Pluja

De Viquidites
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Pluja
Pluja
Pluja
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg Article a la Viquipèdia
Wiktionary-logo-en.png Definició al Viccionari
Commons-logo.svg Multimèdia a Commons

La pluja és una precipitació d'aigua líquida en forma de gotes que cau dels núvols per gravetat. La pluja es forma a partir del vapor d'aigua evaporat pel Sol, que ha condensat als núvols per refredament adiabàtic a causa del moviment ascendent de l'aire.

Dites populars[modifica | modifica el codi]

(var.) Pluja de ruixada, pluja de durada.[2]
(var.) Quan la pluja fa punxons, aigua a trompons.[2]
(var.) Quan la pluja ja ha passat, ven la llana i queda't el drap.[2]
  • Pluja al pla, neu a la muntanya.[2]
  • Pluja curta, mata el vent.[1]
  • Pluja d'abril, cada gota en val mil.[2]
(var.) Pluja d'abril i sol de tardor, solen fer l'any bo i millor.[2]
  • Pluja d'estiu i plor de bagassa, prompte passa.[2]
(var.) Pluja d'estiu i plor de bagassa, aviat passa.
  • Pluja de gener, omple la bóta i el graner.[2]
  • Pluja de maig, collita segura.[2]
  • Pluja menuda enganya pastors; quan ve el vespre, els ha mullats tots.[2]
  • Quan la pluja fa punxons, aigua a trompons.[2]
  • Quan la pluja ja ha passat, ven la llana i queda't el drap.[2]

Dites relacionades amb el santoral[modifica | modifica el codi]

(var.) Si plou per Santa Anna, el fruit a l'avellana.[5]
(var.) Si plou per Santa Anna, plou un mes i una setmana.[5]

Embarbussaments[modifica | modifica el codi]

  • Prou plou, però plou poc.[7]
  • Plou poc però
    per lo poc que plou,
    plou prou.[8]
(var.) Prou que plou
però plou poc
però per lo poc que plou
plou prou.[8]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 1,12 1,13 1,14 1,15 1,16 1,17 1,18 Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans. Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X. 
  2. 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 2,10 2,11 2,12 2,13 2,14 2,15 2,16 2,17 2,18 2,19 2,20 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  3. Amades, Joan. Costumari català : el curs de l'any. Vol. I. Hivern. Barcelona: Salvat, 1950, p. 279-612. 
  4. Amades, Joan. Vocabulari dels pastors. Barcelona: Imprenta de la Casa de Caritat, 1932, p. 223-240. 
  5. 5,0 5,1 5,2 Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 8 desembre 2016].
  6. Correas Martínez, Miguel; Gargallo Gil, José Enrique. Calendario romance de refranes. Barcelona: Edicions de la Universitat de Barcelona, 2003. ISBN 8483383942. 
  7. Quan dic, dic, dic: recull d'embarbussaments. Barcelona: Salvatella, 1993. ISBN 8472107396. 
  8. 8,0 8,1 Jordà Mullet, Juli. Paraules en xarxa. València: l'autor, 2014. ISBN 978-84617-0847-5.