Herba
 | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Article a la Viquipèdia | |
 Multimèdia a Commons | |
| Taxonomia | |
 |
Una herba o planta herbàcia és qualsevol planta que té fulles, tiges i flors que desapareixen al final de la temporada de creixement fins a nivell del sòl. Les herbes no tenen tiges llenyoses persistents sobre la terra.
Citacions
[modifica | modifica el codi]- (en anglès) Time is an herb that cures all diseases.
Poor Richard's Almanack. — Benjamin Franklin
Dites populars
[modifica | modifica el codi]- A camí fressat, herba no hi naix.[2]
- Aigua de març, herba als sembrats.[3]
- Cada herba té la seva virtut.[2]
- De les herbes molles se'n torquen el cul.[3]
- Herba crua, dona nueta i dormir en terra dura, porten l'home a la sepultura.[3](Val.)
- Herba seca per al burro sols me'n queda un manollet, però demà anirè a Muro i li'n pendrè un costalet.[4]
- L'herba seca, curta o llarga, pel juny deu estar segada.[2](Valls, Alt Camp)
- L'herba, si no es mulla, és or; si es mulla una vegada, és argent, i si se'n mulla dues, és fem.[5]
- La mala herba sempre creix.[3]
- Mala herba mai mor.[3]
- (var.) Mala herba mai mor, i el bestiar no la menja.[3]
- (var.) La mala herba sempre creix.[2](Ross.)
- Mala herba prest s'arrela.[3]
- Marieta, Mariola, no et casis a Corbins, que et faran anar al defora a fer herba pels conills.[6]
- Pasqua marçal, poca herba i poc gra.[7]
- Per ferida i per beguda usa herba coneguda.[5]
- Quan creix herba als sembrats, creix la llengua dels llogats.[2](Alt Empordà)
- Tòtil cantat, xai eixivernat, si té prou herba i no és granat.[8]
Frases fetes i locucions
[modifica | modifica el codi]- Créixer com la mala herba.[3]
Créixer o propagar-se molt.
- És més coneguda que la mala herba.[2]
- Es diu d'una cosa molt coneguda.
- Ésser una mala herba.[3]
- Ésser una mala persona.
- Fer feix de tota herba.[3]
- Aprofitar-ho tot.
- Necessitar molt de temps per aconseguir alguna cosa.
- I altres herbes.[3]
- I altres coses.
- ¿Quines herbes te fan coure els ulls?[3]
- Es diu d'algú que es fica en allò que no és del seu interès.
- Fer mal algú, perjudicar-lo.
Referències
[modifica | modifica el codi]- ↑ Franklin, 1914.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Gomis i Mestre, 2015.
- ↑ 3,00 3,01 3,02 3,03 3,04 3,05 3,06 3,07 3,08 3,09 3,10 3,11 3,12 3,13 Alcover; Moll, 2002.
- ↑ Sanchis Guarner, 1983, p. 110-111, Vol. 3. Sector meridional.
- ↑ 5,0 5,1 Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 3 desembre 2024].
- ↑ Amades i Gelats, 2001, p. 37.
- ↑ Pàmies, Víctor. «Refranyer temàtic». L'autor. [Consulta: 18 març 2017].
- ↑ Amades, 1989, p. 215.
Bibliografia
[modifica | modifica el codi]- Amades, Joan. Costumari català : el curs de l'any (en català). Vol. III. Corpus. Primavera.. Estella: Salvat, 1989. ISBN 8434536730.
- Amades, Joan. Geografia popular (Ed. facsímil) (en català). Barcelona: Edicions El Mèdol, 2001 (Biblioteca de tradicions populars, núm. 6). ISBN 8495559293.
- Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «herba». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- Franklin, Benjamin. Poor Richard's Almanack. Waterloo, Iowa: The U.S.C. Publishing Co,, 1914.
- Gomis i Mestre, Cels. Botànica popular catalana : dites i tradicions populars referents a les plantes (en català). La Bisbal d'Empordà: Sidillà, 2015 (Talaia clàssics, núm. 2). ISBN 9788494256462.
- Sanchis Guarner, Manuel. Els pobles valencians parlen els uns dels altres. València: Eliseu Climent, 1983. ISBN 8475020674.