El llevant és el vent de l'est i el punt cardinal per on surt el Sol.
- Cel de cotó, llevant bufador.[1]
- Cel tavellat, llevants.[1]
- De llevant o de ponent, de la dona sies parent.[1]
- El llevant duu la botella al davant.[2]
- El llevant, no és caçaire ni pescaire.[2]
- El llevant se'n va a dormir amb sa mare.[1]
- El ponent la mou, i el llevant la plou.[1]
- En es llevant neixen dies.[1]
- Es llevant mai és xorc.[1]
- Llevant, la pluja al davant.[1]
- (var.) Llevant, aigua davant.[1]
- (var.) Lo llevant porta l'aigua al davant.[1]
- (var.) Llevant per la matina, prepara la capotina.[1]
- Llevant al matí, a la tarda garbinada.[1]
- (var.) Llamp a llevant, vent a ponent.[1]
- Llevant bufador, pluja en abundor.[1]
- Llevant clar i ponent obscur, temporal segur.[2]
- Llevant d'hivern, volta a ponent.[1]
- Llevant de matinada, aigua assegurada.[1]
- Llevant en mar i tramuntana en terra, pluja darrera.[2]
- Llevant fred i marinada vella, moriràs de fred.[2]
- Llevant i xaloc, tres dies és poc.[1]
- (var.) Llevant i xaloc tres dies ho troben poc.[2]
- Llevant les mou i tramuntana les plou.[2]
- Llevant marinada, fon la neu de l'obaga.[1]
- Llevant que gela, terral que desgela, dona que parla llatí i capellà que beu el matí, no fan bona fi.[2]
- Llevant té una filla casada a ponent, quan ell la va veure se'n torna plorant.[3]
- (var.) Ponent té una filla casada a llevant, quan ell la va a veure se'n torna plorant.[2][2]
- Lluna morta, llevant a sa porta.[1]
- Muntanya tapada, llevant i marinada.[2]
- Peix surant, boira o vent de llevant.[1]
- Ponent la mou, i llevant la plou.[1]
- Sol amb banyes, llevant amb cames.[1]
- Sol roig, llevant prop.[1]
- Vent llevant fa fugir sa gent del camp.[1]
- Vent llevant, porta l'aigua al darrera o al davant; vent de llebeig, d'aigua no en veig.[4]
- Ventada llevant tothom al cel guaitant; ventada de ponent, el capità content.[4]
- De llevant vénen, i de ponent s'estenen.[cal referència]
- ↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 1,12 1,13 1,14 1,15 1,16 1,17 1,18 1,19 1,20 1,21 1,22 1,23 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Llevant». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 2,10 Amades, Joan. Llibre del temps que fa. Barcelona: La Neotípia, 1938 [Consulta: 1544602005].
- ↑ Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars (en català). Barcelona: Millà, 1965 (Biblioteca popular catalana vell i nou ; 3). ISBN 8473040082.
- ↑ 4,0 4,1 Anton Trepat, Josep. Refranys de vora mar. Barcelona: Editorial Noya, S.A., 1995. ISBN 84-7486-088-1.
Article a la Viquipèdia
Definició al Viccionari
Multimèdia a Commons
_-_WGA2772.jpg)
