Sòl

De Viquidites
Sòl
Vista aèria d'una porció del sòl o terreny
Projectes germans
  Article a la Viquipèdia
  Definició al Viccionari
  Multimèdia a Commons
Modifica dades a Wikidata

El sòl és la superfície de la Terra considerada com a suport, sobre el qual es camina o s'assenten les coses.

Citacions[modifica | modifica el codi]

Alfred de Vigny
«La terra es revolta de les injustícies de la creació.» (Alfred de Vigny)
  • Quan saquegeu un territori repartiu el botí; quan conqueriu una terra, repartiu els beneficis.[1]
L'Art de la Guerra. Cap 7. Les maniobres. — Sunzi
  • Els agricultors tenen un compte obert amb la terra, la qual mai no refusa una imposició i sempre retorna, sense usura, el que va rebre.[2]
(en llatí) Habent enim rationem cum terra, quae numquam recusat imperium nec umquam sine usura reddit, quod accepit.
Cató el Vell, de la vellesa. § 51. — Ciceró
  • Bona cuina i bon vi són el paradís a la terra.[3]
(en francès) Bonne cuisine et bon vin, c'est le paradis sur terre.
 — Enric IV de França
  • La terra es revolta de les injustícies de la creació.[4]
(en francès) La terre est révoltée des injustices de la création.
Journal d'un poète, 1834. — Alfred de Vigny
  • Sense les llibertats pàtries, més tard o més d'hora, el tron d'Isabel II anirà rodolant per terra.[5]
Corts Espanyoles (Madrid), 1853. — Joan Prim
La nacionalitat catalana. Cap. I. Introducció, 1906. — Enric Prat de la Riba
  • Terra gentil, o terra d'abundor, / per cada mot que dius a l'estimada / podries oferir-li un cistelló / de fruita la més bona i regalada.[7]
«En pau, en guerra i en amor», I, Poema del Camp, 1924. — Lluís Bertran i Pijoan
  • Cap dona té un orgasme per haver deixat brillant el terra de la cuina.[8]
(en anglès) No woman gets an orgasm from shining the kitchen floor.
 — Betty Friedan

Dites populars[modifica | modifica el codi]

Lion's Mound
«Casa per ton jeure, vinya per ton beure, i terra tota la que tu puguis veure.»
Terra seca al desert de Sonora (Mèxic).
«No hi ha més mala guerra que conrar la mala terra.»
(var.) Cada terra fa sa guerra, i cada pardal el seu niu.[9]
Dita popular Cada país té els seus costums diferents dels d'altres països.
  • De terra no passarem.[9]
Dita popular En totes les desgràcies o dificultats hi ha un límit.
Dita popular Una persona de poc enteniment, poc preparada, etc., pot ésser important si viu amb gent encara més curta.
(var.) La cordonada de Sant Francesc, si és dolenta per la terra pel mar encara més.[12]
  • La mort a la terra i el viu a la guerra.[13]
  • La terra lluny de casa, no és gran vasa.[9]
Dita popular Conveniència de viure el propietari en la mateixa terra que posseeix.
  • No hi ha més mala guerra que conrar la mala terra.[9]
  • Poca terra val diners.[9]
Dita popular Amb un poc de despesa s'obté un resultat equivalent a una despesa major.
  • Qui en terra d'altri sembra, la llavor perd.[9]
  • Qui té terra i no la veu, es fa pobre i no s'ho creu.[9]
Dita popular El propietari ha de vigilar les seves terres perquè aquestes li donin el rendiment que pertoca.
(var.) Qui té la terra, té la guerra.[9]
(var.) Qui mena la terra, paga la guerra.[9]
(var.) La terra, al menestral li és guerra.[9]
Dita popular La propietat rústica sempre porta maldecaps al propietari, sobretot si aquest viu a la vila.
  • Som de terra, i terrejam.[9]
Dita popular Tots els homes són errables i tenen defectes
  • Tenir molta terra a l'Havana.[14]
Dita popular Bravejar de riquesa dubtosa o només suposada.
  • Terra de calcides, no la dons a tes filles.[9]
Dita popular La terra on creixen plantes espinoses no s'ha de donar a netejar a persones poc experimentades.
  • Terra de gaons, no en venguis ni en dons.[9]
(var.) Terra d'ugons (o «de trepons»), no en venguis ni en dons.[9]
Dita popular Aquestes terres solen esser molt grasses i bones, puix que aquelles plantes enfondeixen molt amb les arrels
  • Terra negra fa bon blat; terra blanca el fa escaimat (o «el fa migrat»).[9]
Dita popular Es diu sobretot referint-se a persones morenes o a coses de color molt fosc.
  • Terra, ni poca ni massa.[9]
(var.) Terra per conrar, i casa per estar.[9]
(var.) Casa per ton jeure, vinya per ton beure, i terra tota la que tu puguis veure.[9]
Dita popular No convé posseir més terra que la que un mateix pot conrar.

Frases fetes[modifica | modifica el codi]

  • Agafar terra.[9]
Frase feta Apropar-se a la una nau a terra.
  • Anar terra terra.[9]
(var.) Terra terra[10]
Frase feta Navegar costejant, molt prop de la costa.
Frase feta Del país mateix on una cosa es troba, no foraster.
  • Esser molt en terra.[9]
Frase feta Estar una nau molt prop de la costa.
  • General de mar i terra.[9]
Frase feta El qui mana l'exèrcit i la marina de guerra
  • Per mar o per terra.[9]
Frase feta Navegant o caminant.
Frase feta Arribar una nau a terra o bé posar-se damunt la terra algú o alguna cosa que ve volant o bé, alçar-se sobre el paviment per efecte d'una força elevadora.
  • Quedar en terra.[9]
Frase feta Romandre sense embarcar, un passatger o una mercaderia, quan el vaixell ja parteix
Frase feta Passar un vaixell frec a frec de la costa.
  • Saltar en terra.[9]
Frase feta Passar de dins una nau o de l'aigua a la vorera.
Frase feta Per sota de la superfície de la terra i cobert per ella.
Frase feta A peu pla, molt arran de terra .
Frase feta Territori d'una de les parts bel·ligerants on hom ha destruït tot allò que pot servir per als moviments, l'alimentació, etc., de l'enemic.
  • Terra de ningú.[10]
Frase feta En temps de guerra, territori no ocupat ni dominat per cap de les parts bel·ligerants.
Frase feta Allunyant-se de la mar.
Frase feta Porció gran de terra, que no és una illa, que forma part del continent.
Frase feta Bé esperat llargament.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Sunzi. L'Art de la guerra. Barcelona: Proa, 2000 (Clàssics orientals ; 1). ISBN 8482568418. 
  2. Ciceró, Marc Tul·li. Cató el Vell, De la vellesa. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1998 (Fundació Bernat Metge (Col·lecció : text i traducció) ; 308). ISBN 8472256960. 
  3. «Henri IV a dit...». Paris: Evene, cop. 1999. [Consulta: 30 març 2013].
  4. «Alfred de Vigny a dit...». Paris: Evene, cop. 1999. [Consulta: 30 març 2013].
  5. Soldevila, Ferran. Síntesi d'història de Catalunya. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1995, p. 259. ISBN 8478266011. 
  6. Prat de la Riba, Enric. La Nacionalitat catalana. Barcelona: Tip. L'Anuari de la Exportació, 1906. ISBN 9788439374251. 
  7. Bertran i Pijoan, Lluís «Poema del Camp I- En pau, en guerra i en amor» (PDF). Revista del Centre de Lectura de Reus, 113-114, (octubre, 1924), pàg. 214 [Consulta: 30 abril 2017].
  8. «Betty Friedan: «No teniu res més a perdre que l'aspiradora»». Catorze.cat [Consulta: 6 febrer 2017].
  9. 9,00 9,01 9,02 9,03 9,04 9,05 9,06 9,07 9,08 9,09 9,10 9,11 9,12 9,13 9,14 9,15 9,16 9,17 9,18 9,19 9,20 9,21 9,22 9,23 9,24 9,25 9,26 9,27 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Terra». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  10. 10,00 10,01 10,02 10,03 10,04 10,05 10,06 10,07 10,08 10,09 10,10 10,11 «Terra». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 24 abril 2017].
  11. Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars, 1965.
  12. 12,0 12,1 Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 19 març 2024].
  13. Conca, Maria (ed.). Els refranys catalans (en català). València: Tres i Quatre, 1988 (L'Estel; 8). ISBN 8475022324. 
  14. Pàmies i Riudor, 2012, p. 223.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Pàmies i Riudor, Víctor. Dites.cat : Locucions, frases fetes i refranys del català (en català). Barcelona: Barcanova, 2012. ISBN 978-84-489-3041-7.