Març

De Viquidites
Març
Març de Hans Thoma
Projectes germans
  Article a la Viquipèdia
  Definició al Viccionari
  Multimèdia a Commons
Modifica dades a Wikidata

El març és el tercer mes de l'any i té 31 dies.

Dites populars[modifica | modifica el codi]

  • A mitjans de març el sol ja fa ombra i ja canta l'alosa.[1]
  • Bord bordeja i març marceja.[2]
  • De flor de març, fruit no en veuràs.[3]
  • El març marceja.[2]
  • El març marceja i la gent bogeja.[2][4]
  • El març i l'abril de meuques en fan mil.[4]
  • En el març, qui no té sabates ja pot anar descalç.[3]
  • Gener fa el pecat, i març és acusat.[2]
  • Març falsa primavera que enganya al bestiar.[3]
  • Març marceja, abril bogeja i bord bordeja.[2]
  • Març marceja i la dona bogeja.[2]
  • Març, marçot, bufa'm el cul, que la cara no pots.[4]
  • Març, marçot, mata a la vella a la vora del foc, i a la jove si pot.[2]
(var.) Març, marçot, mata la vella a la vora del foc i la jove si pot.[5]
  • Març, marçot, mata a l'ovella i l'anyellot i a la vella a prop del foc i a la jove si pot.[4]
  • Març marçot, mata l'ovella i l'ovellot, i a la vella a la vora del foc i a la jove si li trob.[3]
  • Març, marçot, mata a l'ovella i el borregot i el pastor si pot.[4]
  • Març, marçot, mata a la vella i la jove si pot.[4]
  • Març, marçot, no m'has mort l'ovella ni el borregot, ja vindrà l'abril, ja te'n matarà cent mil.[4]
  • Març que no marceja, tot l'any li porta enveja.[2]
  • No hi ha març que no marcegi, ni bord que no bordegi, ni fill d'ase que no brami.[2]
  • Ni dona desvergonyida ni planta pel març florida.[2]
  • Pel març, el fus va cap per avall[6]
Dita popular Per portar un bon ordre en les feines de la casa, aquest era el temps d'acabar de filar
(var.) Sol de març, pigues i barbs.[3]
  • Pel març marçús, la filadora trenca el fus, i per l'abril abrella, el manat trenca l'espadella.[7]
  • Quan març fa de maig, maig fa de març.[2]
  • Si el març no marceja ni l'abril abrileja, tot l'any bogeja.[2]
  • Si pel març no marceja ni per l'abril no abrileja, tot l'any n'hi pega enveja.[2]
  • Si ta casa vols obrar, pel març has de començar.[4]

Dites relacionades amb la meteorologia[modifica | modifica el codi]

(var.) Cada gelada de març, una ploguda pel maig.[3]
  • El sol de març es coneix set anys a la cara.[2]
  • El sol de març estella el cap dels burros.[2]
  • Març aborrascat, ni ovelles ni corders han diexat.[8]
  • Març marcedor, que de nit fa fret y de día calor.[8]
  • Març marcer, que apedrega a sa mare en lo llavaner.[8]
  • Març marcer, sol carasser.[2]
  • Març ventós i abril plujós fan ésser el pagès orgullós.[2]
  • Març ventós i abril plujós fan el juny florit i hermós.[2]
  • Març ventós i abril plujós treuen el maig gojós.[2]
  • Quan el març trona, l'ametlla és bona.[2][4]
  • Trons al març, amanix la faneca i el cabàs.[2]
  • Pel febrer, pentina'm bé; pel març, no em toquis pas.[2]
  • Si pel Març trona, l'ametlla és bona.[9]
  • Trons en març, fred abril i maig.[2]

Dites del santoral català[modifica | modifica el codi]

  • Si vols mel, fes-la per Sant Miquel.[3]

Frases fetes[modifica | modifica el codi]

  • Fer març i febrer.[2]
  • No veurà passar les grues del mes de març.[2]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Amades, 1982, p. 835.
  2. 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 2,10 2,11 2,12 2,13 2,14 2,15 2,16 2,17 2,18 2,19 2,20 2,21 2,22 2,23 2,24 2,25 2,26 2,27 2,28 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «març». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars, 1965.
  4. 4,00 4,01 4,02 4,03 4,04 4,05 4,06 4,07 4,08 4,09 4,10 4,11 Amades, 1931.
  5. Pamies; Palou, 2012, p. 22.
  6. Pàmies, 2012, p. 135.
  7. Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 15 març 2024].
  8. 8,0 8,1 8,2 Alberòla, 1928, p. 162.
  9. Gómez, Néstor. «10 refranys del mes de març (1a part)». Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, 04-03-2016. [Consulta: 15 març 2024].

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Alberòla Sèrra, Estanislau. Refraner valencià (en català). València: Arte y letras, 1928. 
  • Amades, Joan. Costumari català : el curs de l'any (en català). Vol. I. Hivern. Barcelona: Salvat, 1982. ISBN 84-345-3673-0. 
  • Amades, Joan. Costums populars de Barcelona (en català). Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1931. 
  • Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars (en català). Barcelona: Millà, 1965 (Biblioteca popular catalana vell i nou ; 3). ISBN 8473040082. 
  • Pàmies, Victor; Palou, Jordi. Els 100 refranys més populars (en català). Valls: Cossetània, 2012 (Col·lecció de cent en cent, núm. 16). ISBN 9788490340325. 
  • Pàmies, Víctor. En cap cap cap (en català). Vallromanes: l'autor, 2012 (Enciclopèdia paremiològica del cos humà; 2). ISBN 9788461581108.