Romaní
Aparença
|
Flor de romaní | |
| Projectes germans | |
|---|---|
|
| |
|
| |
|
| |
|
| |
| Taxonomia | |
| Espècie | Salvia rosmarinus |
| Regne | planta |
El romaní (Rosmarinus officinalis) és un arbust perennifoli de la família de les labiades, molt aromàtic, de fulles linears amb els marges revoluts, endurides i tomentoses al revers, flors blavoses en petits ramells i fruits amb quatre núcules, emprat com a planta ornamental i remeiera i també com a condiment.
Dites populars
[modifica | modifica el codi]- A la muntanya hi ha boscos, i als boscos hi ha romanins, a casa de les casades, què hi neu a buscar, fadrins?[1](Esparreguera)

- Qui ve de Montserrat i no porta romaní ni té amor ni en vol tenir.[4]
- Qui no cull el romaní no té amor ni en vol tenir.[3]
- (var.) Qui no porta romaní, no té amor ni en vol tenir.[3]
- Per Sant Valentí, floreix el romaní.[3]
- Vallromanes, romanins; i, a la Roca, escorxen pins.[1](Granollers)

Frases fetes
[modifica | modifica el codi]- Poder-s'hi fer romanins.[3]
Ésser un camí molt poc transitat
Referències
[modifica | modifica el codi]- ↑ Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans. Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X [Consulta: 1370898345]. Error de citació: L'etiqueta
<ref>amb el nom "pares" definida a<references>no s'utilitza en el text anterior. - ↑ 1,0 1,1 1,2 Gomis i Mestre, 2015, p. 344.
- ↑ 2,0 2,1 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 Parés i Puntas, 1999.
- ↑ Amades, Joan. Montserrat : tradicions i llegendes. Barcelona: La Llumenera, 1935, p. 147-163 [Consulta: 1544402001].
Bibliografia
[modifica | modifica el codi]- Gomis i Mestre, Cels. Botànica popular catalana : dites i tradicions populars referents a les plantes (en català). La Bisbal d'Empordà: Sidillà, 2015 (Talaia clàssics, núm. 2). ISBN 9788494256462.