Col
Aparença
Varietat de col | |
Projectes germans | |
---|---|
Article a la Viquipèdia | |
Definició al Viccionari | |
Espècie a Viquiespècies | |
Multimèdia a Commons | |
Taxonomia | |
Espècie | Brassica oleracea |
Regne | planta |
El col (Brassica oleracea) és una planta herbàcia de la família de les crucíferes (Brassica oleracea), de tija gruixuda (el caluix o tronxo), fulles comestibles un xic carnoses, i de flors grogues o blanques disposades en raïms llargs.
Dites populars
[modifica | modifica el codi]- A Montserrat, col i nap, i a Monistrol, nap i col.[1]
- A qui no vol cols, dos plats.[2]
- A la col i al capellà, com més se'n treu, més n'hi ha.[3](Empordà)
- Al pagès, doneu-li cols.[3](Empordà)
- Alabeu-vos, cols, que hi ha naps a l'olla.[3]
- Cada col en el seu tronxo[3](Cat.)
- Cada cosa pel seu temps, naps i cols pel mes d'advent.[3](Cat.)
- Cada dia cols, amarguen.[2]
- (var.) Cada dia cols, el caldo amarguen.[2]
- Col i dona, tot l'any és bona.[3](Manresa)
- Cols i bledes tots els dies? Al cul me les fums bullides.[4]
- Col i carabassa, tota la casa en passa.[1](Men.)
- Entre col i col, lletuga.[1](or.)
- Encara que estiga ací, a Vinaròs planto ceba, a Benicarló la col i a Peníscola la bleda.[1]
- Juny, juliol i agost, ni dona, ni col ni most.[5]
- La bona col ha d'ésser feta pel juliol.[4]
- La carn d'olla de Cadaqués, naps i cols i no res més.[1]
- La carn d'olla de carn, la de cols i trumfes, adéu-siau.[1]
- Les cols de Sant Antoni, mantenen fins al dimoni.[6]
- Les noies de Monistrol, nap i col, totes van a Montserrat, col i nap.[1]
- Naps i cols, ventre, si en vols; cols i naps, ventre, ja ho saps.[3]
- Pel juliol, ni dona ni sol, encara que col i dona, tot l'any és bona.[4]
- Pel juliol, ni porc ni col.[7]
- Per l'advent, naps i cols a trencadent.[3]
- Pluja de Sant Martí, no deixa ni col ni lli.[1]
- Si vols bé al marit teu, dóna-li cols per Sant Andreu.[1]
- Si vols tenir bona col, planta-la al juliol.[3]
- Val més menjar cols amb amor, que costelles amb rancor.[8]
Endevinalles
[modifica | modifica el codi]- Quina és la cosa
que quan és petita
té les orelles petites
i quan és gran,
les té com un gegant.[9]
Frases fetes i locucions
[modifica | modifica el codi]- Anar d'ací i d'allà sense treballar
- Ara una cosa, ara una altra.
- Bullir cols.[3](or.)
- Fer la ranera de l'agonia.
- Ésser ple de desorde.
- Fer la guitza
- Barrejar coses que han d'anar separades
- Intervenir amb força en un assumpte o negoci.
- Renovar les discussions i baralles.
Referències
[modifica | modifica el codi]- ↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 Parés i Puntas, 1999.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «Col». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 17 juny 2012].
- ↑ 3,00 3,01 3,02 3,03 3,04 3,05 3,06 3,07 3,08 3,09 3,10 3,11 3,12 3,13 3,14 3,15 3,16 3,17 3,18 3,19 3,20 3,21 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «col». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars, 1965.
- ↑ Amades, Joan. Costums populars de Barcelona, 1931, p. 176-177.
- ↑ Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 11 octubre 2024].
- ↑ Gisbert, 2011.
- ↑ Castells, 2016.
- ↑ Amades, 1982.
Bibliografia
[modifica | modifica el codi]- Amades, Joan. Folklore de Catalunya. Vol. 2. Cançoner, cançons, refranys, endevinalles. 3a edició. Barcelona: Selecta, 1982. ISBN 84-298-0452-8.
- Castells, Marta. Vegana i catalana: la cuina de tota la vida sense ingredients d'origen animal. Barcelona: Viena, 2016. ISBN 9788483308868.
- Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars (en català). Barcelona: Millà, 1965 (Biblioteca popular catalana vell i nou ; 3). ISBN 8473040082.
- Gisbert, Adolf. Refranyer temàtic : amb breu explicació de significat i lèxic, referència a equivalents, similars i contraris, i corresponents i similars en castellà (PDF). Godella: Oficina Municipal d’Ús i Promoció del Valencià, Ajuntament Godella, 2011 [Consulta: 11 octubre 2024].
- Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X.