L'Art de la Guerra

De Viquidites
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaL'Art de la Guerra
Bamboo book - binding - UCR.jpg
Exemplar xinès en bambú de
L'art de la guerra de Sunzi
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg  Informació a la Viquipèdia
Commons-logo.svg  Multimèdia a Commons
Dades generals
Autor Sunzi
Modifica dades a Wikidata

L'Art de la Guerra o Els tretze capítols (xinès:孫子兵法, pinyin: Sūnzĭ Bīngfǎ, literalment: "Estratègia militar del Mestre Sun") és un antic llibre xinès que tracta sobre tàctiques i estratègies militars. Es presumeix que va ser escrit cap a l'any 500 abans de la nostra era, representant així el tractat militar més antic que es coneix. És l'obra del pensador xinès Sunzi (544 aC - 496 aC). Va ser i segueix sent estudiat per tots aquells estrategues militars que han dirigit exèrcits i encara és freqüentment usat en l'actualitat degut al fet que els seus ensenyaments poden ser aplicats en moltes altres àrees més enllà del conflictes armats.

Citacions[modifica | modifica el codi]

Capítol 1. Els càlculs preliminars[modifica | modifica el codi]

  • La guerra és un assumpte de gran importància per a l'Estat. És el camp on es decideixen la vida o la mort; és el camí que porta a la salvació o a la perdició.
  • Per a fer la guerra s'ha de seguir el camí de l'engany. Per això, quan sigueu capaços fingiu incapacitat; quan sigueu actius fingiu inactivitat.

Capítol 2. La conducció de la guerra[modifica | modifica el codi]

  • Si la campanya es perllonga, els recursos de l'estat no seran suficients.
  • Mai una guerra llarga no ha beneficiat un estat.
  • El general savi s'aprovisiona en territori enemic, ja que una mesura de provisions de l'enemic equival a una vintena de mesures pròpies.
  • Allò que motiva els homes a matar l'enemic és la fúria; allò que els estimula a prendre un botí és la recompensa.
  • Allò que és primordial en la conducció de la guerra és la victòria ràpida, no una campanya perllongada.
  • El general que entén la naturalesa de la guerra és l'àrbitre del destí del poble, l'amo de la seguretat de l'estat.

Capítol 3. La planificació de les ofensives[modifica | modifica el codi]

  • Conservar un país intacte és millor que destruir-lo.
  • Aconseguir cent victòries en cent batalles no és l'ideal suprem. L'ideal suprem és vèncer l'enemic sense batalla.
  • L'expert en la conducció de la guerra derrota l'exèrcit enemic sense lliurar batalla.
  • El general és el pilar de l'estat. Si el pilar és ferm l'estat serà fort; si el pilar té esquerdes l'estat serà feble.
  • Un exèrcit en estat de confusió regala la victòria al seu adversari.
  • Conegueu l'enemic i conegueu-vos a vosaltres mateixos, i en cent batalles no correreu cap perill.

Capítol 4. Disposició de les forces[modifica | modifica el codi]

  • Ser invencible depèn d'un mateix. Que l'enemic sigui vulnerable depèn d'ell mateix.
  • És possible saber com assolir la victòria i no assolir-la
  • La invencibilitat resideix en la defensa; la possibilitat de victòria en l'atac.
  • Ser capaç de preveure una victòria que qualsevol podria predir no és la màxima excel·lència.
  • No equivocar-se mai és allò que garanteix la victòria, perquè vol dir vèncer un enemic que ja està vençut.
  • L'expert en la conducció de la guerra conrea el dao i manté les lleis.

Capítol 5. La potència[modifica | modifica el codi]

  • Comandar molts soldats o pocs soldats és qüestió d'ordenació i d'ensenyes.
  • S'entra en batalla amb maniobres ortodoxes, però s'obté la victòria amb maniobres inesperades.
  • La potència és com l'ímpetu de les aigües desbordades que arrosseguen roques.
  • El desordre neix de la disciplina, la covardia neix del valor, la feblesa neix de la força.
  • El guerrer expert provoca el moviment de l'enemic presentant una disposició de forces a la qual aquell ha de respondre i atraient-lo amb un esquer que no pot refusar.
  • El guerrer expert confia en la potencia i no exigeix responsabilitats als seus homes.

Capítol 6. El buit i el massís[modifica | modifica el codi]

  • El guerrer expert governa l'enemic i no deixa que l'enemic el governi.
  • Si voleu estar segur de l'èxit del vostre atac, ataqueu els llocs que l'enemic no defensarà. Si voleu estar segurs de la vostra defensa, defenseu els llocs que l'enemic no atacarà.
  • Davant d'un expert en l'atac, l'enemic no sap com defensar-se; davant d'un expert en la defensa, l'enemic no sap com atacar.
  • L'enemic ha d'ignorar el lloc on vull presentar batalla, si no ho sap, haurà de preparar la seva defensa en molts llocs.
  • Si us trobeu en una posició d'inferioritat, prepareu-vos per a la defensa; si teniu una posició de superioritat, obligueu l'enemic a preparar la seva defensa.
  • Valoreu les possibilitats de victòria i de derrota respectives.
  • La millor disposició de les forces és aquella que no es pot veure; així els espies no la podran descobrir i els experts no podran preparar la seva estratègia.

Capítol 7. Les maniobres[modifica | modifica el codi]

  • Un exèrcit sense equipaments pesant, farratge, provisions ni pertrets està perdut.
  • Si ignoreu les intencions dels sobirans veïns no podreu establir les vostres aliances.
  • En la guerra, serviu-vos de l'engany i no us mogueu si no teniu un avantatge segur. Modifiqueu les circumstàncies dividint i concentrant les vostres forces.
  • Quan saquegeu un territori repartiu el botí; quan conqueriu una terra, repartiu els beneficis.
  • És possible desanimar un exèrcit i privar el seu comandament de la seva presència d'ànim.
  • L'expert en la conducció de la guerra evita l'enemic quan els seus ànims són impetuosos i l'ataca quan són indolents o defallits.

Capítol 8. Les nou variables[modifica | modifica el codi]

  • No acampeu en un terreny advers.
  • Uniu-vos amb els vostres aliats en un terreny ben comunicat.
  • Recorreu a l'astúcia en un terreny encerclat.
  • El general savi, en les seves deliberacions, ha de considerar l'amalgama d'avantatges i desavantatges.
  • En la conducció de la guerra no s'ha de confiar que l'enemic no es presentarà, sinó que nosaltres hem d'estar preparats per a rebre'l; no s'ha de confiar que l'enemic no atacarà, sinó que nosaltres hem de tenir una posició inexpugnable.
  • Hi ha cinc trets perillosos en el caràcter d'un general: si desafia la mort, pot perdre la vida; si estima massa la vida, pot ser capturat; si és colèric, pot ser provocat; si té un sentit de l'honor massa acusat, serà sensible a la calúmnia; si es preocupa massa pel benestar del seus homes, pot ser frenat per la por de les baixes.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]