Crosta

De Viquidites
Salta a la navegació Salta a la cerca
Crosta
Scab.jpg
Crosta
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg  Article a la Viquipèdia
Wiktionary-logo-en.png  Definició al Viccionari
Modifica dades a Wikidata

Una crosta és una capa externa dura que cobreix una cosa de matèria més tova o molla. En la medicina, fa referència a la formació cutània temporal, constituïda per plaquetes i sang, que cobreix una ferida al cicatritzar-se.

Citacions[modifica | modifica el codi]

  • Una crosta és cosa que has d'aguantar mentre no arriba el moment d'arrencar-te-la i llençar-la ben lluny.[1]
(en anglès) A scab is something you have to put up with until the time comes when you can pick it off and flick it away.
Book icoline.svg «La lectora de llibres». Matilda, 1988. — Roald Dahl

Dites populars[modifica | modifica el codi]

Dita popular El berenar o espertina no és gaire menjar perquè encara es pon el sol aviat.

Frases fetes i locucions[modifica | modifica el codi]

  • Ésser bona crosta.[4]
Frase feta Ésser espavilat, viu.
  • Ésser de la crosta.[5]
(var.) Ésser de la crosta dura.[4](Tremp)Viquidites:Abreviacions
Frase feta Ésser reaccionari, fanàtic, d'idees retrògrades.
Frase feta Ésser reaccionari, fanàtic, d'idees endarrerides.
Frase feta Ésser d'idees avançades.
  • Ésser una crosta.[4]
Frase feta Ésser un beneït, ximple.
Frase feta Brodat, atapeït d'or.
  • Faltar-ne les crostes.[4]
Frase feta Faltar-hi prou per a esser així com diuen.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Dahl, 2005.
  2. Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «espertina». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  3. Gelabert i Fiet, 1973.
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «crosta». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  5. 5,0 5,1 «Crosta». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Gran Enciclopèdia Catalana.
  6. «crosta». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Barcelona : Institut d'Estudis Catalans.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Gelabert i Fiet, Eduard. «Vell i nou: refranys de ma terra». A: Cornellà de Llobregat: Història, Arqueologia i Folklore (en català). Barcelona: AGM, 1973, p. 158-171.