Romaní

De Viquidites
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula taxonòmicaRomaní
FlordeRomaní.jpg
Flor de romaní
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg  Article a la Viquipèdia
Wiktionary-logo-en.png  Definició al Viccionari
Wikispecies-logo.svg  Espècie a Viquiespècies
Commons-logo.svg  Multimèdia a Commons
Taxonomia
Espècie Rosmarinus officinalis
Regne planta
Modifica dades a Wikidata

El romaní (Rosmarinus officinalis) és un arbust perennifoli de la família de les labiades, molt aromàtic, de fulles linears amb els marges revoluts, endurides i tomentoses al revers, flors blavoses en petits ramells i fruits amb quatre núcules, emprat com a planta ornamental i remeiera i també com a condiment.

Dites populars[modifica | modifica el codi]

  • A la muntanya hi ha boscos, i als boscos hi ha romanins, a casa de les casades, què hi neu a buscar, fadrins?[1](Esparreguera)Viquidites:Abreviacions
  • Flor de romaní i noies per a casar, tot l'any n'hi ha.[2]
  • L'esperit de romaní, el dolor prest fa fugir.[3]
  • Llenya de romaní i pa de fleca, mal per la casa.[3]
  • Terra de romaní, terra de poc vi.[2] [1](Crespià)Viquidites:Abreviacions
  • Per l'amor, lo romaní; al qui no en té, li'n fa venir, i a qui en té, l'hi fa fugir.[3]
  • Qui ve de Montserrat i no porta romaní ni té amor ni en vol tenir.[4]
  • Qui no cull el romaní no té amor ni en vol tenir.[3]
(var.) Qui no porta romaní, no té amor ni en vol tenir.[3]

Frases fetes[modifica | modifica el codi]

  • Poder-s'hi fer romanins.[3]
Frase feta Ésser un camí molt poc transitat

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 Gomis i Mestre, 2015, p. 344.
  2. 2,0 2,1 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans. Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X [Consulta: 1370898345]. 
  4. Amades, Joan. Montserrat : tradicions i llegendes. Barcelona: La Llumenera, 1935, p. 147-163 [Consulta: 1544402001]. 

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Gomis i Mestre, Cels. Botànica popular catalana : dites i tradicions populars referents a les plantes (en català). La Bisbal d'Empordà: Sidillà, 2015 (Talaia clàssics, núm. 2). ISBN 9788494256462.