Llebeig

De Viquidites
(S'ha redirigit des de: Garbí)
Llebeig
Rosa dels vents
Projectes germans
  Article a la Viquipèdia
  Definició al Viccionari
Modifica dades a Wikidata

El llebeig, també anomenat garbí, és el vent que ve del sud-oest, originat pel gir de la marinada a la tarda en alguns sectors de la costa catalana.

Dites populars[modifica | modifica el codi]

  • A fort garbí, estigue't aquí.[1]
  • De llebeig, aigua no en veig.[1]
  • Garbí, l'aigua és ací.[1]
  • Garbinada d'hivern, dia d'infern.[1]
  • El llebeig és l'alcavot de la tramuntana.[1]
  • El llebeig les mou i el llevant les plou.[1]
  • El llebeig no falla mai.[1]
  • El llebeig porta la gerra al cul.[1]
  • Es llebeig és home d'es capvespre.[1]
  • Es llebeig és sa clau d'es temps.[1]
  • Llebeig per esmorzar, aigua per sopar.[2]
  • Quan bufa el llebeig, neu darrere veig.[1]
  • Tramontanella mòrta, llebeig a la porta.[3]
  • Tronada al matí, la tarda garbí.[1]
(var.) Tronada al matí, vesprada, garbí.[1]

Diccionari català-valencià-balear (1926-1962)[modifica | modifica el codi]

Recull de dites populars del Diccionari català-valencià-balear d'Antoni M. Alcover i Francesc de B. Moll:

  • Bufa el garbí, l'aigua és aquí.[4]
  • Garbí a l'hivern, boca d'infern.[4]
  • El garbí, a les set se'n va a dormir.[4]
  • El garbí les mou i el llevant les plou.[4]
(var.) El llebeig la mou, i el llevant la plou.[4]
(var.) Llebeig, aigua veig, aigua no veig.[4]
  • Llebeig? Mariner, perdut et veig.[4]
  • Llebeig per a sopar, aigua per a esmorzar.[4]
  • Pluja de garbí, para-li el bací.[4]
  • Vent de garbí, bufa allà i pega ací.[4]
  • Vent de garbí, marits aquí; vent de llevant, marits se'n van.[4]
  • Vent de garbí, ni al vespre ni al matí.[4]
  • Vent de garbí, no te n'adones i ja és ací.[4]
  • Vent de llebeig, molta mar i peix fresc.[4]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 1,12 Parés i Puntas, 1999.
  2. L'arbre refranyer: el llibre dels refranys i les dites populars. Grata Lectura, 2017, p. 154. ISBN 978-84-936083-9-2. 
  3. Martínez i Martínez, Francesc. Folklore Valencià. Còses de la meua tèrra.. València: Imprenta Diana, 1947, p. 196. 
  4. 4,00 4,01 4,02 4,03 4,04 4,05 4,06 4,07 4,08 4,09 4,10 4,11 4,12 4,13 4,14 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Llebeig». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.