Muntanya

De Viquidites
Jump to navigation Jump to search
Muntanya
Montserrat.jpg
Muntanya de Montserrat
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg  Article a la Viquipèdia
Wiktionary-logo-en.png  Definició al Viccionari
Commons-logo.svg  Multimèdia a Commons
Modifica dades a Wikidata

Una muntanya és una elevació natural, acusada i abrupta del terreny.

Dites populars[modifica | modifica el codi]

  • A la gent de muntanya, qui la perd la guanya.[1]
  • Els de muntanya tenen gran manya.[1]
  • La fe aplana les muntanyes.[1]
  • La muntanya, afarta i enganya.[1]
  • Les persones es troben, que les muntanyes no.[2]
(var.) Les persones se troben, que les muntanyes no.[1]
  • No són ses muntanyes qui s'encontren.[1]
(var.) No són ses muntanyes que s'encontren, són ets homos.[3]
(var.) Primer mudaran ses muntanyes que es genis.[5]
  • Qui de la muntanya es vol enamorar, per sant Joan hi ha d'anar.[1]
  • Qui és bo p'es pla, que ho sia per sa muntanya.[6]
  • Qui perd un amic a la muntanya, sap pas lo que guanya.[7]
  • Quan els ramats pugen a muntanya, els pastos amics i els gossos renyits; quan en tornen, els pastors renyits, els gossos amics.[8]
  • Ses errades no les fan ses muntanyes.[1]
  • Són els homes que es troben, i no les muntanyes.[2]
  • Una muntanya es pot aplanar, però un gènit no es pot canviar.[1]

Dites relacionades amb la meteorologia[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Muntanya». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  2. 2,0 2,1 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «trobar». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  3. Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «encontrar». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  4. Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «geni». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  5. Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «mudar». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  6. Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «bo». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  7. Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «guanyar». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  8. Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «ramat». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  9. Rosa Angelats i Pep Vila. Refranys i dites populars de Llofriu, recollides per Irene Rocas. Arxiu Municipal de Palafrugell, 2004, p. 43. ISBN 84-923432-4-9. 
  10. Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «neu». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  11. 11,0 11,1 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «núvol». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  12. Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «pluja». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  13. Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «lluna». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  14. Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «banya». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  15. Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «rufa». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  16. Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «sol». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.