El llevant
Cel de cotó , llevant bufador.[1]
Cel tavellat, llevants.[1]
De llevant o de ponent, de la dona sies parent.[1]
El llevant duu la botella al davant.[2]
El llevant, no és caçaire ni pescaire.[2]
El llevant se'n va a dormir amb sa mare .[1]
El ponent la mou, i el llevant la plou.[1]
En es llevant neixen dies.[1]
Es llevant mai és xorc.[1]
Llevant, la pluja al davant.[1] (var.) aigua davant.[1] (var.) [1] (var.) [1] Llevant al matí, a la tarda garbinada.[1] (var.) Llamp a llevant, vent a ponent .[1] Llevant bufador, pluja en abundor.[1]
Llevant clar i ponent obscur, temporal segur.[2]
Llevant d'hivern, volta a ponent.[1]
Llevant de matinada, aigua assegurada.[1]
Llevant en mar i tramuntana en terra, pluja darrera.[2]
Llevant fred i marinada vella, moriràs de fred.[2]
Llevant i xaloc , tres dies és poc.[1] (var.) xaloc tres dies ho troben poc.[2] Llevant les mou i tramuntana les plou.[2]
Llevant marinada, fon la neu de l'obaga.[1]
Llevant que gela , terral que desgela , dona que parla llatí i capellà que beu el matí, no fan bona fi.[2]
Llevant té una filla casada a ponent, quan ell la va veure se'n torna plorant.[3] (var.) [2] [2] Lluna morta, llevant a sa porta.[1]
Muntanya tapada, llevant i marinada .[2] Peix surant, boira o vent de llevant.[1]
Ponent la mou, i llevant la plou.[1] Sol amb banyes , llevant amb cames.[1]
Sol roig , llevant prop.[1]
Vent llevant fa fugir sa gent del camp.[1]
Vent llevant, porta l'aigua al darrera o al davant; vent de llebeig, d'aigua no en veig.[4]
Ventada llevant tothom al cel guaitant; ventada de ponent, el capità content.[4]
↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 1,12 1,13 1,14 1,15 1,16 1,17 1,18 1,19 1,20 1,21 1,22 1,23 Alcover , Antoni M.Moll , Francesc de BLlevant ». A: Diccionari català-valencià-balear ↑ 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 2,10 Amades , JoanLlibre del temps que fa ↑ Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars (en català). Barcelona: Millà, 1965 (Biblioteca popular catalana vell i nou ; 3). ISBN 8473040082 ↑ 4,0 4,1 Anton Trepat , Josep. Refranys de vora mar . Barcelona: Editorial Noya, S.A., 1995. ISBN 84-7486-088-1
Article a la Viquipèdia
Definició al Viccionari
Multimèdia a Commons
_-_WGA2772.jpg)
