Vés al contingut

Aigua

De Viquidites
Aquesta pàgina conté fragments escrits en català genuí, anteriors a la normativa de Pompeu Fabra.
Es reprodueix la font original per preservar-ne el significat íntegre i no desvirtuar-la. Podria semblar que hi ha errors ortogràfics que en realitat no ho són.
Aigua
Una gota d'aigua
Projectes germans
  Article a la Viquipèdia
  Definició al Viccionari
  Multimèdia a Commons
Modifica dades a Wikidata

L'aigua és un compost químic transparent, inodor, insípid, químicament format per hidrogen i oxigen, de fórmula empírica H2O i que, en un estat més o menys impur, constitueix la pluja, els mars, els llacs, els rius, etc.

  • Si s'ha de beure, que sigui aigua.[1]
(en llatí) Si quid bibendum est, aqua.
 — Aule Corneli Cels
  • Sigues aigua, amic meu.[2]
(en anglès) Be water, my friend.
 — Bruce Lee

Dites populars

[modifica | modifica el codi]
(var.) Aigua de maig, mala pels animals.[3]
(var.) Aigua de maig, roín per als animals.[5]
  • Aigua a les figues y a les peres ví.[5]
  • Aigua als òrdis, qu'els blats se seguen.[5]
  • Aigua bombollada, aigua de durada.[6]
  • Aigua calenta y veta apretada, sangría acertada.[5]
  • Aigua cau, senyal de pluja.[5]
  • Aigua corrent, merda no se sent.[5]
  • Aigua corrent, no mata la gent.[5]
  • Aigua d'agost, mel i most.[4]
  • Aigua d'agost, safrà, mel i most.[7]
  • Aigua de Giner, òmpli botes y graner.[5]
  • Aigua de Febrer, bòna per a el sementer.[5]
  • Aigua de Maig, de raig a raig, de Abril, de fil a fil.[5]
  • Aigua de maig, roín per als animals.[5]
  • Aigua de Març, herba en los sembrats.[5]
  • Aigua en Agost, safrá, mèl i most.[5]
  • Aigua en Febrer, òrdi en lo graner.[5]
  • Aigua en Giner, toto l'any va be.[5]
  • Aigua en Maig, a omplir el graner vaig.[5]
  • Aigua en ví, es per als assustats.[5]
  • Aigua freda y pá calent, causen dolor al ventrell.[5]
  • Aigua passada no mou la mola.[3]
  • Aigua sobre aigua, no neteja ni llava.[5]
  • Et curarà de tot mal, una ajuda d'aigua amb sal.[3]
  • Gat escaldat, amb aigua tèbia en té prou.[3]
  • L'aigua bullida, allarga la vida.[8]
  • L'aigua corrent fa viure la gent.[3]
  • L'aigua de menta, tot mal repta.[3]
  • L'aigua és bona quan hi ha eixut, si n'hi ha massa, tururut.[3]
  • L'aigua fa la vista clara.[3]
  • L'aigua sedativa, tot mal esquiva.[3]
  • Llet desnatada, en aigua tornada.[9]
  • Molt vi és metzina, l'aigua medecina.[3]
  • No beguis aigua de bassa, ni d'olives mengis massa.[3]
  • No et fiÏs d'aigua que no corre, ni d'home que porta barba roja.[3]
  • No firmis paper que no llegeixis, ni beguis aigua que no vegis.[3]
  • Qui s'ofega no mira quina aigua beu.[3]
  • Qui vulgui aigua fresca que vagi a la font mateixa.[10]
  • Reunió de corbs o de gralles, senyal d'aigua.[9]
  • Si aigua beuràs, no caminaràs.[3]
  • Si els ulls de poll et fan mal, renta'ls amb aigua i sal, i si d'ells et vols lliurar, rental's amb aigua de mar.[3]
  • Si vols que la dona estiga contenta, dona-li aigua de menta.[4]
  • Xocolata i aigua freda, cagarines a la tarda.[11]
  • Neu a la muntanya, aigua a la plana.[6]
  • Núvols a muntanya, aigua segura.[12]

Endevinalles

[modifica | modifica el codi]
  • Abans no pot baixar;
    primer ha de pujar,
    com totes les coses;
    aquesta va més alt
    que cap de les torres,
    i no en precisa pas d'ascensor
    ni escales, avions ni globus,
    coets, trets ni bales,
    tampoc com els ocells
    li precisen ales;
    en té prou amb el sol,
    amb el sol i l'aire.[13]
aigua de pluja
  • De dalt ha baixat,
    ningú em diu bon dia,
    erò així mateix
    som ben requerida.[14]
aigo quan plou
  • Com més m'ensabones
    més m'embrutes,
    i si em vols rentar
    m'has de deixar estar.[15]
(var.) Com més m'ensabones,
més m'embrutes,
i si em vols netejar
m'has de deixar.[16]
  • El foc destrossa.
    Del foc és rei.
    Qui és qui amb mi pot?[17]
  • No és Déu i està pertot arreu;
    dalt del cel i dins la terra,
    en el pou, a la taberna,
    al safareig i a la cisterna...
    I no endevines el nom seu?[13]
  • No tinc cap color,
    no faig cap olor,
    i en temps de calor
    jo calmo l'ardor.[13]
  • Què fa quan plou?[16]
Cau aigua
  • Quant més m'ensabones,
    més m'embrutes.
    Si em vols netejar,
    deixa'm estar.[17]
  • Què és allò que corre
    sense tenir cames?[16][15]
(var.) Què és allò que corre
sense tindre cames?[17]

Referències

[modifica | modifica el codi]

Bibliografia

[modifica | modifica el codi]
  • Alberola, Estanislau. Refraner valencià: colecció de refráns populars. València: Arte y Letras, 1928. 
  • Amades, Joan. Costums populars de Barcelona (en català). Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1931. 
  • Amades, Joan. Folklore de Catalunya. Vol. 2. Cançoner, cançons, refranys, endevinalles. 3a edició. Barcelona: Selecta, 1982. ISBN 84-298-0452-8. 
  • Castells, Marta. Vegana i catalana: la cuina de tota la vida sense ingredients d'origen animal. Barcelona: Viena, 2016. ISBN 9788483308868. 
  • Castellví, Joan. Cinc-centes endevinalles / recollides, traduïdes, originals i versificades per Joan Castellví Cerdà (en català). 3a edició. Barcelona: Eler, 1956. 
  • Escoles Nacionals de Sant Josep. Endevinetes (en català). 1a edició. Eivissa: IEE, 1985 (Col·lecció "Nit de Sant Joan"). 
  • Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars (en català). Barcelona: Millà, 1965 (Biblioteca popular catalana vell i nou ; 3). ISBN 8473040082. 
  • Martí i Adell, Cristòfol. Les nostres endevinalles. València: Edicions del Bullent, 1991 (Esplai juvenil, 5). ISBN 84-86390-40-0. 
  • Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X. 
  • Peris i Juan, Antoni. Diccionari de locucions i frases llatines. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2001. ISBN 8441208786. 
  • Rocas, Irene; Angelats, Rosa (ed.); Vila, Pep (ed.). Refranys i dites populars de Llofriu, recollides per Irene Rocas. [Palafrugell]: Arxiu Municipal de Palafrugell, 2004. ISBN 8492343249. 
  • Salvà, Francesc. Recull d'endevinalles. Barcelona: Salvatella, 1983 (Una mica de tot). 
  • Vila i Medinyà, Pep «Un recull de modismes empordanesos recollits pel folklorista reusenc Cels Gomis Mestres (Figueres, 1883)». Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos, 41, (2010), pàg. 481-495. DOI: 10.2436/20.8010.01.46.