L'Art de la Guerra
| 孫子兵法 | |
|---|---|
 Exemplar xinès en bambú de L'art de la guerra de Sunzi | |
| Projectes germans | |
 Informació a la Viquipèdia | |
 Multimèdia a Commons | |
| Dades generals | |
| Autor | Sunzi |
| Llengua | xinès clàssic,xinès |
| Gènere | economia, tractat i Llista de tractats militars |
| Drets d'autor | |
 Les citacions poden estar protegides per drets d'autor. | |
 | |
L'Art de la Guerra o Els tretze capítols (xinès:孫子兵法, pinyin: Sūnzĭ Bīngfǎ, literalment: "Estratègia militar del Mestre Sun") és un antic llibre xinès que tracta sobre tàctiques i estratègies militars. Es presumeix que va ser escrit cap a l'any 500 abans de la nostra era, representant així el tractat militar més antic que es coneix. És l'obra del pensador xinès Sunzi (544 aC - 496 aC). Va ser i segueix sent estudiat per tots aquells estrategues militars que han dirigit exèrcits i encara és freqüentment usat en l'actualitat degut al fet que els seus ensenyaments poden ser aplicats en moltes altres àrees més enllà del conflictes armats.
Citacions
[modifica | modifica el codi]Capítol 1. Els càlculs preliminars
[modifica | modifica el codi]- «La guerra és un assumpte de gran importància per a l'Estat. És el camp on es decideixen la vida o la mort; és el camí que porta a la salvació o a la perdició.»[1](en xinès) 兵者，國之大事，死生之地，存亡之道，不可不察也。
- «Per a fer la guerra s'ha de seguir el camí de l'engany. Per això, quan sigueu capaços fingiu incapacitat; quan sigueu actius fingiu inactivitat.»[1](en xinès) 兵者，詭道也。// 故能而示之不能，用而示之不用。
Capítol 2. La conducció de la guerra
[modifica | modifica el codi]- «Si la campanya es perllonga, els recursos de l'estat no seran suficients.»[1]
- «Mai una guerra llarga no ha beneficiat un estat.»[1]
- «El general savi s'aprovisiona en territori enemic, ja que una mesura de provisions de l'enemic equival a una vintena de mesures pròpies.»[1]
- «Allò que motiva els homes a matar l'enemic és la fúria; allò que els estimula a prendre un botí és la recompensa.»[1]
- «Allò que és primordial en la conducció de la guerra és la victòria ràpida, no una campanya perllongada.»[1]
- «El general que entén la naturalesa de la guerra és l'àrbitre del destí del poble, l'amo de la seguretat de l'estat.»[1]
Capítol 3. La planificació de les ofensives
[modifica | modifica el codi]- «Aconseguir cent victòries en cent batalles no és l'ideal suprem. L'ideal suprem és vèncer l'enemic sense batalla.»[1]
- «El general és el pilar de l'estat. Si el pilar és ferm l'estat serà fort; si el pilar té esquerdes l'estat serà feble.»[1]
- «Conegueu l'enemic i conegueu-vos a vosaltres mateixos, i en cent batalles no correreu cap perill.»[1]
Capítol 4. Disposició de les forces
[modifica | modifica el codi]- «És possible saber com assolir la victòria i no assolir-la»[1]
- «La invencibilitat resideix en la defensa; la possibilitat de victòria en l'atac.»[1]
- «Ser capaç de preveure una victòria que qualsevol podria predir no és la màxima excel·lència.»[1]
- «No equivocar-se mai és allò que garanteix la victòria, perquè vol dir vèncer un enemic que ja està vençut.»[1]
Capítol 5. La potència
[modifica | modifica el codi]- «El desordre neix de la disciplina, la covardia neix del valor, la feblesa neix de la força.»[1]
- «El guerrer expert provoca el moviment de l'enemic presentant una disposició de forces a la qual aquell ha de respondre i atraient-lo amb un esquer que no pot refusar.»[1]
- «El guerrer expert confia en la potencia i no exigeix responsabilitats als seus homes.»[1]
Capítol 6. El buit i el massís
[modifica | modifica el codi]- «Si voleu estar segur de l'èxit del vostre atac, ataqueu els llocs que l'enemic no defensarà. Si voleu estar segurs de la vostra defensa, defenseu els llocs que l'enemic no atacarà.»[1]
- «Davant d'un expert en l'atac, l'enemic no sap com defensar-se; davant d'un expert en la defensa, l'enemic no sap com atacar.»[1]
- «L'enemic ha d'ignorar el lloc on vol presentar batalla, si no ho sap, haurà de preparar la seva defensa en molts llocs.»[1]
- «Si us trobeu en una posició d'inferioritat, prepareu-vos per a la defensa; si teniu una posició de superioritat, obligueu l'enemic a preparar la seva defensa.»[1]
- «Valoreu les possibilitats de victòria i de derrota respectives.»[1]
- «La millor disposició de les forces és aquella que no es pot veure; així els espies no la podran descobrir i els experts no podran preparar la seva estratègia.»[1]
Capítol 7. Les maniobres
[modifica | modifica el codi]- «Si ignoreu les intencions dels sobirans veïns no podreu establir les vostres aliances.»[1]
- «En la guerra, serviu-vos de l'engany i no us mogueu si no teniu un avantatge segur. Modifiqueu les circumstàncies dividint i concentrant les vostres forces.»[1]
- «L'expert en la conducció de la guerra evita l'enemic quan els seus ànims són impetuosos i l'ataca quan són indolents o defallits.»[1]
Capítol 8. Les nou variables
[modifica | modifica el codi]- «No acampeu en un terreny advers.»[1]
- «Uniu-vos amb els vostres aliats en un terreny ben comunicat.»[1]
- «Recorreu a l'astúcia en un terreny encerclat.»[1]
- «El general savi, en les seves deliberacions, ha de considerar l'amalgama d'avantatges i desavantatges.»[1]
- «En la conducció de la guerra no s'ha de confiar que l'enemic no es presentarà, sinó que nosaltres hem d'estar preparats per a rebre'l; no s'ha de confiar que l'enemic no atacarà, sinó que nosaltres hem de tenir una posició inexpugnable.»[1]
- «Hi ha cinc trets perillosos en el caràcter d'un general: si desafia la mort, pot perdre la vida; si estima massa la vida, pot ser capturat; si és colèric, pot ser provocat; si té un sentit de l'honor massa acusat, serà sensible a la calúmnia; si es preocupa massa pel benestar del seus homes, pot ser frenat per la por de les baixes.»[1]
Referències
[modifica | modifica el codi]Bibliografia
[modifica | modifica el codi]- Sunzi. L'Art de la guerra. Barcelona: Proa, 2000 (Clàssics orientals ; 1). ISBN 8482568418.