Montserrat

De Viquidites
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de geografiaMontserrat
Abbey of Montserrat 04.jpg
Monestir de Montserrat
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg  Article a la Viquipèdia
Commons-logo.svg  Multimèdia a Commons
Ubicació
Modifica dades a Wikidata

Montserrat és un massís muntanyós de Catalunya força prominent que ha destacat en la tradició catalana gràcies a, d'entre altres motius, una geologia i topografia pròpies molt característiques, que han estat valorades estèticament de forma positiva.

Citacions[modifica | modifica el codi]

  • Enlloc no trobarà l'home la felicitat i la pau sinó en el seu propi Montserrat.[1]
(en alemany) In welcher ganz allein der Mensch auf seinem eigenen Montserrat Glück und Ruhe finden kann.
Book icoline.svg Die Geheimnisse, 9 d'abril de 1816. — Johann Wolfgang von Goethe
  • Montserrat, montanya santa, / la montanya de cent cims.[2]
Book icoline.svg «Joan Garí». Visions i Cants, 1900. — Joan Maragall

Dites populars[modifica | modifica el codi]

  • A Extremadura, Guadalupe; a l'Aragó, el Pilar; a Astúries, Covadonga, i a Catalunya, Montserrat.[3]
  • A Montserrat aniràs i bona set hi patiràs.[4]
  • A Montserrat, col i nap, i a Monistrol, nap i col.[4]
  • A Montserrat me n'anava a cercar un bocí de pa i vaig veure una sargantana que es menjava un ermità.[4]
  • A Montserrat, tothom que hi ha anat bé n'ha tornat.[4]
  • De Montserrat a Manresa hi han tres horetes; de Manresa a Montserrat quatre i un quart.[3]
  • Montserrat i Montjuïc no es feren en una nit.[3]
  • Per morts Girona, per bateigs Barcelona i per casaments Montserrat.[4]
  • Quan a Montserrat hi ha llegany, pluja segura abans d'un any.[5]
  • Quatre monts té Catalunya, quatre monts sants i sagrats; el Montseny i el Montsant, el Montsec i el Montserrat.[3]
  • Qui per anar a Roma passa per Montserrat, no és pas orat.[3]
  • Qui ve de Montserrat i no porta romaní ni té amor ni en vol tenir.[3]
  • Serà mal cuit i cremat, però és fet a Montserrat.[4]
  • Si Montserrat els núvols han tapat, aigua pel Llobregat.[6]
  • Si de la dona vols ésser criat vés uns quants dies a Montserrat.[4]
  • Val més una pedra de Montserrat que tot l'Amèrica aplegat.[4]

Dites relacionades amb el matrimoni[modifica | modifica el codi]

  • A Montserrat canvien la dona.[4]
  • A Montserrat, qui no hi porta la dona no és ben casat.[7]
(var.) No es bon casat, qui no ha anat a Montserrat.[8]
  • A Montserrat, vés-hi casat.[4]
  • A Montserrat, vés-hi fadrí i torna-hi casat.[9]
  • A Sant Magí, vés-hi fadrí, i a Montserrat, vés-hi fadrí i torna-hi casat.[4]
  • No és ben casat el qui no porta la dona a Montserrat, i el qui no l'hi pot portar la porta al Born a passejar.[3]
  • No és ben casat qui no ha estat a Montserrat.[9]
  • No és bon casat qui no porta la dona a Montserrat.[3]
  • Si casat vas a Montserrat, fuig-ne aviat.[4]
  • Si vols ésser ben casat, porta la dona a Montserrat.[3]
  • Tot nou casat porta la dona a Montserrat.[3]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Albareda, Anselm M.; Massot i Muntaner, Josep. Història de Montserrat. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2005, p. 283 (Biblioteca Abat Oliba ; 12). ISBN 8484157628 [Consulta: 11 octubre 2014]. 
  2. Maragall, Joan. Visions & cants. Barcelona: Tip. L'Avenç, 1900 [Consulta: 2 febrer 2015]. 
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 3,7 3,8 3,9 Amades, 1935, p. 147-163.
  4. 4,00 4,01 4,02 4,03 4,04 4,05 4,06 4,07 4,08 4,09 4,10 4,11 Parés i Puntas, 1999.
  5. «Llegany». ParemioRom : Paremiologia romànica: refranys meteorològics i territori. Barcelona: Departament de Filologia Romànica, Universitat de Barcelona, 2011. [Consulta: 24 juny 2017].
  6. Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 24 setembre 2018].
  7. Cinc mil, 1965.
  8. Font, Ramón. Refráns de la Llengua Catalana. Aplegats, anotats y comentats per Don Ramón Font.. Estampa de fills de Jaume Jepús., 1900. 
  9. 9,0 9,1 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Montserrat». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 

Bibliografia[modifica | modifica el codi]