Borriana
Aparença
Torre del Mar (Borriana) | |
Projectes germans | |
---|---|
Article a la Viquipèdia | |
Multimèdia a Commons | |
Dades bàsiques | |
Localització | 39°53′23″N 0°5′2″W |
Lloc web | https://www.burriana.es/ |
Borriana (en castellà i cooficialment Burriana) és un municipi valencià, capital de la comarca de la Plana Baixa.
Dites populars
[modifica | modifica el codi]- A Onda la claven fonda. A Betxí la claven amb el florí. A Vila-real la claven que fa mal. I a Borriana la claven com els hi dona la gana.[1]
- (var.) En Onda la claven fonda, en Betxí fins al florí, en Tales fins a les gales, en La Vall pel tall, en Vila-real fins al final, i a Borriana, per on ens dona la gana.[1]
- Adiós, Vila-real i Nules i Castelló de la Plana; adiós, xiques d'Almassora, que jo me'n vaig a Borriana.[2]
- Borriana és terra roja, i els parats no tenen sèu; xiquetes, si no feu força, la barca no la traureu.[3]
- Borriana, París, Londres,[3]
- Borriana i Borriol feren un fillol que tant val el fillol com Borriana i Borriol.[2]
- (var.) Entre Borriana i Borriol ha nascut un fillol, i val més lo fillol que Borriana i Borriol.[2]
- Fa referència a la fundació de Castelló de la Plana després de la Reconquesta, situada entre aquestes dues viles.
- En Alcora, Sant Cristòfol, en Albocàsser, Sant Pau, la Maladena en Moncofa, i en Borriana Sant Blai.[3]
- En Castelló porten gorra, en Almassora barret, en Borriana mocador i en Vila-real sombreret.[2]
- Per volar una milotxa tingueren molt gran jarana un sabater de Borriana i un sastre de Catarroja.[3]
Referències
[modifica | modifica el codi]- ↑ 1,0 1,1 Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 22 desembre 2024].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Parés i Puntas, 1999.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Sanchis Guarner, Manuel «Locucions tòpiques valencianes» (PDF). Bolletí del diccionari de la llengua catalana: revista de lingüística, folklore i literatura, Vol. XVIII, Núm. 1-3, (gener-juny 1936) [Consulta: 25 març 2017].
Bibliografia
[modifica | modifica el codi]- Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X.
Enllaços externs
[modifica | modifica el codi]
|