Fus
 | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Article a la Viquipèdia | |
 Multimèdia a Commons | |
| Detalls | |
| Tipus | instrument d'arts tèxtils |
| Ús |
hand spinning (en)  |
 | |
El fus és un objecte que serveix per a filar fibres tèxtils. En la seva forma més simple és un tros de fusta llarg i arrodonit, que s'agusa en els seus extrems.[a] i que en un d'ells, normalment l'inferior, duu una peça rodona de contrapès i topall, anomenada tortera o fusaiola.
Dites populars[modifica | modifica el codi]
- A tota bona filadora li cau el fus.[1](Pallars)
- Cada terra el seu ús, i cada filosa el seu fus.[2]
- Callús, les velles al ball, les noies al fus.[3]
- La filadora de Na Rau, que a cada pas el fus li cau.[1](Empordà)
- Pel març, el fus va cap per avall.[4]
Per portar un bon ordre en les feines de la casa, aquest era el temps d'acabar de filar
- Pel març marçús, la filadora trenca el fus, i per l'abril abrella, el manat trenca l'espadella.[5]
- Santa Anneta de juliol, feu que el fus treballi tot sol.[2]
Frases fetes i locucions[modifica | modifica el codi]
Fòrmula amb que s'acaben les rondalles infantils.
- Dret com un fus.[6]
- (var.) Més dret que un fus.[6]
- Ésser molt dret, tant moralment com materialment.
- Parla entre dents, sense entendre les paraules.
- No poder treure res bo d'alguna cosa.
- Tenir una ocupació, treball.
Referències[modifica | modifica el codi]
- ↑ 1,0 1,1 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «filador». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ 2,0 2,1 Parés i Puntas, 1999.
- ↑ Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars, 1965.
- ↑ Pàmies, 2012, p. 135.
- ↑ Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 30 abril 2024].
- ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 6,5 6,6 6,7 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «fus». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
Bibliografia[modifica | modifica el codi]
- Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars (en català). Barcelona: Millà, 1965 (Biblioteca popular catalana vell i nou ; 3). ISBN 8473040082.
- Pàmies, Víctor. En cap cap cap (en català). Vallromanes: l'autor, 2012 (Enciclopèdia paremiològica del cos humà; 2). ISBN 9788461581108.
- Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X.