Vellesa
 Retrat d'un ancià de Rubens | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Article a la Viquipèdia | |
 Definició al Viccionari | |
 Multimèdia a Commons | |
 |
La vellesa és l'estat de l'ésser humà d'edat avançada, del deteriorament progressiu dels seus organs i de les seves funcions bàsiques com a conseqüència del pas dels anys.
Citacions
[modifica | modifica el codi]- La vellesa s'ha apoderat de mi, però no puc adormir el meu dolor, i cada dia s'irrita i renova la meva pena.[1]
- (en llatí) Nec licet obductum senio sopire dolorem: semper crudescit nam mihi poena recens.
Les Parentals (Parentalia), s. IV. — Dècim Magne Ausoni
- Fragment dedicat a la seva dona, Atúsia Lucana Sabina
- Malauradament és molt curt l'interval entre el temps en què s'és massa jove i el temps en què s'és massa vell.[2]
- (en francès) C'est un malheur qu'il y a trop peu d'intervalles entre le temps où l'on est trop jeune, et le temps où l'on est trop vieux.
- Pensées. — Montesquieu
- El vell perd un dels principals drets de l'ome: el d'esser judicat pels seus iguals.[3]
- Quan un om es vell ha de fer més que quan era jove.[3]
- Els vells som com les criatures; no ens corregim, encara que ens píquin els dits.[4]
- Sang Nova, 1900. — Marià Vayreda i Vila
- Quan em diuen que sóc massa vell per fer alguna cosa, procuro fer-la immediatament.[2]
- (en castellà) Cuando me dicen que soy demasiado viejo para hacer una cosa, procuro hacerla enseguida.
- (en anglès) Old age is no place for sissies.
- No hi ha cap raó per ser infeliç mentre et vas fent vell. Només pensa en els milions a qui se'ls ha denegat aquest privilegi.[6]
- (en anglès) There's no point in being unhappy about growing older. Just think of the millions who have been denied the privilege.
- Morir-se massa jove és un error. Morir-se massa vell, també. En general, morir-se és sempre un error.[7]
- Diccionari per a ociosos, 1964. — Joan Fuster i Ortells
- Definició del concepte Morir
- (en anglès) One is never too old for romance.
- Sunday Mirror, 5 de maig de 1974. — Ingrid Bergman
- (en castellà) El secreto de una buena vejez no es otra cosa que un pacto honrado con la soledad.
- Quan ets vell trobes que la major part de la gent que estimaves ha desaparegut, però et queda el record, i el record no mor mai.[10]
Dites populars
[modifica | modifica el codi]- A la vellesa, el dimoni sabater.[11]
- A les velleses es fan les bestieses.[11]
- Barber vell mal pols té.[12]
- El vi és la llet dels vells i la llet el vi dels infants.[11]
- En la joventut treballs, i en la vellesa badalls.[11]
- En llurs velleses fan llurs ardideses.[11]
- Jove que vol envellir, acabada la sopa, un plat de vi.[11]
- Més se'n moren de joves que de vells.[11]
- Ni metge jove ni barber vell.[11]
- Qui de jove no treballa, quan és vell dorm a la palla.[11]
- Qui no la fa de jove, la fa de vell.[11]
- Pel ventrell no s'arriba a vell.[13]
Frases fetes
[modifica | modifica el codi]
Amb molta circumspecció
- Donar els fills mala vellesa als pares.[14]
- No tractar-los bé, donar-los disgustos
- Fer el compte de la vella.[14]
- Comptar o fer càlculs per mitjans indirectes, prescindint de les regles normals de l'aritmètica.
- Més vell que Adam, o que Matusalem, o que l'anar a peu, o que l'arròs a l'olla, o que l'arna, o que la tinya, o que el mal pa, o que els camins, o que el camí de la font, o que el pastar, o que la picor, o que l'escopir en terra, o que el pixar en terra, o que les gallines menjar sense dents, o que el cagar ajupit.[11]
- ¿Què ens hi hem de fer vells, aquí?[14]
- Pregunta que fa algú en impacientar-se d'estar molt de temps en el mateix lloc
- Tenir bona vellesa.[14]
- Tenir una vellesa sense els mals propis de la majoria dels ancians
- Tenir mala vellesa.[14]
- Tenir una vellesa amb els mals propis de la majoria dels ancians
Referències
[modifica | modifica el codi]- ↑ Ausoni, Dècim Magne. Obres. Vol I. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1924 (Fundació Bernat Metge ; 8).
- ↑ 2,0 2,1 Bolinches, Antoni. Mil pessics de saviesa : antologia de citacions que inviten a pensar. Barcelona: Mina, 2005. ISBN 8496499340.
- ↑ 3,0 3,1 Goethe, Johann Wolfgang von; Maragall, Joan (trad.). Pensaments den Goethe. Barcelona: Biblioteca Popular de L'Avenç, 1910.
- ↑ «Espais Escrits. Xarxa del Patrimoni Literari Català». Folgueroles: Espais Escrits. Xarxa del Patrimoni Literari Català, cop. 2006-2008. [Consulta: 25 juliol 2012].
- ↑ «Quotes». Bette Davis - The Official Web Site. Boston: Bette Davis Foundation. Arxivat de l'original el 1610780945. [Consulta: 13 agost 2012].
- ↑ «Cary Grant Quotes». The Ultimate Cary Grant Pages. www.carygrant.net, cop. 1997-2009. Arxivat de l'original el 1337349545. [Consulta: 27 gener 2013].
- ↑ Fuster, Joan. Diccionari per a ociosos. Barcelona: Editorial A. C., 1964 [Consulta: 1390216225].
- ↑ Ratcliffe, 2017.
- ↑ Honores, Crystal. «Citas de Gabriel García Márquez». About.com, 2013. Arxivat de l'original el 1368472066. [Consulta: 21 maig 2013].
- ↑ Miralles, Francesc (ed.). Les Eines del bricolatge emocional. Barcelona: Columna, 2010. ISBN 9788466413336.
- ↑ 11,00 11,01 11,02 11,03 11,04 11,05 11,06 11,07 11,08 11,09 11,10 11,11 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «vellesa». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ Parés i Puntas, 1999.
- ↑ Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars, 1965.
- ↑ 14,0 14,1 14,2 14,3 14,4 «vellesa». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Barcelona : Institut d'Estudis Catalans.
- ↑ «Etimologies paremiològiques». Dites.cat. Arxivat de l'original el 1370840490. [Consulta: 12 gener 2015].
Bibliografia
[modifica | modifica el codi]- Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars (en català). Barcelona: Millà, 1965 (Biblioteca popular catalana vell i nou ; 3). ISBN 8473040082.
- Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X.
- Ratcliffe, Susan (ed.). Oxford Essential Quotations (en anglès). Oxford University Press, 2017 [Consulta: 21 desembre 2024].