Oració
 Comunitat xinesa pronunciant una oració cristiana | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Article a la Viquipèdia | |
 Definició al Viccionari | |
 Multimèdia a Commons | |
 |
L'oració és el conjunt de paraules delimitats per dues pauses que expressen un sentit i una autonomia completa. És un concepte que també fa referència a un discurs públic i a la doctrina de la pregària.
Citacions
[modifica | modifica el codi]- (en alemany) Die regelmäßige Lektüre der Morgenzeitung bezeichnete er als realistischen Morgensegen.
- Aprés lo sol post, Blanquerna se puyava en lo terrat qui era sobre la cel·la e stava en oració tro al prim son, esguardant lo cel e les stel·les ab hulls ploroses e ab cor devot...[3]
Blanquerna, c. 1270. — Ramon Llull
- Blanquerna se levava a la miga nit, e obria les finestres de la cel·la per ço que veés lo cel e les estrelles, e comencava sa oració corn pus devotament pudia, per tal que tota sa ànima fos ab Déu e que sos hulls fossen en làgremes e en plors.[3]
- Blanquerna, c. 1270. — Ramon Llull
Dites populars
[modifica | modifica el codi]- (var.) A toc d'oració, les minyones a racó.[5]
- (var.) Al toc d'oració, ninetes a recó.[6]
- (var.) A toch d'oració les ninetes á recó.[7]
Fa referència al control que patien les noies joves antany, que amb el darrer toc d'oració (darrera campanada) s'esperava que tornessin a casa a resar.
- Oració curta puja al cel.[5]
- Oració de ca, al cel no va.[5]
- Oració per força, no plau a Déu.[5]
- Totes ses pregàries pugen al cel.[8]
Frases fetes i locucions
[modifica | modifica el codi]- Trencar les oracions a algú.[5]
- (var.) Rompre les oracions a algú.[5]
Destorbar o interrompre el treball a algú.
Tipus d'oracions
[modifica | modifica el codi]- Angelets del cel
baixareu a Pasqua
menjareu caragolets
i fulletes de carrasca.[9]
- És coneguda com a cançó nadalenca catalana i el mateix a L'Alcúdia, Les Useres com a oració infantil, i com a càntic a L'Alcora en la Festa del Rotllo.
Referències
[modifica | modifica el codi]- ↑ Hegel; Stewart, 2002.
- ↑ Goethe; Maragall, 1910.
- ↑ 3,0 3,1 Garreta, 1998, p. 134.
- ↑ Verdaguer, Mercè «Un passeig per la història» (
PDF). Els Cingles de Collsacabra, 45, 2001, pàg. 18-19. ISSN: 2013-7141.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «oració». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ Amades, 1982, p. 187.
- ↑ Codinach i Espinalt, 1903, p. 149.
- ↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «pregària». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ «Angelets al cel» (en catalá). viasona, 22-03-2020. [Consulta: 22 març 2020].
Bibliografia
[modifica | modifica el codi]- Amades, Joan. Costumari català : el curs de l'any (en català). Vol. I. Hivern. Barcelona: Salvat, 1982. ISBN 84-345-3673-0.
- Codinach i Espinalt, Joan. Aplech de sentencies y pensaments de filosophs insignes (en català). Barcelona: La Hormiga de Oro, 1903.
- Garreta, Francesc «Llibre Evast e Blanquerna» (PDF). Ars Brevis. Universitat Ramon Llull, Número Extraordinari, (1998).
- Goethe, Johann Wolfgang von; Maragall, Joan (trad.). Pensaments den Goethe. Barcelona: Biblioteca Popular de L'Avenç, 1910.
- Hegel, Georg Wilhelm Friedrich; Stewart, Jon Bartley (ed.). Miscellaneous writings of G.W.F. Hegel. Northwestern University Press, 2002, p. 247. ISBN 9780810117501.