Mel

De Viquidites
Jump to navigation Jump to search
Mel
Runny hunny.jpg
Mel
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg  Article a la Viquipèdia
Wiktionary-logo-en.png  Definició al Viccionari
Commons-logo.svg  Multimèdia a Commons
Modifica dades a Wikidata

La mel és una substància viscosa i dolça, elaborada per les abelles i d'altres insectes a partir del nèctar de les flors.

Dites populars[modifica | modifica el codi]

Frases fetes i locucions[modifica | modifica el codi]

«Ésser algú tot mel.» (Ésser una persona molt amable)
«Ésser pa i mel.» (Venir molt a propòsit)
  • Caure (o venir) com un bunyol dins la mel.[1]
Frase feta Escaure's amb gran oportunitat.
  • Deixar algú amb la mel a la boca.[5]
Frase feta Privar algú d'alguna cosa que començava a assaborir o a fruir.
  • Donar una ditada de mel a algú.[1]
Frase feta Afalagar-lo amb bones paraules, amb elogis, etc.
  • Ésser algú tot mel.[1]
Frase feta Ésser una persona molt suau de tracte, molt amable.
  • Ésser més dolç que mel.[1]
Frase feta Ésser una cosa molt dolça o agradable.
  • Ésser Na Mel-i-Sucre.[1]
Frase feta Ésser una dona molt bleda o delicada (Empordà).
Frase feta Venir molt a propòsit.
Frase feta Ésser molt estimat i tractat amb gran suavitat (Mallorca).
  • Posar la mel a la boca d'algú.[5]
Frase feta Despertar-li les ganes d’una cosa i no permetre que en frueixi.
  • Posar la mel a la boca i no deixar-la tastar.[1]
Frase feta Despertar en algú les ganes d'una cosa i no permetre que en frueixi.
  • Tenir mel a la boca.[1]
Frase feta Ésser molt amable i agradós de paraules, tenir gran suavitat de tracte.
  • Tenir mel a la boca i fel al cor.[1]
Frase feta Ésser hipòcrita.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 1,12 1,13 1,14 1,15 1,16 1,17 1,18 1,19 1,20 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Mel». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  2. Amades, Joan. Costums populars de Barcelona, 1931, p. 176-177. 
  3. 3,0 3,1 3,2 Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans. Barcelona: Edicions 62, 1999, p. 307-333. ISBN 842974519X. 
  4. Viladot-Puig, Joan. El Refranyer de Joan Viladot (en català). Lleida: Pagès Editors, 2003 (Història. Monografies; 23). ISBN 9788497790741. 
  5. 5,0 5,1 5,2 «Mel». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 30 de juny de 2012].
  6. «Mel». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Barcelona : Institut d'Estudis Catalans. [Consulta: 30 de juny de 2012]}