Pensaments den Goethe
| Pensaments den Gœthe | |
|---|---|
 Retrat d'en Johann Wolfgang von Goethe | |
| Projectes germans | |
 Exemplar disponible a Viquitexts | |
| Dades generals | |
| Autor | Johann Wolfgang von Goethe |
| Publicació | 1910 |
| Llengua | català |
| Drets d'autor | |
 Les citacions es troben en domini públic. | |
 | |
Pensaments den Goethe és una recopilació de màximes i aforismes de Johann Wolfgang von Goethe, traduïda al català per Joan Maragall. L'obra fou publicada per l'editorial l'Avenç l'any 1910.
Citacions
[modifica | modifica el codi].jpg)
- «Si vols avençar sempre en l'Infinit, recorre tots els ambits del Finit.»[1]
- «No tots els camins són per tots els caminaires: mireu com les aranyes se fan camins pels aires.»[1]
- «Gaudeix d'allò que'l dol t'agi deixat: res hi ha més dolç que'l dol passat.»[1]
- «Divideix i venceras? Uneix i dirigiras!»[1]
- «Per viure molt, i sempre a gust, procura donar-te una absoluta perfecció.»[1]
- «El millor fruit del nostre esforç reïx en un monument d'inconciencia.»[1]
- «Si vols una bona vida no't planyis mai del passat: comença sempre a refer-te com si tot just fossis nat.»[1]
- «Les penes que passem són com aquelles bolves de fosquedat que'ns van pels ulls.»[1]
- «Si se t'aferren mals al cap i al cor, deixa que se t'aferrin: al qui ja no té dubtes ni té amor tant se val que l'enterrin.»[1]
- «Tot allò que es de raó ha sigut ja pensat: sols hem de provar de pensar-ho de nou.»[1]
- «Diga-m amb qui vas i 't diré qui ets; i si sé en què t'ocupes, sabré 'l que serà de tu.»[1]
- «Bufar no es tocar la flauta: cal saber moure 'ls dits.»[1]
- «L'amor a la veritat se coneix en que per tot arreu sab trobar i estimar quelcom de bo.»[1]
- «El microscopi i el telescopi perverteixen la puresa del sentit umà.»[1]
- «Si voleu que m'interessi en l'opinió d'altri, cal que 'm sia exposada d'una manera afirmativa: de problemes ja'n tinc prou amb els meus.»[1]
- «Hi ha coses que les coneixeriem molt millor si no volguessim coneixe-les tant.»[1]
- «L'imaginació, sols l'art (i especialment la poesia) pot regir-la. No'i ha res més temible que imaginació sense gust.»[1]
- «Shakespeare es molt perillós per als talents novells, perquè no poden fer més que reproduir-lo, tot pensant-se que's reprodueixen a sí mateixos.»[1]
- «Sols la mancança d'amor deixa conèixer els defectes: per això convé devegades desfer-se de l'amor.»[1]
- «Per llegir cal entendre; per escriure cal saber; per creure cal comprendre; per demanar cal donar; i, si ets entès, cal que sies util.»[1]
- «Certs llibres semblen escrits no per a que la gent hi aprengui, sinó per a que sapiguen que l'autor avia après alguna cosa.»[1]
- «Qui no sab llengües extranyes no sab la seva propria.»[1]
- «Quan l'ome 's posa a reflexionar sobre 'l seu fisic o 'l seu moral, gaire bé sempre 's troba malalt.»[1]
- «Totom sab dir allò de que està ben convençut.»[1]
- «És ben cert que la veritat i l'error vénen de la mateixa font: per això moltes vegades no's pot combatre un error sens fer mal a la veritat.»[1]
- «Tots vivim del passat i morim del passat.»[1]
- «Aquell qui soporta les meves faltes es el meu senyor, encara que sia 'l meu servidor.»[1]
- «La bellesa es manifestació de misterioses lleis naturals que sens ella 'ns restarien sempre ocultes.»[1]
- «Jo puc prometre ésser lleal, però imparcial no.»[1]
- «El desagraiment es sempre una mena de debilitat. Jo mai he conegut omes forts que fossin desagraïts.»[1]
- «Som tant limitats que sempre 'ns pensem tenir raó.»[1]
- «Quan els omes obtenen la llibertat, comencen a actuar els llurs defectes: en els forts, l'abús; en els febles, la negligencia.»[1]
- «Es inútil combatre allò que es vulgar, perquè resta eternament igual.»[1]
- «Els errors de l'ome són allò que 'l fan propriament amable.»[1]
- «Entre tots els pobles, els grecs són els que han somniat el més bell somni de la vida.»[1]
- «La veritable escola preparatoria és l'escola la mateixa.»[1]
- «Quina es la millor forma de govern? Aquella en que aprenem a governar-nos a nosaltres mateixos.»[1]
- «Res hi ha més terrible que una ignorancia activa.»[1]
- «Mai apendrem a conèixer un ome pel fet de venir ell a casa nostra: cal que nosaltres anem a casa d'ell, per veure com s'hi està.»[1]
- «El tracte amb les dames es un element de bona educació.»[1]
- «Una dependencia voluntaria i lliure es la més bella posició; i de què pot provenir sinó de l'amor?»[1]
- «No'i ha pitjor esclavitut que la d'aquell que 's dóna per lliure sens esser-ho.»[1]
- «Contra la gran superioritat d'un altre no'i ha més salvació que l'amor.»[1]
- «El més gran consol de la mediocritat es que 'l geni no sia immortal.»[1]
- «Aquell qui parla llargament ell tot sol davant d'altres sense afalagar-los, els promou a contradicció.»[1]
- «L'inteligent gairebé tot ho troba ridicol; el sensat gaire bé no res.»[1]
- «Les grans passions són com malalties incurables: que allò que sembla que auria de curar-les les fa més perilloses.»[1]
- «En les faltes reconeixem l'ome en general, en les virtuts a cada un.»[1]
- «Els defectes els tenim en comú, però les virtuts són de cadascú en particular.»[1]
- «Comunicar les nostres coses als altres, es naturalesa: saber atendre ad allò que'ls altres ens comuniquen, es educació.»[1]
- «La veritat es semblant a Déu: que no apareix immediatament, sinó que l'hem d'endevinar per les seves manifestacions.»[1]
- «Un om mai es enganyat, sinó que s'enganya a sí mateix.»[1]
- «Val més fer la cosa més insignificant del món, que estar mitja ora sense fer res.»[1]
- «El valor i la modestia són les dues virtuts que no enganyen: perquè l'ipocresia no pot fingir-les.»[1]
- «Els autors més moderns i més originals no'u són pas per la novetat de les coses que'ns diuen, sinó pel poder de repetir-ne tals com si abans mai aguessen sigut dites.»[1]
- «La perfecció és la mesura del cel: la voluntat de perfecció és la de l'ome.»[1]
- «Els sentits no enganyen; el judici, enganya.»[1]
- «Hi ha omes que posen els seus coneixements en el lloc del coneixement.»[1]
- «Classic es allò que es sà, romantic allò que es malaltiç.»[1]
- «Hi ha molta gent que's pensa entendre tot allò que aprèn.»[1]
- «Si cerqueu bé, tot ho trobareu dins vosaltres mateixos, i tindreu el gran plaer de que a fòra 'i agi una natura que diu amén a tot allò que dintre vostre avieu trobat.»[1]
- «No coneixem el món sinó per la seva relació amb l'ome.»[1]
- «Voler treure d'un experiment una conclusió definitiva es demanar-li massa.»[1]
- «Per compendre que'l cel es blau per tot arreu no cal donar la volta al món.»[1]
- «Les ipotesis són cançons de bressol amb que els mestres aconsolen els deixebles.»[1]
- «Els alemanys (i no sols els alemanys) tenen el do de fer les ciencies inaccessibles.»[1]
- «El pensador de mena té una meravellosa abilitat en posar una fantasia allà ont un problema resta irresolt.»[1]
- «Allò que un om sab, en rigor, no'u sab més que per si mateix.»[1]
- «Una escola (o sistema) es com un ome que's passa cent anys enraonant tot sol, i's complau excessivament en donar-se la raó per poca que'n tinga.»[1]
- «Un fenomen, un experiment per sí sol no pot demostrar res, perquè es sols un anell de tota una cadena de fets.»[1]
- «Tensió es aquell estat d'aparent indiferencia d'un esser dotat d'energia en plena disposició de manifestar-se, diferenciar-se, polarisar-se.»[1]
- «Tot es més senzill del que un om pot pensar, i més complicat del que un om pot compendre.»[1]
- «Els matematics són una mena de francesos: un om els parla, ells ho tradueixen al llur llenguatge, i desseguida resulta tot un altra cosa.»[1]
- «Ben mirat cada dia comença una nova epoca.»[1]
- «Aquell que sab declarar la limitació del seu coneixement es el que més prop n'està de la plenitut.»[1]
- «Solem anomenar mestres aquells dels quals aprenem quelcom; però no tots mereixen aquest nom.»[1]
- «La veritat es una antorxa terrible: tots probem d'acostar-nos-hi però parpallejant i amb una gran por de cremar-nos.»[1]
Referències
[modifica | modifica el codi]- ↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 1,12 1,13 1,14 1,15 1,16 1,17 1,18 1,19 1,20 1,21 1,22 1,23 1,24 1,25 1,26 1,27 1,28 1,29 1,30 1,31 1,32 1,33 1,34 1,35 1,36 1,37 1,38 1,39 1,40 1,41 1,42 1,43 1,44 1,45 1,46 1,47 1,48 1,49 1,50 1,51 1,52 1,53 1,54 1,55 1,56 1,57 1,58 1,59 1,60 1,61 1,62 1,63 1,64 1,65 1,66 1,67 1,68 1,69 1,70 1,71 1,72 1,73 1,74 1,75 1,76 1,77 1,78 1,79 1,80 1,81 1,82 1,83 1,84 1,85 1,86 1,87 1,88 1,89 1,90 1,91 1,92 Goethe; Maragall, 1910.
Bibliografia
[modifica | modifica el codi]- Goethe, Johann Wolfgang von; Maragall, Joan (trad.). Pensaments den Goethe. Barcelona: Biblioteca Popular de L'Avenç, 1910.