L'Alcora
A la mar me n'aniré a enramar-me de petxines i a Alcora tornaré a vore les cares fines.[1]
Dones i magranes, d'Alcora són les més preciades.[2]
En Alcora, Sant Cristòfol , en Albocàsser , Sant Pau , la Maladena en Moncofa , i en Borriana Sant Blai .[2]
Llucena , corral de bous; Figueroles , la columna; la Foia , les petrolines, i l'Alcora, l'hermosura.[2] Per a donçainers en Tales , per a espavilats en Onda , per a banys a Vilavella i per a bovos l’Alcora.[2]
Sant Vicenç està en Borriol i Sant Roc en Castelló , Sant Cristòfol en Alcora, i Sant Miquel en Moró .[2] (var.) [2] (var.) [2]
↑ Gargallo i Gregori , José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir ». L'autor, 2010-. [Consulta: 2 desembre 2023].↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 Sanchis Guarner , Manuel «Locucions tòpiques valencianes » (Bolletí del diccionari de la llengua catalana: revista de lingüística, folklore i literatura , Vol. XVIII, Núm. 1-3, (gener-juny 1936) [Consulta: 25 març 2017].
Article a la Viquipèdia
Multimèdia a Commons
Es diu d'un que és ximple, bovo, ruc (València).
PDF). Bolletí del diccionari de la llengua catalana: revista de lingüística, folklore i literatura, Vol. XVIII, Núm. 1-3, (gener-juny 1936) [Consulta: 25 març 2017].
