Pasqua

Pasqua

Cant de caramelles per a celebrar la Pasqua
Projectes germans
Article a la Viquipèdia
Multimèdia a Commons

La Pasqua és un període de l'any litúrgic comprès per un cicle de 50 dies entre la Pasqua de Resurrecció i la Pasqua Granada (o Pentecosta). Mentre que per al cristianisme se celebra la resurrecció de Jesucrist, les festes paganes inicien els ritus primaverals que celebren l'arribada del bon temps i exalten l'element vegetal amb al·legories de la fecunditat i l'abundància.

Dites populars

• A Pasqua el joc i a Nadal el foc.

(var.) A Pasqua els jocs i a Nadal els focs.

(var.) A Nadal, al foc, i a Pasqua, al joc.

(var.) A Nadal, al foc, i a Pasqua, al sol.

(var.) Per Nadal al sol per Pasqua a l'ombra

(var.) Nadal de fred, Pasqua al sol.

(var.) Nadal a la solana, Pasqua a l'ombra.

(var.) Nadal en divendres en es lloc i Pasqua en es foc.

(var.) Per Nadal al sol i per Pasqua al foc, si vols que l'any sia bo.

(var.) Per Nadal al foc, per Pasqua al joc.

(var.) Per Nadal al sol, per Pasqua al foc.

(var.) Lo Nadal al foc, la Pasqua al sol.

(var.) Per Nadal, els focs; i a Pasqua, els jocs.

• A Pasqua miradetes i per Sant Vicent les parelletes.

• Altes o baixes, a l'abril són les Pasqües.

(var.) Altes o baixes, per abril les Pasqües.

• Amb castanyes, vi de Pasqües.

Amb castanyes, vi de Pasqües.

• Amoretes pel gener, per Pasqua muller i per Nadal bolquer.

• Bon dia i bon any que Déu nos dó, per Nadal bona porcella i per Pasqua un bon moltó.

• Cada cosa per son temps, per a Pasco formatjades.

(var.) Cada cosa a son temps... i d'estiu cigales, i de maig cireres... i per Pasqua formatjades.

• Cada dia no és Pasqua.

• Calors de Nadal són frescors per Pasqua.

(var.) Calors de Nadal són frescors per Pasqua; fredors per Nadal, calors pasquals.

(var.) Per Nadal, calor, i per Pasqua fred, fan l'any bo i dret.

• Calor en febrer? En Pasqua tremolaré.

(var.) Si tenc calor pes febrer, per Pasqua tremolaré

• Carnaval amb la dona, Pasqua amb el capellà.

• Carnestoltes moltes voltes i Nadal de mes a mes, Pasqua cada vuit dies; Quaresma, no vingues més.

(var.) Carnestoltes moltes voltes i Nadal de mes a mes, Pasqua cada setmana; Quaresma, no vingues més.

(var.) Carnestoltes quinze voltes i Nadal de mes a mes, Pasqua de vuit en vuit dies; Quaresma, no tornis més.

(var.) Carnestoltes quinze voltes i Nadal de mes a mes; tots els dies fossin festa i la Quaresma mai vingués.

(var.) Carnestoltes quinze voltes i Nadal fos cada mes, que cada dia fos Pasqua i Quaresma mai vingués.

(var.) Pasqua i Quaresma mai vingués.

• Carnestoltes mullades, Pasqües assolellades.

(var.) Carnestoltes mullades, Pasqües eixutes.

• Convidat de mala gana, fins per Pasqua fa Quaresma.

• De Nadal a Santa Agnès temps de Pasqua és.

• De Pasqua a l'Ascensió, quaranta dies de perdó.

• De Pasqua a Pentecosta, l'espertina és d'una crosta.(Rosselló)

El berenar o espertina no és gaire menjar perquè encara es pon el sol aviat.

De Pasqua a Pentecosta, l'espertina és d'una crosta.

• De Pasqua a Sant Joan, la pluja a pams.

• De Pasqua a Sant Pere Andreu, tres setmanes i tres dies.

• Els ocells, per la Quaresma festegen i per Pasqua es casen.

• Enmig de les Pasqües, vénen les basques.

(var.) Entre les Pasqües vénen les basques.

(var.) Per les Pasqües vénen les basques.

(var.) A les Pasqües seran les basques.

(var.) Entre les Pasqües vénen les tasques.

(var.) Guardeu rosegons, que entre les dues Pasqües vénen les basques.

En referència als pocs queviures del camp, així com a les preocupacions i el cansament durant les grans festes.

• Entre Pasqua i Pentecosta no mengis gaire la crosta.

• Figues i sermons, passat Pasqua no són bons.

• Fins per Sant Anton Pasqües són.

• Jueus en pasqües, moros en bodes i cristians en plets gasten els diners.

• L'evangelis a Sant Mateu cau pel setembre; Sant Esteve en desembre; març, per Quaresma; entre Pasqua i Cinquagesma, temps de carnal, i pel dia de Nadal, tot gall mengen; i així sia, i bon amén.

• La Pasqua de l'anyell, amb gran raó és abans de l'Ascensió.

• Moltes candeletes fan un ciri pasqual.

(var.) Moltes gotes fan un ciri.

(var.) Moltes gotes fan un ciri pasqual.

(var.) Moltes gotes de cera fan un ciri pasqual.

• No convé, ni ara ni abans, fer la Pasqua abans de Rams.

• No hi ha més mala Quaresma que de Pasqua a Cinquagesma.

(var.) No hi ha pitjor Quaresma que de Pasqua a Cinquagesma.

• No és cada dia Pasqua.

• No serà Pasqua passada sense merla arribada.

• Noies, punt llarg, que Pasqua s'acosta.

• Quan la Pasqua cau pel març, el diable treu ses arts.

• Qui per Carnestoltes s’assolella, per Pasqua crema la llenya.

Moltes candeletes fan un ciri pasqual.

• Parlem d'ous, que ara ve Pasqua.

• Pasqua de Nadal, Pasqua bona; tot el que sobra a ma dama, tot ho dóna.

• Pasqua i Nadal, s'esperen amb alegria i passen com un altre dia.

• Pasqua marçal, misèria mortal.

(var.) Pasqua marçal, mortalera o fam.

(var.) Pasqua marçal, mortandat o fam.

(var.) Pasqua marçal, mortaldat i fam.

(var.) Pasqua marçal, fam o mortandat.

(var.) Pasqua marçal porta mal any.

(var.) Pasqua marçal, anyada mortal.

(var.) Pasqua marçal, home mortal i [[collita]] reial.

(var.) Pasqua marçal, mitja pedregada val.

(var.) Pasqua marçal, o molt bé o molt mal.

(var.) Pasqua marçal, poca herba i poc gra.

Si la Pasqua és primerenca, és a dir, durant el mes de març, hi ha mala anyada o és any de desgràcies, segons la creença popular.

• Pasqua marcenca, fam i pesta primerenca.

(var.) Pasco marcenc, fam o pesta primerenc.

(var.) Pasqua marcenca, fam primerenca.

(var.) Pasqua marcesca, la fam i la mort pesca.

(var.) Pasqües marcenques, neu, guerra, fam i tombes fresques.

(var.) Pasqua tarcera, anyada primerenca.

(var.) Pasqües marcesques, fosses fresques.

• Pasqua nevada, primavera gemmada.

• Pasqua plujosa, anyada granosa.

(var.) Pasqua plujosa, [[collita]] abundosa.

(var.) La Quaresma ventosa i la Pasqua plujosa fan l'era granellosa.

(var.) Pasqües plujoses, garbes granyoses.

• Pasqües fangoses, vinyes ufanoses.

• Per les Pasqües, misses curtes i balles llargues.

• Per Nadal, el porc en sal, i per Pasqua, al foc.

• Per Quaresma estima els teus i per Pasqua estima a Déu.

• Per Pasqua al carrer, i per Nadal al recer.

Per Pasqua al carrer, i per Nadal al recer.

• Per Pasqua, carn de corder i per Nadal, de galliner.

(var.) Per a Nadal s'indiot, i per a Pasco es xot.

• Per Pasqua i per Nadal, cada ovella al seu corral.

(var.) Per Pasqua i per Nadal, cada u al seu hostal.

• Per Pasqua i per Nadal, qui res no estrena res no val.

• Per Pasqua i per Nadal, punts de Santa Anna, cada tres una cana.

• Per Pasqua, mones; per Nadal, pastissets.

• Per Pasqua, ous de garsa, i per l'Ascensió, ja hi ha garsó.

• Per Pasqua para be, per Sant Tomàs para porc i per Nadal para gall.

• Per Sant Gil, encén el gresol, apaga'l per la Pasqua i vés a prendre el sol.

• Pluja per Carnestoltes, Pasqües bones.

• Presses de Pasqua, dormir poc i puntada llarga.

• Quan compliu? Quan compliu? Per Pasqüetes, per Pasqüetes fem el niu.

• Quan la Quaresma és passada, Pasqua n'és ja.

• Quan la Pasqua cau pel març, el diable treu ses arts.

(var.) Quan la Pasqua cau pel març, se n'alegra el diable.

• Quan les esllavissades tiren en avall, senyal que Pasqua s'escau en diumenge.

• Quan Nadal s'assoleia, per Pasqua s'atorreia.

(var.) Qui per Nadal es torreia per Pasqua s'assoleia.

• Qui per Nadal duu espardenyes per Pasqua duu els socs.

(var.) Qui per Nadal espardenyeja, per Pasqua sabateja.

(var.) Si per Nadal esperdenyeja, per Pasqua esclopeja, i si per Pasqua esperdenyeja per Nadal esclopeja.

• Qui per Nadal juga al tocó, per Pasqua es calenta el taló.

• Si cada dia fos festa i Nadal de mes en mes, i Pasqua cada setmana, i sa Corema mai vengués!

• Si pel febrer calent estàs, per Pasqua tremolaràs.

• Si per Nadal fa bo per Pasqua fa carbó.

• Si per Nadal fa estiu, a Pasqua prop d'es caliu.

(var.) Nadal festiu, Pasqua prop del caliu.

(var.) Si per Nadal fa estiu, la Pasqua prop del niu.

• Si per Nadal fred no fa, per la Pasqua bé en farà.

• Si per Nadal sóc al carrer, per Pasqua tremolaré.

• Si per Nadal soleja, per Pasqua verdeja.

• Si plou molt per Pasqua, alegria dels pagesos.

(var.) Si plou per Pasqua, plourà per totes les festes assenyalades.

• Tot l’any no és Pasqua; una a l’any, i no tot l’any.

Mona de Pasqua

• Ni Pasqua sense mona, ni Corpus sense ginesta, ni Sant Joan sense coca.

• Pasqua sense ous, com Nadal sense torrons.

(var.) Pasqua sense truitada, com Nadal sense torronada.

Pasqua de Resurrecció

• Després de Pasqua de Resurrecció, ni panses, ni figues, ni sermó.

Pasqua Granada

• De Pasqua granada a Corpus Crist, un dijous per mig.

• Per Pasqua granada, l'espiga daurada; per Sant Joan, segada i per Sant Pere, a l'era.

Frases fetes i locucions

• Anar mudat com unes pasqües.

Anar molt arreglat, molt ben vestit i de bon aspecte.

• Car com les putes en Setmana Santa.

Valdre quelcom molts diners.

Anar mudat com unes pasqües.

• Fer (o tenir) cara de Pasqües.

Revelar satisfacció.

• Estar content com unes pasqües.

(var.) Estar més alegre que unes Pasqües.

Estar molt content.

• Fer la pasqua a algú.

Festejar una altra persona amb la intenció de tenir-hi relacions.

• Santes Pasqües.

Expressió que indica que no cal parlar més d'un tema; donar-lo per finalitzat i acabat.

• Ser més just que les pasqües.

Ser molt just.

• Ser un ciri pasqual.

• Tenir cara de Pasqua i obres de Divendres Sant.

(var.) Tenir cara de Divendres Sant.

Que té la cara amb una expressió trista o afligida.

Diumenge de Rams

• Fer Pasqua abans de Rams.

Quan una parella espera una criatura abans de casar-se. També, realitzar quelcom en un ordre invers al que és natural.

• Ser com les palmes d'Elx (que vingueren el matí de Pasqua).

Arribar tard o quan ja no és hora.

Mona de Pasqua

• Ser dolç com les coques de Pasqua.

Ser una persona molt agradable.

Bibliografia

• Amades, Joan. Costumari català : el curs de l'any (en català). Vol. I. Hivern. Barcelona: Salvat, 1982. ISBN 84-345-3673-0. 
• Amades, Joan. Costumari català : el curs de l'any (en català). Vol. II. Les carnestoltes. La quaresma. Setmana Santa. El Cicle Pasqual. Barcelona: Salvat, 1989. ISBN 8434536730. 
• Amades, Joan. Costums populars de Barcelona (en català). Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1931. 
• Correas Martínez, Miguel; Gargallo Gil, José Enrique. Calendario romance de refranes. Barcelona: Edicions de la Universitat de Barcelona, 2003. ISBN 8483383942. 
• Gelabert i Fiet, Eduard. «Vell i nou: refranys de ma terra». A: Cornellà de Llobregat: Història, Arqueologia i Folklore (en català). Barcelona: AGM, 1973, p. 158-171. 
• Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X.