Escudella
(S'ha redirigit des de: Carn d'olla)
 Escudella | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Article a la Viquipèdia | |
 Definició al Viccionari | |
 Multimèdia a Commons | |
| Detalls | |
| País d'origen | Espanya |
| Tipus | sopa i aliment |
| Ingredients principals | mandonguilla, Apium, col i pastanaga |
 | |
L'escudella és un plat d'arròs i fideus o qualsevol altra pasta, sovint de sèmola i fins i tot de tapioca, amb col, patates i altres verdures, cuit amb el brou de la carn d'olla o solament amb aigua i algun condiment.
Dites populars
[modifica | modifica el codi].JPG)
- A Granadella, cada dia escudella.[1]
- A l'escudella sense escumar, molt brutícia hi ha.[2]
- A la escudella, y pitança, bufarhi es mala criança.[3]
- A les taules ben parades qui no menja escudella no menja faves.[4]
- A qui no vol brou, set escudelles[5]
- Escudella d'esquirol cura diarrea.[4]
- Escudella sense ceba, ballada sense flabiol.[4]
- Escudella que bull massa, carabassa.[4]
- Escudella que no has de menjar, deixa-la cremar.[5]
- L'escudella de pagès és el plat que atipa més.[1]
- L'escudella de Santa Clara, verdura i aigua.[6]
- L'escudella és bona pel cos i per la butxaca.[4]
- La carn d'olla de Cadaqués, naps i cols i no res més.[4]
- La carn d'olla de carn, la de cols i trumfes, adéu-siau.[4]
- La casa ben regida, la migdia escudella i al vespre amanida.[4]
- La menta no pot mentir: l'escudella fa pair.[4]
- Molta verdura i poca carn, escudella per matar de fam.[4]
- Ni escudella sense tall, ni amanida sense ceba, ni salsa sense all.[4]
- Olla petita, escudella pobra i magra.[4]
- Pa eixut i escudella reposada treuen l'hoste de casa.[4]
- Per un cigró no es perd l'escudella.[4]
- Quan s'escudella és calenta, no la deixis refredar.[5]
- Qui escudella d'altri espera, freda se la menja.[5]
- (var.) Qui escudella d'altri espera, freda se la menja... i de vegades, ni freda ni calenta.[5]
- (var.) Qui escudella daltri espera, no la pot menjar censera.[3]
- Qui no menja escudella, no menja fregits.[5]
Frases fetes
[modifica | modifica el codi]- Fer escudella.[7]
Fer fàstic, empipar.
- Fer fàstic, repugnar.
- Comandar, fer la pròpia voluntat, disposar autoritàriament
- Fer-se s'escudella.[5]
- Fer-se la mesura, donar-se la norma d'una cosa.
- Posar-li dificultats, molestar-lo amb entrebancs (Mall.).
- Semblar molt bona persona, un santet, sense esser-ho.
Referències
[modifica | modifica el codi]- ↑ 1,0 1,1 Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars, 1965.
- ↑ Castells, Marta. Vegana i catalana: la cuina de tota la vida sense ingredients d'origen animal. Barcelona: Viena, 2016. ISBN 9788483308868.
- ↑ 3,0 3,1 Carlos i Amat, Joan. Quatre cents aforismes cathalans. Barcelona: Estampa de Ioan Pau, y Ioan Marti Llibraters, 1718.
- ↑ 4,00 4,01 4,02 4,03 4,04 4,05 4,06 4,07 4,08 4,09 4,10 4,11 4,12 4,13 4,14 Parés i Puntas, 1999.
- ↑ 5,00 5,01 5,02 5,03 5,04 5,05 5,06 5,07 5,08 5,09 5,10 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Escudella». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 19 desembre 2024].
- ↑ «Escudella». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Barcelona : Institut d'Estudis Catalans. [Consulta: 11 juny 2013]
Bibliografia
[modifica | modifica el codi]- Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars (en català). Barcelona: Millà, 1965 (Biblioteca popular catalana vell i nou ; 3). ISBN 8473040082.
- Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X.