Ovella

De Viquidites
Salta a: navegació, cerca
Infotaula taxonòmicaOvella
Flock of sheep.jpg
Ovelles
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg  Article a la Viquipèdia
Wiktionary-logo-en.png  Definició al Viccionari
Wikispecies-logo.svg  Espècie a Viquiespècies
Commons-logo.svg  Multimèdia a Commons
Distribució
Modifica dades a Wikidata

L'ovella (Ovis aries), també anomenada moltó i xot, és un mamífer remugant de la subfamília dels ovins, de la família dels bòvids, actualment només conegut en forma domèstica. La seva cria fins a l'edat d'un any s'anomena anyell.

Citacions[modifica | modifica el codi]

  • És propi d'un bon pastor esquilar el seu ramat, però no d'escorxar-lo.[1]
(en llatí) Boni pastoris esse tondere pecus, non deglubere.
Book icoline.svg Vides dels dotze cèsars. Tiberi. Calígula (De Vitis Caesarum. Tiberius. Caligula). — Claudi Neró Tiberi
Resposta de Tiberi a una petició d'augmentar els impostos a les províncies

Dites populars[modifica | modifica el codi]

Per Nadal, cada ovella al seu corral.
L'ovella esgarriada ha d'ésser més estimada.
Una mala ovella tot el ramat llança a perdre.
Nadal sense lluna, cent ovelles tornen una.
  • A l'ovella prenyada fes-la anar sempre cansada.[2]
  • Any de bolet, any d'ovelles esguerrades.[3]
  • Bona ovella, bona braga.[2]
  • Cada ovella amb sa parella.[2]
  • Capellà i moltó, van guiats de bon pastor.[2]
  • De corders n'escapa algun; però d'ovelles, cap.[3]
  • De la carn, el moltó, i del bolet el rovelló.[3]
  • Donar sal a les ovelles en divendres és la desgràcia del ramat.[4]
  • El bon pastor, ton les ovelles i no les escorxa.[2]
  • El pastor no es deu tornar com ses ovelles.[2]
  • L'ovella baciva prompte s'esquiva.[2]
  • L'ovella del pastor mai mor.[3]
  • L'ovella esgarriada ha d'ésser més estimada.[2]
  • L'ovella, lluny del pastor.[2]
  • L'ovella més dolenta caga dins la ferrada.[2]
  • Lo mateix mor l'ovella que el corder.[3]
(var.) Tant mor el corder com l'ovella.[2]
  • Moltons per fer doblons.[2]
  • Moren més xais que moltons.[2]
  • Nadal sense lluna, cent ovelles tornen una.[2]
  • No tota ovella fa igual parella.[2]
  • Ovella beladora, de fam és patidora.[2]
  • Ovella magra, anyell gras.[2]
  • Ovella manyaga, de tota popa mama.[2]
  • Ovella nana i petarrella, a cent anys serà anyella.[2]
  • Ovella que bela, no beu.[2]
  • Ovella que bela, perd bocí.[2]
  • Ovella que bela, sempre perd algun mossec.[2]
  • Ovella que està farta, de la cua se'n fa manta.[2]
  • Ovella ronyosa embruta el ramat.[2]
  • Per a no perdre l'ovella, penja-li al coll una esquella.[2]
  • Per casar filles donzelles no venguis moltons ni ovelles.[2]
  • Per Nadal, cada ovella al seu corral.[2]
  • Per Nadal el bon pastor va a adorar amb el seu moltó.[2]
  • Petita ovella, cada any és anyella.[2]
  • Quan neix l'ovella, neix qui menja d'ella.[2]
  • Qui ha perdut l'ovella, cerca l'esquella.[2]
  • Qui se n'ix de la llenya d'alzina i se n'ix de la carn de moltó, se n'ix de la raó.[2]
  • Qui se n'ix del moltó, se n'ix de la raó.[2]
  • Qui té ovelles pel febrer, les dóna per un diner.[4]
  • Qui té ovelles té pells.[2]
  • Qui va amb ovelles, al cap de l'any és com elles.[3]
  • Ramadà de moltó, de xerri fa pudor.[2]
  • Res em dóna més quimera que una ovella xormera.[2]
  • Se xulla una ovella, i l'altra el seu torn espera.[2]
  • Tots els ramats s'assemblen.[2]
  • Una mala ovella tot el ramat llança a perdre.[2]

Dites relacionades amb altres animals[modifica | modifica el codi]

L'ovella amb els llops no fan parella.
  • Abella, ovella o església, si vols riquesa.[2]
  • Abelles i ovelles, no estigues mai sense elles.[3]
  • Any d'ovelles, any d'abelles.[2]
  • Cabres, lleons i ovelles fan males parelles.[5]
  • Cada ovella en té prou del seu anyell, i cada vaca del seu vedell.[2]
  • Cap d'ovella i garres de llop.[2]
  • D'ovelles ni abelles no te'n meravelles.[2]
  • De la mar, el bon peixó, i de la terra, el bon moltó.[2]
  • Gallina i moltó, olla de festa major.[2]
  • L'ovella amb els llops no fan parella.[2]
  • La pols que alcen els moltons serveix d'aiguardent al llop.[2]
  • Lleons i ovelles fan males parelles.[5]
  • Llop amb pell d'ovella, mai no porta esquella.[2]
  • Ovella de molts, el llop se la menja.[3]
  • Ovella sense pastor, el llop se la menja.[3]
  • Ovelles comptades, el llop se les menja.[2]
  • Ovelles i abelles, en terres teves te les veges.[2]
  • Ovelles i abelles en tes deveses.[2]
  • Ovelles sense guardià, el llop se les menjarà.[2]
  • Parlar d'ovella i mossegar de llop.[2]
  • Per l'Ascensió, el llop se'n porta el millor moltó.[2]
  • Qui es fa ovella, el llop se'l menja.[3]
  • Tant mor el corder com l'ovella.[2]
  • Vaca i moltó, olla de senyor.[2]

Embarbussaments[modifica | modifica el codi]

  • Una ovella serella, / merella, llanuda, / llanà, capidescoronà, / ha criat un corder / serell, merell, / llanut, llanat, / capidescoronat. / Si l'ovella / no haguera sigut serella, / merella, llanuda, / llanà, capidescoronà, / el corder no haguera sigut / serell, merell, / llanut, llanat, / capidescoronat.[6]
(var.) Una ovella, / serella, / merella, llanuda, / llanada cap i coronada / tenia sis corderets / serells, merells, / llanuts, llanats, / cap i coronats. / Si la ovella / no haguera sigut serella, / merella, llanuda, / llanada cap i coronada, / els seus corderets no haurien sigut / serells, merells, / llanuts, llanats, / cap i coronats.[7]

Frases fetes i locucions[modifica | modifica el codi]

  • Parlar d'ovella i mossegar de llop.[3]
(var.) Cap d'ovella i garres de llop.
Frase feta Ésser hipòcrita.

Referències[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars (en català). Barcelona: Millà, 1965 (Biblioteca popular catalana vell i nou ; 3). ISBN 8473040082. 
  • Amades, Joan. Vocabulari dels pastors (en català). Barcelona: Imprenta de la Casa de Caritat, 1932. 
  • Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X.