa.[2]
  • Fer la cullera.[2]
  • Ficar-hi la cullera.[2]
  • Quina manera de fer culleres![2]
  • Venir cullera amb fesol.[2]
  • Viure (o durar) més que mànecs de cullera.[2]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 Viladot-Puig, J. El Refranyer de Joan Viladot. Lleida: Pagès editors, 2003. ISBN 849779074X. 
  2. 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 2,10 2,11 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  3. 3,0 3,1 3,2 Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans. Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X.