Col

De Viquidites
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula taxonòmicaCol
Brassica oleracea2.jpg
Varietat de col
Projectes germans
Wiktionary-logo-en.png  Definició al Viccionari
Wikispecies-logo.svg  Espècie a Viquiespècies
Commons-logo.svg  Multimèdia a Commons
Taxonomia
Espècie Brassica oleracea
Regne planta
Modifica dades a Wikidata

El col (Brassica oleracea) és una planta herbàcia de la família de les crucíferes (Brassica oleracea), de tija gruixuda (el caluix o tronxo), fulles comestibles un xic carnoses, i de flors grogues o blanques disposades en raïms llargs.

Dites populars[modifica | modifica el codi]

(var.) Cada dia cols, el caldo amarguen.[2]
(var.) Col fa llet... a ca es veïnat.[3](Men.)Viquidites:Abreviacions
(var.) Entre col i col, tomàtecs.[1]
(var.) Entre col i col, qualque lletuga.[1](Mall., Men.)Viquidites:Abreviacions
Dita popular Quan fa molta calor els àpats forts, picants o calents i la pràctica del sexe fan suar.

Frases fetes i locucions[modifica | modifica el codi]

Cols
Anar de la col a la bleda i de la bleda a la col.
Frase feta Anar d'ací i d'allà sense treballar
Frase feta Ara una cosa, ara una altra.
  • Bullir cols.[3](or.)Viquidites:Abreviacions
Frase feta Fer la ranera de l'agonia.
Frase feta Ésser ple de desorde.
Frase feta Fer la guitza
Frase feta Barrejar coses que han d'anar separades
Frase feta Intervenir amb força en un assumpte o negoci.
Frase feta Renovar les discussions i baralles.
(var.) Tant se me'n dóna naps com cols.[3]
Frase feta Tant n'és una cosa com una altra.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 Parés i Puntas, 1999.
  2. 2,0 2,1 2,2 «Col». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 17 de juny de 2012].
  3. 3,00 3,01 3,02 3,03 3,04 3,05 3,06 3,07 3,08 3,09 3,10 3,11 3,12 3,13 3,14 3,15 3,16 3,17 3,18 3,19 3,20 3,21 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Col». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  4. 4,0 4,1 4,2 Cinc mil, 1965.
  5. Amades, Joan. Costums populars de Barcelona, 1931, p. 176-177. 
  6. Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 24 juny 2019].
  7. Gisbert, 2011.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]