Llamp
Aparença
|
Llamp | |
| Projectes germans | |
|---|---|
|
| |
|
| |
|
| |
Un llamp és un conjunt de diminutes gotes d'aigua o de partícules de glaç suspeses en l'aire.
Dites populars
[modifica | modifica el codi]- El llamp i l'amor, deixen la pell i cremen el cor.[1]
- Gent del Camp, gent del llamp.[2]
- Llamp? A la cova.[3]
- Llamp a tramuntana, vent de garbí demana.[3]
- Llampecs a llevant, vent a ponent.[1]
- Llampecs a tramuntana, tramuntana segura.[3]
- Llampecs i serè, si que suarè!.[3]
- Llampega a la marina, vent a la matina.[3]
- Llamps a llevant, vent a ponent.[3]
- Llamps al matí, fred demà de matí.[1]
- No trona sempre que llampega.[1]
- Santa Bàrbara va pel camp tota vestida de blanc; Santa Bàrbara i Santa Elena i santa Maria Magdalena, guardau-nos de trons i llamps.[2]
Frases fetes i locucions
[modifica | modifica el codi]- Quin llamp de.[4]
Expressió que emfatitza la llargària o la grandària d’alguna cosa.
- Ésser com un llamp.[5]
- (var.) Ésser un llamp.[5]
Ésser molt ràpid.
Ésser malcarat i de mal geni (Mall.).
Maleir o parlar amb gran irritació contra algú o alguna cosa.
- Tirar un llamp.[2]
Referències
[modifica | modifica el codi]- 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 Parés i Puntas, 1999.
- 1 2 3 4 5 6 7 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «llamp». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 Amades, 1938, p. 30-31.
- ↑ «Llamp». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Barcelona : Institut d'Estudis Catalans. [Consulta: 3 de novembre de 2013]
- 1 2 «Llamp». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 3 novembre 2013].
Bibliografia
[modifica | modifica el codi]- Amades, Joan. Llibre del temps que fa. Barcelona: La Neotípia, 1938 (Primer llibre de les set sivelles).
- Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X.