Vinya
 Flor d'una vinya | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Article a la Viquipèdia | |
 Definició al Viccionari | |
 Espècie a Viquiespècies | |
 Multimèdia a Commons | |
| Taxonomia | |
| Espècie | Vitis |
| Regne | planta |
 | |
La vinya (Vitis vinifera) és una planta, de la família de les vitàcies, amb circells opositifolis, de fulles, o pàmpols, palmatilobulades i irregularment dentades, de flors petites, verdoses i de corol·la caduca, agrupades en panícules, i de fruits, els grans de raïm, en baia arrodonida, groguenca, rosada o d'un blau violat fosc, disposat en panícula.
Dites populars
[modifica | modifica el codi]- A la vinya del padrí, prendre i fugir.[2]
- A vinya vella, amo nou.[2]
- Amb vinyes vora la carretera, majordones i dones d'hostal, no hi fiïs massa ton cabal.[3]
- De tot hi ha a la vinya del Senyor.[1]
- Moltes filles i males vinyes, desfan l'alberg.[1]
- Per Sant Llorenç, el sol toca pels torrents, i allà on no tocarà, ni casa ni vinya vagis a plantar.[5]
- Per Sant Vicenç, el sol baixa pels torrents; allà on el sol no hi tocarà, casa ni vinya no s'hi pot posar.[1]
- Per Sant Vicenç, lluna humida, mal any per a la vinya.[6]
- Per Santa Anna, vinya pintada.[7]
- Pluja per Sant Mateu, porcs, corders i vinya arreu.[7]
- Si per Santa Agnès fa bo, aniran bé les vinyes.[6]
- Si Santa Agnès duu bon temps, les vinyes aniran bé.[6]
- Si vols doble carretada, tinguis la vinya tancada.[1]
- Vilafranca del Penedès, moltes vinyes i pocs diners.[5]
- Vinya a vora de camí, i dona finestrera, tenen mala fi.[1]
Referències
[modifica | modifica el codi]- ↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 1,12 1,13 1,14 1,15 1,16 1,17 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «vinya». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars, 1965.
- ↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «majordona». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ Serra i Boldú, 1987, p. 100.
- ↑ 5,0 5,1 Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 13 agost 2026].
- ↑ 6,0 6,1 6,2 Amades, 1982, p. 255-278.
- ↑ 7,0 7,1 7,2 Correas Martínez; Gargallo Gil, 2003.
Bibliografia
[modifica | modifica el codi]- Amades, Joan. Costumari català : el curs de l'any (en català). Vol. I. Hivern. Barcelona: Salvat, 1982. ISBN 84-345-3673-0.
- Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars (en català). Barcelona: Millà, 1965 (Biblioteca popular catalana vell i nou ; 3). ISBN 8473040082.
- Correas Martínez, Miguel; Gargallo Gil, José Enrique. Calendario romance de refranes. Barcelona: Edicions de la Universitat de Barcelona, 2003. ISBN 8483383942.
- Serra i Boldú, Valeri. Folklore de la pagesia. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1987. ISBN 9788472028920.