Vés al contingut

Barca

De Viquidites
Barca
Barca
Projectes germans
  Article a la Viquipèdia
  Definició al Viccionari
  Multimèdia a Commons
Modifica dades a Wikidata

Una barca és una embarcació menor, normalment de fusta, moguda per mitjà de veles, de rems o de motor, emprada especialment per a pescar, i també per a navegar a distàncies curtes.

Dites populars

[modifica | modifica el codi]
The Scheldt de d'Egide Linnig
Barca aturada no guanya nolis.
Litografia de l'iot America
Barca nova, peix al cove.
Barca afundida no Carril (Vilagarcía de Arousa)
La ventura de la barca: en sent jove, treballar; i a la vellesa, cremar.
  • A barca trencada la vela li sobra.[1]
  • A barca vella tothom hi fa estella.[1]
  • Amb bon vent i barca nova es va lluny.[2]
(var.) Bon vent i barca nova.[3]
(var.) Barca aturada no guanya oli.[5]
(var.) Barca parada no guanya nada.[5]
(var.) Barca parada no mou guerra.[5]
  • Barca buida o barca plena, per al pescador sempre mullena.[1]
  • Barca en terra mai s'escapa.[5]
  • Barca nova, peix al cove.[2]
  • Barca, per qui la cualca.[5]
  • Barca perduda, patró ric.[5]
  • Barca que té bon vent, prest arribar a port.[1]
  • Barca sense timó, va a la perdició.[1]
  • Barca varada no fa jornada.[1]
  • Barca vella, bony o forat.[5]
  • Barca vella no aguanta vela nova.[1]
  • Barques velles sempre fan aigua.[1]
  • Déu et faci ençà i enllà, com la barca del mal temps.[6]
  • Dones, ases i cordes d'espart, barrabís barrabàs, i res de bo no en faràs.[6]
  • Donzella un poquet belera i barca molt falaguera, volen dur qualcú darrera.[5]
  • El marit, barca; la muller, arca.[7]
  • En vent llarg tira la barca a terra i després diu que s'erra.[2]
  • La barca pel barquer, i la terra pel masover.[5]
  • La roda de Santa Caterina, de les barques fa xixina.[2]
  • La ventura de la barca: quan és jove, a treballar, i quan és vella, a cremar.[6]
(var.) La ventura de la barca: en sent jove, treballar; i a la vellesa, cremar.[5]
  • No us fieu de barques de canya.[5]
  • Per manejar una barca com Déu mana, no basta esser nat a sa Drassana.[5]
  • Per Sant Simó i Sant Judes, barques ajagudes.[2]
  • Per un punt es perd una mitja, per un nus una barca i per una paraula un home.[2]
  • Quan el mestral bufa fred, vara la barca i el barquet.[2]
  • Quan una barca va fina, un atxem la despentina.[5]
  • Qui barca maneja o dona passeja, ha de voler saber de quin peu coixeja.[5]
  • Qui dones, barques i ases mena, tot l'any va amb pena.[6]
  • Qui ha de passar barca, no compti jornada.[5]
  • Qui té barques a la mar, es gall el sol despertar.[5]
  • Sant Antoni va pel mar amb una campaneta tots els peixos, en sentir-la, li salten dins la barqueta.[8]
  • Un poc cada u, la barca va.[5]

Frases fetes i locucions

[modifica | modifica el codi]
Bateau couché à marée basse de Claude Monet
Treure la barca a terra.
  • Anar barca davant nau.[5]
Frase feta Gastar la soldada abans de cobrar-la.
  • Bon vent i barca nova![5]
Frase feta Expressió per demostrar la satisfacció quan un se'n va.
Frase feta Emprendre una aventura amb poques possibilitats d'èxit.
Frase feta Estar en l'aire aturar, sense moviment.
  • Fer surar sa barca.[5]
Frase feta Fer subsistir una cosa que estava en gran perill.
  • Perdre carregament i barca (o perdre barca i bolitx).[5]
Frase feta Perdre-ho tot (Mall.)
Frase feta Prendre un decissió, deixant de banda els dubtes.
Frase feta Obtenir bons resultats d'una empresa difícil.

Endevinalles

[modifica | modifica el codi]
  • He nascut al bosc;
    m'han fet a ciutat;
    he viscut a l'aigua
    i no sé nedar.[9]
  • Naix a la muntanya,
    es cria a la ciutat,
    sempre viu a l'aigua
    i no sap nadar.[10]

Referències

[modifica | modifica el codi]

Bibliografia

[modifica | modifica el codi]
  • Amades, Joan. Costumari català : el curs de l'any (en català). Vol. I. Hivern. Barcelona: Salvat, 1982. ISBN 84-345-3673-0. 
  • Amades, Joan. Leyendas y tradiciones marineras. Barcelona: Diputación Provincial, 1954 [Consulta: 1544402007]. 
  • Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars (en català). Barcelona: Millà, 1965 (Biblioteca popular catalana vell i nou ; 3). ISBN 8473040082. 
  • El Llibre de les endevinalles : col·lecció selecta de velles i noves endevinalles versificades : pròpies per a passar una bella estona (en català). Barcelona: Salvador Bonavía, 1925 (Biblioteca Bonavia ; 14, 19). 
  • Martí i Adell, Cristòfol. Les nostres endevinalles. València: Edicions del Bullent, 1991 (Esplai juvenil, 5). ISBN 84-86390-40-0. 
  • Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X. 
  • Pujol i Vila, Josep (comp.). 10.000 refranys catalans, 370 frases fetes (en català). Tarragona: Arola, 2012. ISBN 9788415248651. 
  • Pàmies, Victor; Palou, Jordi. Els 100 refranys més populars (en català). Valls: Cossetània, 2012 (Col·lecció de cent en cent, núm. 16). ISBN 9788490340325.