El berenar o bereneta és l'àpat que es fa a mitja tarda, entre el dinar i el sopar.
- A qui li has de donar sopar, no li plangues el berenar.[1]
- (var.) A qui hagis de donar sopar, no li planyis el berenar.[1]
El berenar o espertina no és gaire menjar perquè encara es pon el sol aviat.
- (var.) A la Mare de Déu Candelera, el berenar li va al darrera.
- (var.) Per la Candelera, el berenar al darrera, i per Sant Macià migdiada i berenar.
- (var.) Sant Julià el berenar del cel fa baixar.
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «berenar». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «espertina». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars (en català). Barcelona: Millà, 1965 (Biblioteca popular catalana vell i nou ; 3). ISBN 8473040082.
- Correas Martínez, Miguel; Gargallo Gil, José Enrique. Calendario romance de refranes. Barcelona: Edicions de la Universitat de Barcelona, 2003. ISBN 8483383942.
- Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X.