Vedell
 Vedella | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Article a la Viquipèdia | |
 Definició al Viccionari | |
 Multimèdia a Commons | |
| Taxonomia | |
 |
El vedell o vedella és un brau o vaca que no ha assolit la maturitat sexual o té més d’un any d’edat.
Dites populars
[modifica | modifica el codi]- Aquesta coa no és d'aqueix vedell.[1]
- Cada ovella en té prou del seu anyell, i cada vaca del seu vedell.[2]
- De Bassella, dona i vedella.[3]
- El pecat de la vaca, el paga el vedell.[1]
- Els d'Albuixec són mènos.[4]
Mènos es com en l'Urgell anomenen al vedell.
- Eugues i vaques, pel març, les més flaques. Passat el març marcell, salvats la vaca i el vedell.[5]
- La carn de xai no deixis mai, que, com ella, sols hi ha la vedella.[5]
- Merda de vedell no put tot lo dia.[1]
- No caçar amb cadells ni llaurar amb vedells.[3]
- Per no perdre la vedella, penja-li al coll una esquella[5]
- Sopa poc, dina molt i menja escudella i viuràs com una vedella.[6]
- Vedella manyaga, de totes les vaques mama.[1]
- (var.) Vedella manyaga, de totes mama.[5]
- Vedells i minyonts tot l'any són bons.[5]
Frases fetes
[modifica | modifica el codi]
Ésser una cosa de gran aparença però que després acaba en no-res.
Referències
[modifica | modifica el codi]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «vedell». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ Amades, 1932.
- ↑ 3,0 3,1 Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars, 1965.
- ↑ Sanchis Guarner, 1983, p. 52, Vol. 4. Sector central litoral.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 Blanch; Espot, 1999, p. 208.
- ↑ Parés i Puntas, 1999.
- ↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «merda». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
Bibliografia
[modifica | modifica el codi]- Blanch, Xavier; Espot, Laura. Fer l'animal : bestiari popular il·lustrat. Barcelona: La Galera, 1999. ISBN 842465806X.
- Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars (en català). Barcelona: Millà, 1965 (Biblioteca popular catalana vell i nou ; 3). ISBN 8473040082.
- Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X.
- Sanchis Guarner, Manuel. Els pobles valencians parlen els uns dels altres. València: Eliseu Climent, 1983. ISBN 8475020674.