Un peu és una estructura biològica i la part final de les extremitats inferior, emprada per a la locomoció que es troba en molts animals.
- Per xic peu, no cau lo cos.[1](Val.)

- Peus avesats a saltar, no saben segurs estar.[1]
- (var.) Peus que estan molt fets a anar, no poden parats estar.[1]
- (var.) Peus avesats a saltar, en caminar ja botegen.[1]
- Peus calents, cap fresc, ventre lleuger i cos net.[1]
- Peus de l'amo, fems a la terra.
Qui vulgui vendre alguna cosa en dirà meravelles per tal d'aconseguir-ho, encara que sigui enganyant algú altre.
- Qui té peus, no digui coix.[1]
- Qui té fred de peus, que se'ls escalfi.[1]
Caminant.
Fent bots amb un sol peu i mantenint l'altre enlaire.
Dret.
Al mateix nivell.
Amb fermesa.
Rigorosament, estrictament.
- Allargar més el peu que la sabata.
Fer despeses superiors a les que admet la pròpia economia.
Sorprès.
Amb cura, delicadament.
- Arrossegar-se als peus d'algú.
- (var.) Besar els peus d'algú.
Humiliar-se.
Estar molt content.
Ser, dues persones, de la mateixa mena.
- (var.) Buscar cinc peus al gat.
Complicar les coses.
- Defensar a peu i a cavall.
Defensar-lo amb tots els mitjans disponibles.
Establir les bases perquè passi alguna cosa.
Començar bé una cosa.
- Estar lligat de peus i mans.
Trobar-se amb dificultats.
Fer despeses superiors a les que admet la pròpia economia.
- Ficar els peus a la galleda.
Espifiar-la.
- No tocar de peus a terra.
Fantasejar.
Poder estar segur.
No fiar-se'n.
Ser realista.
Molt vell.
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «peu». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- Pàmies i Riudor, Víctor. Dites.cat : Locucions, frases fetes i refranys del català (en català). Barcelona: Barcanova, 2012. ISBN 978-84-489-3041-7.