Vés al contingut

Núvol

De Viquidites
Núvol
Núvols
Projectes germans
  Article a la Viquipèdia
  Definició al Viccionari
  Multimèdia a Commons
Modifica dades a Wikidata

Un núvol és un conjunt de diminutes gotes d'aigua o de partícules de glaç suspeses en l'aire.

Dites populars[modifica | modifica el codi]

Vista del llac Bondhus de Noruega
Núvol de fum, aigua al damunt.
Misty morning
Núvolada negra, porta pega
(var.) Núvols en creu, aigua al peu.[2]
(var.) Núvols en creu, aigua o neu.[2]
(var.) Núvols en creu, aigua veureu.[2]
Dita popular El Capell és el núvol allargat que a sovint es posa al cim d'aquesta muntanya, que quan aparéix indica pluja, per la qual cosa no es pot treballar al camp.

Endevinalles[modifica | modifica el codi]

  • Al cel sóc
    aigua a l'església sóc de fum
    sóc de pols a la terra
    i sóc un tel en els ulls.[10]
  • El sol és qui em dóna vida
    i ell qui em sol acabar,
    i encar que de l'aigua eixida,
    a l'aire torno a parar.[11]
  • Jo en sé un llençol molt gros
    que no es pot pas plegar
    i un grapat d'unces d'or
    que no es poden comptar.[11]
Els núvols i els estels
  • Posat en el cel sóc aigua
    posat en la terra sóc pols.[12]
(var.) Posat en el cel sóc aigua,
posat en la terra, pols:
dins de l'església sóc fum.
Apa, contesta qui sóc.[13]
(var.) Posat en el cel sóc aigua,
posat en la terra, pols:
i fum si estic a la cuina.
Apa, contesta qui sóc.[11]
(var.) Posat en el cel sóc aigua,
posat en la terra pols,
dins l'església sóc fum.
endevina el que sóc.[10]
  • Sense cames camina d'ací allà,
    des de l'Índia a la Xina.[14]
  • Tresc amunt i de vegades plor
    tant d'hivern com d'estiu,
    i de ses meues plorades
    es pagès s'alegra i riu.[10]
  • Un llençol apedaçat
    que punta d'agulla no l'ha tocat.[12][10]
(var.) Un llençol apedaçat
que l'agulla no ha tocat.[11]
(var.) Un llençol ben apedaçat,
punta de rella no hi ha tocat.[15]

Frases fetes[modifica | modifica el codi]

  • Caure una cosa dels núvols.[16]
Frase feta Venir sense haver estat esperada.
  • Estar als núvols.[16]
Frase feta No estar gens informat tocant a una qüestió.
  • Estar per damunt els núvols.[4]
Frase feta Estar a un preu inassequible.
(var.) Posar damunt els núvols.
Frase feta Elogiar excessivament.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Conca, 1988.
  2. 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 2,10 2,11 2,12 2,13 2,14 Amades, 1938.
  3. 3,00 3,01 3,02 3,03 3,04 3,05 3,06 3,07 3,08 3,09 Parés i Puntas, 1999.
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «nuvol». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  5. 5,0 5,1 Manent, Albert. Els noms populars dels núvols, boires i vents: Ribera d'Ebre i Terra Alta. [Riudoms]: Centre d'Estudis Riudomencs "Arnau de Palomar" (CERAP), 1997. ISBN 8492168811. 
  6. Pàmies i Riudor, Víctor. «Núvol» (en català). Paremiologia catalana comparada digital, 2020-.
  7. 7,0 7,1 Amades, Joan. Costumari català : el curs de l'any. Vol. I. Hivern. Barcelona: Salvat, 1950, p. 575-578. [Enllaç no actiu]
  8. Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 25 juny 2024].
  9. Sanchis Guarner, Manuel. Els pobles valencians parlen els uns dels altres. Sector septentrional.. València: L’Estel, 1968, p. 83. 
  10. 10,0 10,1 10,2 10,3 Amades, 1982.
  11. 11,0 11,1 11,2 11,3 Castellví, 1956.
  12. 12,0 12,1 Salvà, 1983.
  13. Bassols, 1994.
  14. Martí i Adell, 1991.
  15. Serra i Boldú, 1922.
  16. 16,0 16,1 16,2 «nuvol». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Barcelona : Institut d'Estudis Catalans. [Consulta: 3 de juny de 2012]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Amades, Joan. Folklore de Catalunya. Vol. 2. Cançoner, cançons, refranys, endevinalles. 3a edició. Barcelona: Selecta, 1982. ISBN 84-298-0452-8. 
  • Amades, Joan. Llibre del temps que fa. Barcelona: La Neotípia, 1938 (Primer llibre de les set sivelles). 
  • Castellví, Joan. Cinc-centes endevinalles / recollides, traduïdes, originals i versificades per Joan Castellví Cerdà (en català). 3a edició. Barcelona: Eler, 1956. 
  • Conca, Maria (ed.). Els refranys catalans. València: Tres i Quatre, 1988 (L'Estel; 8). ISBN 8475022324. 
  • Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X. 
  • Sanchis Guarner, Manuel. Els pobles valencians parlen els uns dels altres. València: Eliseu Climent, 1983. ISBN 8475020674. 
  • Serra i Boldú, Valeri. Enigmística popular: endevinalles i altres jocs d'esperit. Barcelona: Políglota, 1922 (Minerva. Col·lecció popular dels coneixements indispensables; 36).