Pensaments den Goethe

Pensaments den Goethe

Retrat d'en Johann Wolfgang von Goethe
Projectes germans
Dades generals

Pensaments den Goethe és una recopilació de màximes i aforismes de Johann Wolfgang von Goethe, traduïda al català per Joan Maragall. L'obra fou publicada per l'editorial l'Avenç l'any 1910.

Citacions

Sols la mancança d'amor deixa conèixer els defectes: per això convé devegades desfer-se de l'amor.

Aquell qui soporta les meves faltes es el meu senyor, encara que sia 'l meu servidor.

Mai apendrem a conèixer un ome pel fet de venir ell a casa nostra: cal que nosaltres anem a casa d'ell, per veure com s'hi està.

A cada temps de l'ome li correspon una certa filosofía.

La veritat es una antorxa terrible: tots probem d'acostar-nos-hi però parpallejant i amb una gran por de cremar-nos.

• Si vols avençar sempre en l'Infinit, recorre tots els ambits del Finit.
• No tots els camins són per tots els caminaires: mireu com les aranyes se fan camins pels aires.
• Gaudeix d'allò que'l dol t'agi deixat: res hi ha més dolç que'l dol passat.
• Divideix i venceras? Uneix i dirigiras!
• Per viure molt, i sempre a gust, procura donar-te una absoluta perfecció.
• El millor fruit del nostre esforç reïx en un monument d'inconciencia.
• Si vols una bona vida no't planyis mai del passat: comença sempre a refer-te com si tot just fossis nat.
• La religió uneix a la gent: la irreligió més fortament.
• Les penes que passem són com aquelles bolves de fosquedat que'ns van pels ulls.
• Si se t'aferren mals al cap i al cor, deixa que se t'aferrin: al qui ja no té dubtes ni té amor tant se val que l'enterrin.
• Tot allò que es de raó ha sigut ja pensat: sols hem de provar de pensar-ho de nou.
• Diga-m amb qui vas i 't diré qui ets; i si sé en què t'ocupes, sabré 'l que serà de tu.
• Bufar no es tocar la flauta: cal saber moure 'ls dits.
• L'amor a la veritat se coneix en que per tot arreu sab trobar i estimar quelcom de bo.
• El microscopi i el telescopi perverteixen la puresa del sentit umà.
• Si voleu que m'interessi en l'opinió d'altri, cal que 'm sia exposada d'una manera afirmativa: de problemes ja'n tinc prou amb els meus.
• Hi ha coses que les coneixeriem molt millor si no volguessim coneixe-les tant.
• L'imaginació, sols l'art (i especialment la poesia) pot regir-la. No'i ha res més temible que imaginació sense gust.
• Shakespeare es molt perillós per als talents novells, perquè no poden fer més que reproduir-lo, tot pensant-se que's reprodueixen a sí mateixos.
• Quan un om es vell ha de fer més que quan era jove.
• Sols la mancança d'amor deixa conèixer els defectes: per això convé devegades desfer-se de l'amor.
• Per llegir cal entendre; per escriure cal saber; per creure cal comprendre; per demanar cal donar; i, si ets entès, cal que sies util.
• El treball fa 'ls companys.
• Certs llibres semblen escrits no per a que la gent hi aprengui, sinó per a que sapiguen que l'autor avia après alguna cosa.
• Qui no sab llengües extranyes no sab la seva propria.
• Quan l'ome 's posa a reflexionar sobre 'l seu fisic o 'l seu moral, gaire bé sempre 's troba malalt.
• Totom sab dir allò de que està ben convençut.
• És ben cert que la veritat i l'error vénen de la mateixa font: per això moltes vegades no's pot combatre un error sens fer mal a la veritat.
• La bellesa mai pot veure clar en sí mateixa.
• Tots vivim del passat i morim del passat.
• Aquell qui soporta les meves faltes es el meu senyor, encara que sia 'l meu servidor.
• La bellesa es manifestació de misterioses lleis naturals que sens ella 'ns restarien sempre ocultes.
• Jo puc prometre ésser lleal, però imparcial no.
• Alli on s'acaba l'interès s'acaba la memòria.
• El desagraiment es sempre una mena de debilitat. Jo mai he conegut omes forts que fossin desagraïts.
• Som tant limitats que sempre 'ns pensem tenir raó.
• Quan els omes obtenen la llibertat, comencen a actuar els llurs defectes: en els forts, l'abús; en els febles, la negligencia.
• Es inútil combatre allò que es vulgar, perquè resta eternament igual.
• Els errors de l'ome són allò que 'l fan propriament amable.
• Entre tots els pobles, els grecs són els que han somniat el més bell somni de la vida.
• La veritable escola preparatoria és l'escola la mateixa.
• Quina es la millor forma de govern? Aquella en que aprenem a governar-nos a nosaltres mateixos.
• Res hi ha més terrible que una ignorancia activa.
• El vell perd un dels principals drets de l'ome: el d'esser judicat pels seus iguals.
• Mai apendrem a conèixer un ome pel fet de venir ell a casa nostra: cal que nosaltres anem a casa d'ell, per veure com s'hi està.
• El tracte amb les dames es un element de bona educació.
• El comportament es un mirall que reflexa qui es cadascú.
• Una dependencia voluntaria i lliure es la més bella posició; i de què pot provenir sinó de l'amor?
• No'i ha pitjor esclavitut que la d'aquell que 's dóna per lliure sens esser-ho.
• Contra la gran superioritat d'un altre no'i ha més salvació que l'amor.
• El més gran consol de la mediocritat es que 'l geni no sia immortal.
• Aquell qui parla llargament ell tot sol davant d'altres sense afalagar-los, els promou a contradicció.
• L'inteligent gairebé tot ho troba ridicol; el sensat gaire bé no res.
• Les nostres passions no són més que virtuts o defectes exagerats.
• Les grans passions són com malalties incurables: que allò que sembla que auria de curar-les les fa més perilloses.
• En les faltes reconeixem l'ome en general, en les virtuts a cada un.
• Els defectes els tenim en comú, però les virtuts són de cadascú en particular.
• L'art es el medi més segur d'isolar-se del món, i de penetrar-hi.
• Comunicar les nostres coses als altres, es naturalesa: saber atendre ad allò que'ls altres ens comuniquen, es educació.
• La veritat es semblant a Déu: que no apareix immediatament, sinó que l'hem d'endevinar per les seves manifestacions.
• Així com l'encens aviva la brasa, la oració aviva la esperança en el cor.
• Un om mai es enganyat, sinó que s'enganya a sí mateix.
• Val més fer la cosa més insignificant del món, que estar mitja ora sense fer res.
• El valor i la modestia són les dues virtuts que no enganyen: perquè l'ipocresia no pot fingir-les.
• Els autors més moderns i més originals no'u són pas per la novetat de les coses que'ns diuen, sinó pel poder de repetir-ne tals com si abans mai aguessen sigut dites.
• La perfecció és la mesura del cel: la voluntat de perfecció és la de l'ome.
• Els sentits no enganyen; el judici, enganya.
• Hi ha omes que posen els seus coneixements en el lloc del coneixement.
• Classic es allò que es sà, romantic allò que es malaltiç.
• Hi ha molta gent que's pensa entendre tot allò que aprèn.
• A cada temps de l'ome li correspon una certa filosofía.
• Si cerqueu bé, tot ho trobareu dins vosaltres mateixos, i tindreu el gran plaer de que a fòra 'i agi una natura que diu amén a tot allò que dintre vostre avieu trobat.
• No coneixem el món sinó per la seva relació amb l'ome.
• Voler treure d'un experiment una conclusió definitiva es demanar-li massa.
• Per compendre que'l cel es blau per tot arreu no cal donar la volta al món.
• Les ipotesis són cançons de bressol amb que els mestres aconsolen els deixebles.
• Els alemanys (i no sols els alemanys) tenen el do de fer les ciencies inaccessibles.
• El pensador de mena té una meravellosa abilitat en posar una fantasia allà ont un problema resta irresolt.
• Allò que un om sab, en rigor, no'u sab més que per si mateix.
• La natura llealment interrogada respon netament si o no; posada en la tortura emmudeix.
• An els omes els sab greu que la veritat sia una cosa tant senzilla.
• Una escola (o sistema) es com un ome que's passa cent anys enraonant tot sol, i's complau excessivament en donar-se la raó per poca que'n tinga.
• Un fenomen, un experiment per sí sol no pot demostrar res, perquè es sols un anell de tota una cadena de fets.
• Tensió es aquell estat d'aparent indiferencia d'un esser dotat d'energia en plena disposició de manifestar-se, diferenciar-se, polarisar-se.
• Tot es més senzill del que un om pot pensar, i més complicat del que un om pot compendre.
• De cent cavalls grisos no se'n arriba a fer un sol cavall blanc.
• Els matematics són una mena de francesos: un om els parla, ells ho tradueixen al llur llenguatge, i desseguida resulta tot un altra cosa.
• Ben mirat cada dia comença una nova epoca.
• Aquell que sab declarar la limitació del seu coneixement es el que més prop n'està de la plenitut.
• Solem anomenar mestres aquells dels quals aprenem quelcom; però no tots mereixen aquest nom.
• Pel moliner no hi ha més blat que'l que mol el seu molí.
• La veritat es una antorxa terrible: tots probem d'acostar-nos-hi però parpallejant i amb una gran por de cremar-nos.
• Hi ha moltes persones a les quals vull bé, i encara voldria poder voler-les millor.

Bibliografia

• Goethe, Johann Wolfgang von; Maragall, Joan (trad.). Pensaments den Goethe. Barcelona: Biblioteca Popular de L'Avenç, 1910.