Vés al contingut

Herba

De Viquidites
Infotaula taxonòmicaHerba
Projectes germans
  Article a la Viquipèdia
  Multimèdia a Commons
Taxonomia
Modifica dades a Wikidata

Una herba o planta herbàcia és qualsevol planta que té fulles, tiges i flors que desapareixen al final de la temporada de creixement fins a nivell del sòl. Les herbes no tenen tiges llenyoses persistents sobre la terra.

(en anglès) Time is an herb that cures all diseases.
Poor Richard's Almanack. — Benjamin Franklin

Dites populars

[modifica | modifica el codi]
  • A camí fressat, herba no hi naix.[2]
  • Aigua de març, herba als sembrats.[3]
  • Cada herba té la seva virtut.[2]
  • De les herbes molles se'n torquen el cul.[3]
  • Herba crua, dona nueta i dormir en terra dura, porten l'home a la sepultura.[3](Val.)Viquidites:Abreviacions
  • Herba seca per al burro sols me'n queda un manollet, però demà anirè a Muro i li'n pendrè un costalet.[4]
  • L'herba seca, curta o llarga, pel juny deu estar segada.[2](Valls, Alt Camp)Viquidites:Abreviacions
  • L'herba, si no es mulla, és or; si es mulla una vegada, és argent, i si se'n mulla dues, és fem.[5]
  • La mala herba sempre creix.[3]
  • Mala herba mai mor.[3]
(var.) Mala herba mai mor, i el bestiar no la menja.[3]
(var.) La mala herba sempre creix.[2](Ross.)Viquidites:Abreviacions

Frases fetes i locucions

[modifica | modifica el codi]
  • Créixer com la mala herba.[3]
Frase feta Créixer o propagar-se molt.
  • És més coneguda que la mala herba.[2]
Frase feta Es diu d'una cosa molt coneguda.
  • Ésser una mala herba.[3]
Frase feta Ésser una mala persona.
  • Fer feix de tota herba.[3]
Frase feta Aprofitar-ho tot.
Frase feta Necessitar molt de temps per aconseguir alguna cosa.
  • I altres herbes.[3]
Frase feta I altres coses.
  • ¿Quines herbes te fan coure els ulls?[3]
Frase feta Es diu d'algú que es fica en allò que no és del seu interès.
  • Segar a algú l'herba davall els peus.[3]
Frase feta Fer mal algú, perjudicar-lo.

Referències

[modifica | modifica el codi]
  1. Franklin, 1914.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Gomis i Mestre, 2015.
  3. 3,00 3,01 3,02 3,03 3,04 3,05 3,06 3,07 3,08 3,09 3,10 3,11 3,12 3,13 Alcover; Moll, 2002.
  4. Sanchis Guarner, 1983, p. 110-111, Vol. 3. Sector meridional.
  5. 5,0 5,1 Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 11 octubre 2024].
  6. Amades i Gelats, 2001, p. 37.
  7. Pàmies, Víctor. «Refranyer temàtic». L'autor. [Consulta: 18 març 2017].
  8. Amades, 1989, p. 215.

Bibliografia

[modifica | modifica el codi]