Ovella

De Viquidites
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Ovella
Ovella
Ovelles
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg Article a la Viquipèdia
Commons-logo.svg Multimèdia a Commons

L'ovella (Ovis aries), també anomenada moltó i xot, és un mamífer remugant de la subfamília dels ovins, de la família dels bòvids, actualment només conegut en forma domèstica. La seva cria fins a l'edat d'un any s'anomena anyell.

Citacions[modifica | modifica el codi]

  • És propi d'un bon pastor esquilar el seu ramat, però no d'escorxar-lo.[1]
(en llatí) Boni pastoris esse tondere pecus, non deglubere.
Vides dels dotze cèsars. Tiberi. Calígula (De Vitis Caesarum. Tiberius. Caligula). — Claudi Neró Tiberi
Resposta de Tiberi a una petició d'augmentar els impostos a les províncies

Dites populars[modifica | modifica el codi]

  • Any de bolet, any d'ovelles esguerrades.[2]
  • De corders n'escapa algun; però d'ovelles, cap.[2]
  • L'ovella del pastor mai mor.[2]
(var.) Tant mor el corder com l'ovella.[4]
  • Qui té ovelles pel febrer, les dóna per un diner.[3]
  • Qui va amb ovelles, al cap de l'any és com elles.[2]

Vocabulari dels pastors (1932)[modifica | modifica el codi]

Recull de dites populars del llibre Vocabulari dels pastors, publicat l'any 1932 per Joan Amades:

Per Nadal, cada ovella al seu corral.
L'ovella esgarriada ha d'ésser més estimada.
Una mala ovella tot el ramat llança a perdre.
Nadal sense lluna, cent ovelles tornen una.
  • A l'ovella prenyada fes-la anar sempre cansada.[4]
  • El bon pastor, ton les ovelles i no les escorxa.[4]
  • Bona ovella, bona braga.[4]
  • Cada ovella amb sa parella.[4]
  • El pastor no es deu tornar com ses ovelles.[4]
  • L'ovella baciva prompte s'esquiva.[4]
  • L'ovella esgarriada ha d'ésser més estimada.[4]
  • L'ovella, lluny del pastor.[4]
  • L'ovella més dolenta caga dins la ferrada.[4]
  • Moltons per fer doblons.[4]
  • No tota ovella fa igual parella.[4]
  • Ovella beladora, de fam és patidora.[4]
  • Ovella manyaga, de tota popa mama.[4]
  • Ovella nana i petarrella, a cent anys serà anyella.[4]
  • Ovella que bela, no beu.[4]
  • Ovella que bela, perd bocí.[4]
  • Ovella que bela, sempre perd algun mossec.[4]
  • Ovella que està farta, de la cua se'n fa manta.[4]
  • Ovella ronyosa embruta el ramat.[4]
  • Per a no perdre l'ovella, penja-li al coll una esquella.[4]
  • Per casar filles donzelles no venguis moltons ni ovelles.[4]
  • Per Nadal, cada ovella al seu corral.[4]
  • Per Nadal el bon pastor va a adorar amb el seu moltó.[4]
  • Quan neix l'ovella, neix qui menja d'ella.[4]
  • Qui ha perdut l'ovella, cerca l'esquella.[4]
  • Qui se n'ix de la llenya d'alzina i se n'ix de la carn de moltó, se n'ix de la raó.[4]
  • Qui se n'ix del moltó, se n'ix de la raó.[4]
  • Qui té ovelles té pells.[4]
  • Ramadà de moltó, de xerri fa pudor.[4]
  • Res em dóna més quimera que una ovella xormera.[4]
  • Se xulla una ovella, i l'altra el seu torn espera.[4]
  • Tots els ramats s'assemblen.[4]
  • Una mala ovella tot el ramat llança a perdre.[4]

Dites relacionades amb altres animals[modifica | modifica el codi]

  • Abelles i ovelles, no estigues mai sense elles.[2]
  • Cabres, lleons i ovelles fan males parelles.[5]
  • Ovella de molts, el llop se la menja.[2]
  • Ovella sense pastor, el llop se la menja.[2]
  • Qui es fa ovella, el llop se'l menja.[2]

Vocabulari dels pastors (1932)[modifica | modifica el codi]

Recull de dites populars relacionades amb l'ovella i altres animals del llibre Vocabulari dels pastors:

L'ovella amb els llops no fan parella.
  • Any d'ovelles, any d'abelles.[4]
  • Cada ovella en té prou del seu anyell, i cada vaca del seu vedell.[4]
  • Cap d'ovella i garres de llop.[4]
  • D'ovelles ni abelles no te'n meravelles.[4]
  • De la mar, el bon peixó, i de la terra, el bon moltó.[4]
  • L'ovella amb els llops no fan parella.[4]
  • La pols que alcen els moltons serveix d'aiguardent al llop.[4]
  • Llop amb pell d'ovella, mai no porta esquella.[4]
  • Ovelles comptades, el llop se les menja.[4]
  • Ovelles i abelles, en terres teves te les veges.[4]
  • Ovelles sense guardià, el llop se les menjarà.[4]
  • Parlar d'ovella i mossegar de llop.[4]
  • Per l'Ascensió, el llop se'n porta el millor moltó.[4]
  • Vaca i moltó, olla de senyor.[4]

Embarbussaments[modifica | modifica el codi]

  • Una ovella serella, / merella, llanuda, / llanà, capidescoronà, / ha criat un corder / serell, merell, / llanut, llanat, / capidescoronat. / Si l'ovella / no haguera sigut serella, / merella, llanuda, / llanà, capidescoronà, / el corder no haguera sigut / serell, merell, / llanut, llanat, / capidescoronat.[6]
(var.) Una ovella, / serella, / merella, llanuda, / llanada cap i coronada / tenia sis corderets / serells, merells, / llanuts, llanats, / cap i coronats. / Si la ovella / no haguera sigut serella, / merella, llanuda, / llanada cap i coronada, / els seus corderets no haurien sigut / serells, merells, / llanuts, llanats, / cap i coronats.[7]

Frases fetes[modifica | modifica el codi]

  • Parlar d'ovella i mossegar de llop.[2]
Ésser hipòcrita.
  • Cap d'ovella i garres de llop.[2]
Ésser hipòcrita.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Suetoni. Vides dels Dotze Cèsars. Volum III. Tiberi. Calígual. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1967. 
  2. 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 2,10 2,11 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  3. 3,0 3,1 Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars. Barcelona: Millà, 1965 (Biblioteca popular catalana vell i nou ; 3). ISBN 8473040082. 
  4. 4,00 4,01 4,02 4,03 4,04 4,05 4,06 4,07 4,08 4,09 4,10 4,11 4,12 4,13 4,14 4,15 4,16 4,17 4,18 4,19 4,20 4,21 4,22 4,23 4,24 4,25 4,26 4,27 4,28 4,29 4,30 4,31 4,32 4,33 4,34 4,35 4,36 4,37 4,38 4,39 4,40 4,41 4,42 4,43 4,44 4,45 4,46 4,47 4,48 4,49 4,50 4,51 4,52 4,53 4,54 4,55 4,56 Amades, Joan. Vocabulari dels pastors. Barcelona: Imprenta de la Casa de Caritat, 1932, p. 223-240. 
  5. 5,0 5,1 Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans. Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X. 
  6. Jordà Mullet, Juli. Paraules en xarxa. València: l'autor, 2014. ISBN 978-84617-0847-5. 
  7. «Una ovella, serella». http://www.cuentocuentos.net.+[Consulta: 20 de desembre de 2014].