Col

De Viquidites
Infotaula taxonòmicaCol
Varietat de col
Projectes germans
  Article a la Viquipèdia
  Definició al Viccionari
  Espècie a Viquiespècies
  Multimèdia a Commons
Taxonomia
Espècie Brassica oleracea
Regne planta
Modifica dades a Wikidata

El col (Brassica oleracea) és una planta herbàcia de la família de les crucíferes (Brassica oleracea), de tija gruixuda (el caluix o tronxo), fulles comestibles un xic carnoses, i de flors grogues o blanques disposades en raïms llargs.

Dites populars[modifica | modifica el codi]

(var.) Cada dia cols, el caldo amarguen.[2]
(var.) Col fa llet... a ca es veïnat.[3](Men.)Viquidites:Abreviacions
(var.) Entre col i col, tomàtecs.[1]
(var.) Entre col i col, qualque lletuga.[1](Mall., Men.)Viquidites:Abreviacions
Dita popular Quan fa molta calor els àpats forts, picants o calents i la pràctica del sexe fan suar.

Endevinalles[modifica | modifica el codi]

  • Quina és la cosa
    que quan és petita
    té les orelles petites
    i quan és gran,
    les té com un gegant.[8]

Frases fetes i locucions[modifica | modifica el codi]

Cols
Anar de la col a la bleda i de la bleda a la col.
Frase feta Anar d'ací i d'allà sense treballar
Frase feta Ara una cosa, ara una altra.
  • Bullir cols.[3](or.)Viquidites:Abreviacions
Frase feta Fer la ranera de l'agonia.
Frase feta Ésser ple de desorde.
Frase feta Fer la guitza
Frase feta Barrejar coses que han d'anar separades
Frase feta Intervenir amb força en un assumpte o negoci.
Frase feta Renovar les discussions i baralles.
(var.) Tant se me'n dóna naps com cols.[3]
Frase feta Tant n'és una cosa com una altra.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 Parés i Puntas, 1999.
  2. 2,0 2,1 2,2 «Col». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 17 juny 2012].
  3. 3,00 3,01 3,02 3,03 3,04 3,05 3,06 3,07 3,08 3,09 3,10 3,11 3,12 3,13 3,14 3,15 3,16 3,17 3,18 3,19 3,20 3,21 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Col». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  4. 4,0 4,1 4,2 Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars, 1965.
  5. Amades, Joan. Costums populars de Barcelona, 1931, p. 176-177. 
  6. Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 19 abril 2024].
  7. Gisbert, 2011.
  8. Amades, 1982.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]