Mar
 Mar de Wadden | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Article a la Viquipèdia | |
 Definició al Viccionari | |
 Multimèdia a Commons | |
 |
La mar o el mar és una massa d'aigua salada (coneguda com a aigua de mar) que cobreix una gran part de la superfície de la Terra.
Citacions
[modifica | modifica el codi]- El mar ajunta les terres que ell mateix ha separat.[1]
- (en castellà) El buen marido ama el hogar, como los buenos marinos aman el mar; a pesar de las tormentas.
Dites populars
[modifica | modifica el codi]
Com més gros sigui un bastiment (fet de fusta) millor resistirà.
- A la mar no es pot dir mal dia que passat no sigui.[5]
- En un dia poden passar moltes coses, i un cop de sort et pot arreglar la pesquera.
- A la mar valletes, a la terra pastetes.[6]
- Cap home de mar, no ha estat mai penjat.[3]
- Com més mar, més vela.[4]
- De la mar i d'es caparrot, ningú treu lo que vol, sinó lo que pot.[4](Mall.)
- De la mar, el bon peixó i de la terra, el moltó.[7][4]
- Lloa les millors menges del mar i de la terra.
- Deixa'm estar en terra, que la mar em mareja.[4]
- Dones, per mar, no hi poden anar.[4]
- En bona mar, tothom és bon mariner.[4]
- En mar, val més una unça d'experiència que una lliura de gramàtica.[8]
- En terra, a la mar i a tota banda, tortuga que té cranc, es cranc comanda.[4]
- Entre la gent de mar, no hi ha cap malvat.[3]
- Fuja de la mar qui no sap nedar.[4](Mall.)
- Dita relacionada amb els naufragis dels vaixells.
- La mar, com més té, més brama.[4]
- L'avarícia no té mida, sempre en vol més.
- La mar en fa de rics i de pobres.[3]
- La mar és plana si Déu ho vol.[3]
- La mar és una femella que no vol amollar qui es colga amb ella.[4](Mall.)
- Dita relacionada amb els naufragis dels vaixells.
- La mar fa forat i tapa.[4]
- La mar no es mou sense vent.[4][5]
- Mar a esclatar, vent a mancar.[5]
- Mar blanca, pluja amanta.[4]
- Mar de fora, bots.[5]
- Mar de llevant, llebeig.[5]
- Mar passada, amor desoblidada.[4]
- Mar tèrbol i revoltós, ganància de pescadors.[4]
- Parlar de mar, és un mai no acabar.[3]
- Pel gener el mar se'n va i pel febrer el mar se'n ve.[8]
- Pel gener el mar s'empreda i pel febrer es desempedra.[8]
- Pel gener generet, minva el mar i puja el fred.[8]
- Per l'agost bull el mar i bull el most.[8]
- Per la mar va qui paga.[4](Val.)
- Per Nadal, mariners fora la mar.[8]
- Pescat o salvat, lo que treus de la mar, t'ho has ben guanyat.[4](Mall.)
- Quan el mar cabreja, és senyal que fa tramuntana.[9]
- Quan la mar es prometen misses i cera, mal va per la galera.[3]
- Quan la mar fa arrugues, una pesseta val per "dugues".[8]
- A Vilanova, els pescadors empren la dita per indicar que quan fa mal oratge cal fer el doble esforç per pescar. Aleshores el valor de la mercaderia que es du a la plaça augmenta.
- Qui s'ha begut la mar, se pot beure s'estany.[4](Eiv.)
- Qui és a la mar navega, qui és en terra judica.[5]
- El pescador ha de patir per treballar, però els de terra no hi poden fer res.
- Qui no s'aventura, no passa la mar.[10]
- Cal ambició i esforç per aconseguir les coses.
- Qui té fosques a la mar, al gall se sol despertar.[8]
- Qui té la seva hisenda al mar, molts afanys ha de passar.[3]
- S'aigo de mar i es creure, són de mal beure.[4](Mall.)
- Sant Antoni va pel mar amb una campaneta tots els peixos, en sentir-la, li salten dins la barqueta.[11]
- Si la mar buida fort, senyal de vent nord[4](Mall.)
- Si la mar s'arrasa, fica't a casa.[4]
- Si vols aprendre de resar, ves per mar.[4](Mall.)
- (var.) Si a Déu vols pregar, fica't en la mar.[4](Val.)
- (var.) Qui no ha passat port ni mar, no sap a Déu pregar.[4](Vall d'Àneu)
- Tot lo de dins la mar, qui ho agafa és seu, no hi ha teu ni meu.[4](Mall.)
- Tramuntana, la mar plana.[6]
- Trons en mar, aigua a la terra.[9]
- Val més un esparral a la mà que una tonyina a la mar.[12]
- Vent de fora i sense lluna, fuig de la costa tot d'una.[6]
Endevinalles
[modifica | modifica el codi]- Bram sovint i no som ase,
bramul i no som lleó
i estoig moltes més riqueses
que cap rei ni emperador.[13]
- Digue'm quina mare hi ha
que an es fill dóna menjar,
els fa créixer i engreixar
i a la fi tots lo se menja?[13]
- Escupo, bramo i marejo,
sóc tomba, abim i mirall,
i de la mateixa manera tracto el rei
com el seu vassall.[13]
- (var.) Escupo, bramo, marejo,
sóc tomba, abisme i mirall,
i d'igual manera tracto
el rei com el seu vasall.[14][15] - (var.) Escupo, bramo, marejo,
sóc tomba, abisme i mirall,
i d'igual manera tracto
tant al Rei com al vassall.[16] - (var.) M'agite, brame i marege;
sóc tomba, abisme i mirall,
i d'igual manera tracte
un rei com un vassall.[17]
- No fa fulla ni fa flor
i el seu fruit és molt bo.[13]
- Porta els quintars a mils
i no pot portar ni un fil.[13]
- Qui d'Amèrica a Espanya pot anar
sense reposar ni mai caminar?[16]
- Qui sap dur vint quintars de palla i
no sap dur un perdigó?[13]
- Un camp ben llaurat
que punta de rella
no hi ha tocat.[13]
- teulada seria també una resposta vàlida
- Una jaia rabiosa
quan Déu vol és amorosa,
i fa flor i no fa tany, i
fa sa fruita gustosa.[18]
- Una vella reganyosa,
quan Déu vol és amorosa,
i el fruit que fa
bo és per menjar.[16]
- (var.) Una vella reganyosa,
quan Déu vol és amorosa,
no fa fulla ni la flor,
endevina què és això?[13] - (var.) Una vella reganyosa;
quan Déu vol és amorosa;
ni la fulla ni la flor.
Endevina, què és això?[15]
- Una vella reguitnosa
que, quan Déu vol, és amorosa,
i el fruit que
fa és bo per menjar.[17]
Referències
[modifica | modifica el codi]- ↑ Bolinches, Antoni. Mil pessics de saviesa : antologia de citacions que inviten a pensar. Barcelona: Mina, 2005. ISBN 8496499340.
- ↑ Doval, Gregorio. 1001 citas y frases ingeniosas sobre el hombre y la mujer. Madrid: Santos Rodríguez, 2008.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 3,7 Moragas Botey, 1995, p. 267-268.
- ↑ 4,00 4,01 4,02 4,03 4,04 4,05 4,06 4,07 4,08 4,09 4,10 4,11 4,12 4,13 4,14 4,15 4,16 4,17 4,18 4,19 4,20 4,21 4,22 4,23 4,24 4,25 4,26 4,27 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «mar». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 5,6 Prous i Vila, 1991.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 3 desembre 2024].
- ↑ Pàmies i Riudor, 2012, p. 148.
- ↑ 8,00 8,01 8,02 8,03 8,04 8,05 8,06 8,07 8,08 8,09 Trepat; Oller, 1995.
- ↑ 9,0 9,1 Rocas; Angelats; Vila, 2004, p. 43.
- ↑ Pàmies i Riudor, 2012, p. 149.
- ↑ Amades, 1982, p. 470.
- ↑ Parés i Puntas, 1999.
- ↑ 13,0 13,1 13,2 13,3 13,4 13,5 13,6 13,7 13,8 Amades, 1982.
- ↑ Salvà, 1983.
- ↑ 15,0 15,1 15,2 Llibre Endevinalles, 1925.
- ↑ 16,0 16,1 16,2 Castellví, 1956.
- ↑ 17,0 17,1 Martí i Adell, 1991.
- ↑ Escoles Nacionals de Sant Josep, 1985.
Bibliografia
[modifica | modifica el codi]- Amades, Joan. Costumari català : el curs de l'any (en català). Vol. I. Hivern. Barcelona: Salvat, 1982. ISBN 84-345-3673-0.
- Moragas Botey, Joaquim. Famílies marineres de Premià. Argentona: L'Aixernador Edicions, 1995. ISBN 84-88568-16-9.
- Pàmies i Riudor, Víctor. Dites.cat : Locucions, frases fetes i refranys del català (en català). Barcelona: Barcanova, 2012. ISBN 978-84-489-3041-7.
- Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X.
- Prous i Vila, Josep Maria. El vocabulari dels pescadors de Cambrils. Reus: Associació d'Estudis Reusencs, 1991. ISBN 84-604-0116-2.
- Rocas, Irene; Angelats, Rosa (ed.); Vila, Pep (ed.). Refranys i dites populars de Llofriu, recollides per Irene Rocas. [Palafrugell]: Arxiu Municipal de Palafrugell, 2004. ISBN 8492343249.
- Trepat, Josep-Anton; Oller, Francesc (il.). Refranys de vora mar (en català). Barcelona: Noray S.A., 1995. ISBN 8474860881.
- Amades, Joan. Folklore de Catalunya. Vol. 2. Cançoner, cançons, refranys, endevinalles. 3a edició. Barcelona: Selecta, 1982. ISBN 84-298-0452-8.
- El Llibre de les endevinalles : col·lecció selecta de velles i noves endevinalles versificades : pròpies per a passar una bella estona (en català). Barcelona: Salvador Bonavía, 1925 (Biblioteca Bonavia ; 14, 19).
- Salvà, Francesc. Recull d'endevinalles. Barcelona: Salvatella, 1983 (Una mica de tot).
- Escoles Nacionals de Sant Josep. Endevinetes (en català). 1a edició. Eivissa: IEE, 1985 (Col·lecció "Nit de Sant Joan").
- Castellví, Joan. Cinc-centes endevinalles / recollides, traduïdes, originals i versificades per Joan Castellví Cerdà (en català). 3a edició. Barcelona: Eler, 1956.
- Martí i Adell, Cristòfol. Les nostres endevinalles. València: Edicions del Bullent, 1991 (Esplai juvenil, 5). ISBN 84-86390-40-0.