Boca
Salta a la navegació
Salta a la cerca
Projectes germans | |
---|---|
![]() | |
![]() | |
![]() | |
![]() |
La boca també coneguda com a cavitat bucal o cavitat oral, és l'orifici per on els animals ingereixen l'aliment.
Dites populars[modifica | modifica el codi]
- A boca que no parla Déu no l'ou.[1]
- Boca (o llengua) muda mai no és batuda.[1]
- Boca amarga no pot escopir mel.[1]
Si tens mals sentiments i ressentiment, no podràs actuar amb justícia i dolcesa.
- Boca que menja mel, no pot escupir fel.[1]
Aquest refrany es refereix al fet que les bones persones rarament fan enfadar als altres.
En un moment es pot perdre allò en que hem posat moltes il·lusions.
Endevinalles[modifica | modifica el codi]
- És un forat vermellós,
n'hi ha de grans i petits,
n'hi ha de lletjos i bonics
i altres peluts del voltant
sempre soler estar
qui més qui menys humit.[3]
- Un corralet de llenya molt sequeta i que no pot cremar.[3]
- Un jardí ple de flors blanques
amb un jardiner encarnat;
mai hi plou i mai hi neva,
però sempre està mullat.[3]
- Una capelleta
plena de genteta
i un capellà enmig
que predica sempre.[3]
- (var.) Una capelleta
tota plena de genteta
i el capellà al mig.[3] - (var.) Un convent de monges blanques,
dintre hi ha un frare vermell
que els hi repica les anques.[3] - (var.) Un convent de monges blanques
i la mare abadessa al mig.[3]
- Al pou de casa meva
penja una cosa que,
estirada, no arriba;
doblada, sobre.[4]
Frases fetes i locucions[modifica | modifica el codi]
Dit de la rematada efectuada a molt poca distància de la porteria. També, dit d'un tret disparat per una arma de foc en contacte amb la pell.
Amb voracitat.
Explicar coses i/o secrets que no s'han d'explicar.
- Anar de boca en boca.[1]
Divulgar-se un rumor.
Imposar-se el silenci.
- De boca i prou.[1]
Quan algú no passa de les paraules als fets.
- Deixar mala boca.[7]
Causar mal efecte.
- Dir amb mitja boca.[7]
Dir quelcom amb poca convicció.
Referències[modifica | modifica el codi]
- ↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 1,12 1,13 Pàmies i Riudor, 2012, p. 36.
- ↑ Fontana et al., 2016.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 Amades, 1982.
- ↑ Castellví, 1956.
- ↑ Escoles Nacionals de Sant Josep, 1985.
- ↑ Pàmies i Riudor, 2012, p. 35.
- ↑ 7,0 7,1 7,2 Pàmies i Riudor, 2012, p. 37.
Bibliografia[modifica | modifica el codi]
- Amades, Joan. Folklore de Catalunya : cançoner. 3a edició. Barcelona: Selecta, 1982. ISBN 84-298-0452-8.
- Castellví, Joan. Cinc-centes endevinalles / recollides, traduïdes, originals i versificades per Joan Castellví Cerdà (en català). 3a edició. Barcelona: Eler, 1956.
- Escoles Nacionals de Sant Josep. Endevinetes (en català). 1a edició, 1985 (Col·lecció "Nit de Sant Joan").
- Fontana, Joan; Gargallo, José Enrique; Pàmies, Víctor; Ugarte, Xus. Els refranys més usuals de la llengua catalana (en català). Barcelona: Llibres de l'Índex, 2016. ISBN 978-84-942889-9-9.
- Pàmies i Riudor, Víctor. Dites.cat : Locucions, frases fetes i refranys del català (en català). Barcelona: Barcanova, 2012. ISBN 978-84-489-3041-7.
|