El cul o natges està constituït principalment pels tres músculs glutis (gluti major, gluti mitjà i gluti menor), els quals serveixen per a l'elevació i el sosteniment de la pelvis, l'extensió, l'abducció i la rotació del fèmur i l'abducció i la rotació de la cuixa.
El dia que la merda tingui cap valor, els pobres naixeran sense cul.[1]
(en castellà) El día que la mierda tenga algún valor, los pobres nacerán sin culo.
— Gabriel García Márquez
A en Turrai, li torraven faves al cul i no se'n sentia
Usat com a rèplica a Tu rai . Turrai fa referència al torrall , un estri de ferro de la llar de foc.
Al cul del sac es troben les engrunes.[3]
Dimecres , el cul me llepes.[3]
El bon cigró , arrugat i gros, amb cara vella i cul de fornera .
Els més valents cauen de cul.[3]
Els uns neixen amb una flor al cul, els altres amb una banya .[3]
Encostipat, cul tancat.
Entre cul i cleta es fica una néta.[3]
Faena d'ull , faena de cul.[3]
Lo cul fa la faena.[3]
Parlant de culs, tothom riu.[3]
Pel cul entra la lletra.[3]
Quan li ha vist el cul, diu que és femella.[3]
Qui molt s'abaixa, el cul ensenya.[3]
(var.) Qui molt s'acota, es cul mostra.[3]
Qui té cul, no pot dir pet a un altre.[3]
Qui té el cul llogat, no seu quan vol.[3]
(var.) Qui lloga el cul, no s'assenta quan vol.[3]
Qui vol peix , que es mulli el cul.[3]
(var.) Qui vol peix, que es banyi es cul.[3]
(var.) Qui truites vol agafar el cul s'ha de mullar.
Qui pet envia, merda espera. Dita molt emprada a Mallorca quan s’envia algú a fer una feina i la fa incorrectament
Tal cul, tal braga.[3]
Qui és el primer que es va cagar a mar?
Tinc una flor que tot l'any fa olor.
Un bolsillo rodó que s'obre i es tanca sense cordó.
Expressió amb què s'engega algú, rebutja algú, li desitja mal, etc.
Estar molt atrafegat.
Anar de cul enrere (o de cul endarrere, o cul arrere).[8]
Anar a recules. També, en sentit figurat, decaure, anar perdent prestigi, força, diners, etc.
Arrossegar el cul (per un lloc)[8]
Anar-hi molt sovint, ésser-ne concurrent, assidu.
Caure endarrere tocant primer el cul a terra . També, en sentit figurat, estar impressionat per una notícia inesperada, la visió d'alguna cosa, etc.
Donar (o prendre) pel cul.[8]
Vulgarment, practicar sexe anal; però també, molestar, empipar, perjudicar.
En sentit figurat, ésser inseparables dues persones, ésser carn i ungla .
Ésser (o semblar) el cul d'en Jaumet.[8]
(var.) No tenir cul (o no tenir cul per a seure).[8]
No estar mai quiet.
Ésser un cul d'església.[8]
Anar molt sovint a l'església, passar-hi llargues estones.
Ésser un cul de taverna (o de cafè).[8]
Freqüentar la taverna (o el cafè).
Ésser espatarrant una cosa, produir una gran impressió.
Ficar-se la llengua al cul (o dins el cul).[8]
Vulgarment, callar.
Fica-t'ho (o fiqui-s'ho, o fiqueu-vos-ho, o que s'ho fiqui, o que s'ho fiquin) al cul!'[8]
Vulgarment, expressió amb què es manifesta menyspreu per una cosa que ofereix o té algú altre.
Llepar (o besar) el cul (a algú).[8]
Vulgarment, mostrar-se baixament servil envers algú.
Perdre el cul (per algú o alguna cosa).[8]
Desviure-s'hi (per algú o alguna cosa).
Semblar el cul d'en Jaumet.
Ser una persona bellugadissa.
Tenir el cul pelat (de fer una cosa)[8]
Haver-la feta molt sovint, tenir-hi pràctica.
Tocar el cul (a un infant).[8]
Castigar-lo pegant-li a les anques.
L'anus.
↑ Honores , Crystal. «Citas de Gabriel García Márquez ». About.com, 2013. Arxivat de l'original el 1368472066. [Consulta: 21 maig 2013].
↑ 3,00 3,01 3,02 3,03 3,04 3,05 3,06 3,07 3,08 3,09 3,10 3,11 3,12 3,13 3,14 3,15 3,16 3,17 Alcover , Antoni M. ; Moll , Francesc de B . «cul ». A: Diccionari català-valencià-balear . Barcelona: IEC, 2002.
↑ 8,00 8,01 8,02 8,03 8,04 8,05 8,06 8,07 8,08 8,09 8,10 8,11 8,12 8,13 8,14 8,15 8,16 8,17 «Cul ». Gran Diccionari de la Llengua Catalana . Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 21 desembre 2013].
Error de citació: L'etiqueta <ref>
amb el nom "viladot" definida a <references>
no s'utilitza en el text anterior.
Amades , Joan . Folklore de Catalunya . Vol. 2. Cançoner, cançons, refranys, endevinalles. 3a edició. Barcelona: Selecta, 1982. ISBN 84-298-0452-8 .
Amades i Gelats , Joan . Refranys personals (en català). Barcelona: Selecta, 1980 (El tresor popular de Catalunya, núm. 5). ISBN 8476670486 .
Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars (en català). Barcelona: Millà, 1965 (Biblioteca popular catalana vell i nou ; 3). ISBN 8473040082 .
Plantilla:Pàmies ull
Parés i Puntas , Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X .