Ovella

De Viquidites
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Ovella
Ovella
Ovelles
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg Article a la Viquipèdia
Commons-logo.svg Multimèdia a Commons

L'ovella (Ovis aries), també anomenada moltó i xot, és un mamífer remugant de la subfamília dels ovins, de la família dels bòvids, actualment només conegut en forma domèstica. La seva cria fins a l'edat d'un any s'anomena anyell.

Citacions[modifica | modifica el codi]

  • És propi d'un bon pastor esquilar el seu ramat, però no d'escorxar-lo.[1]
(en llatí) Boni pastoris esse tondere pecus, non deglubere.
Vides dels dotze cèsars. Tiberi. Calígula (De Vitis Caesarum. Tiberius. Caligula). — Claudi Neró Tiberi
Resposta de Tiberi a una petició d'augmentar els impostos a les províncies

Dites populars[modifica | modifica el codi]

  • Any de bolet, any d'ovelles esguerrades.[2]
  • De corders n'escapa algun; però d'ovelles, cap.[2]
  • L'ovella del pastor mai mor.[2]
(var.) Tant mor el corder com l'ovella.[3]
  • Qui té ovelles pel febrer, les dóna per un diner.[4]
  • Qui va amb ovelles, al cap de l'any és com elles.[2]

Vocabulari dels pastors (1932)[modifica | modifica el codi]

Recull de dites populars del llibre Vocabulari dels pastors, publicat l'any 1932 per Joan Amades:

Per Nadal, cada ovella al seu corral.
L'ovella esgarriada ha d'ésser més estimada.
Una mala ovella tot el ramat llança a perdre.
Nadal sense lluna, cent ovelles tornen una.
  • A l'ovella prenyada fes-la anar sempre cansada.[3]
  • El bon pastor, ton les ovelles i no les escorxa.[3]
  • Bona ovella, bona braga.[3]
  • Cada ovella amb sa parella.[3]
  • El pastor no es deu tornar com ses ovelles.[3]
  • L'ovella baciva prompte s'esquiva.[3]
  • L'ovella esgarriada ha d'ésser més estimada.[3]
  • L'ovella, lluny del pastor.[3]
  • L'ovella més dolenta caga dins la ferrada.[3]
  • Moltons per fer doblons.[3]
  • No tota ovella fa igual parella.[3]
  • Ovella beladora, de fam és patidora.[3]
  • Ovella manyaga, de tota popa mama.[3]
  • Ovella nana i petarrella, a cent anys serà anyella.[3]
  • Ovella que bela, no beu.[3]
  • Ovella que bela, perd bocí.[3]
  • Ovella que bela, sempre perd algun mossec.[3]
  • Ovella que està farta, de la cua se'n fa manta.[3]
  • Ovella ronyosa embruta el ramat.[3]
  • Per a no perdre l'ovella, penja-li al coll una esquella.[3]
  • Per casar filles donzelles no venguis moltons ni ovelles.[3]
  • Per Nadal, cada ovella al seu corral.[3]
  • Per Nadal el bon pastor va a adorar amb el seu moltó.[3]
  • Quan neix l'ovella, neix qui menja d'ella.[3]
  • Qui ha perdut l'ovella, cerca l'esquella.[3]
  • Qui se n'ix de la llenya d'alzina i se n'ix de la carn de moltó, se n'ix de la raó.[3]
  • Qui se n'ix del moltó, se n'ix de la raó.[3]
  • Qui té ovelles té pells.[3]
  • Ramadà de moltó, de xerri fa pudor.[3]
  • Res em dóna més quimera que una ovella xormera.[3]
  • Se xulla una ovella, i l'altra el seu torn espera.[3]
  • Tots els ramats s'assemblen.[3]
  • Una mala ovella tot el ramat llança a perdre.[3]

Dites relacionades amb altres animals[modifica | modifica el codi]

  • Abelles i ovelles, no estigues mai sense elles.[2]
  • Cabres, lleons i ovelles fan males parelles.[5]
  • Ovella de molts, el llop se la menja.[2]
  • Ovella sense pastor, el llop se la menja.[2]
  • Qui es fa ovella, el llop se'l menja.[2]

Vocabulari dels pastors (1932)[modifica | modifica el codi]

Recull de dites populars relacionades amb l'ovella i altres animals del llibre Vocabulari dels pastors:

L'ovella amb els llops no fan parella.
  • Any d'ovelles, any d'abelles.[3]
  • Cada ovella en té prou del seu anyell, i cada vaca del seu vedell.[3]
  • Cap d'ovella i garres de llop.[3]
  • D'ovelles ni abelles no te'n meravelles.[3]
  • De la mar, el bon peixó, i de la terra, el bon moltó.[3]
  • L'ovella amb els llops no fan parella.[3]
  • La pols que alcen els moltons serveix d'aiguardent al llop.[3]
  • Llop amb pell d'ovella, mai no porta esquella.[3]
  • Ovelles comptades, el llop se les menja.[3]
  • Ovelles i abelles, en terres teves te les veges.[3]
  • Ovelles sense guardià, el llop se les menjarà.[3]
  • Parlar d'ovella i mossegar de llop.[3]
  • Per l'Ascensió, el llop se'n porta el millor moltó.[3]
  • Vaca i moltó, olla de senyor.[3]

Embarbussaments[modifica | modifica el codi]

  • Una ovella serella, / merella, llanuda, / llanà, capidescoronà, / ha criat un corder / serell, merell, / llanut, llanat, / capidescoronat. / Si l'ovella / no haguera sigut serella, / merella, llanuda, / llanà, capidescoronà, / el corder no haguera sigut / serell, merell, / llanut, llanat, / capidescoronat.[6]
(var.) Una ovella, / serella, / merella, llanuda, / llanada cap i coronada / tenia sis corderets / serells, merells, / llanuts, llanats, / cap i coronats. / Si la ovella / no haguera sigut serella, / merella, llanuda, / llanada cap i coronada, / els seus corderets no haurien sigut / serells, merells, / llanuts, llanats, / cap i coronats.[7]

Frases fetes[modifica | modifica el codi]

  • Parlar d'ovella i mossegar de llop.[2]
Ésser hipòcrita.
  • Cap d'ovella i garres de llop.[2]
Ésser hipòcrita.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Suetoni. Vides dels Dotze Cèsars. Volum III. Tiberi. Calígual. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1967. 
  2. 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 2,10 2,11 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  3. 3,00 3,01 3,02 3,03 3,04 3,05 3,06 3,07 3,08 3,09 3,10 3,11 3,12 3,13 3,14 3,15 3,16 3,17 3,18 3,19 3,20 3,21 3,22 3,23 3,24 3,25 3,26 3,27 3,28 3,29 3,30 3,31 3,32 3,33 3,34 3,35 3,36 3,37 3,38 3,39 3,40 3,41 3,42 3,43 3,44 3,45 3,46 3,47 3,48 3,49 3,50 3,51 3,52 3,53 3,54 3,55 3,56 Amades, Joan. Vocabulari dels pastors. Barcelona: Imprenta de la Casa de Caritat, 1932, p. 223-240. 
  4. Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars. Barcelona: Millà, 1965 (Biblioteca popular catalana vell i nou ; 3). ISBN 8473040082. 
  5. 5,0 5,1 Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans. Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X. 
  6. Jordà Mullet, Juli. Paraules en xarxa. València: l'autor, 2014. ISBN 978-84617-0847-5. 
  7. «Una ovella, serella». http://www.cuentocuentos.net.+[Consulta: 20 de desembre de 2014].