Arròs

De Viquidites
Jump to navigation Jump to search
Infotaula taxonòmicaArròs
നെല്ല്.jpg
Grans d'arròs
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg  Article a la Viquipèdia
Wiktionary-logo-en.png  Definició al Viccionari
Commons-logo.svg  Multimèdia a Commons
Taxonomia
Modifica dades a Wikidata

L'arròs és una planta herbàcia anual i semiaquàtica, de la família de les gramínies, de tija en canya, erecta, que arriba a tenir més d’un metre d’alçada, amb fulles linears de 5 a 10 mm d’amplada, una mica aspres, i espícules uniflores, proveïdes o no d’aresta, disposades en panícula. El seu gra és un dels principals aliments de la humanitat, inclòs a la dieta del 70% de la població mundial.

Dites populars[modifica | modifica el codi]

Arròs, peix i pebrot, volen el vi ben fort.
(var.) L'arròs i el gaspatxo volen foc de borratxo.[4]
  • D'arròs, cansalada i pa, en Josep us en vendrà.[6]
  • De totes maneres, arròs amb ceba.[6]
  • De València, ni l'arròs.[6]
  • Després de festa major, arròs amb espinacs.[6]
  • Els escolans de Santa Coloma tot menjant arròs es van cremar la gola.[7]
  • En treure l'arròs del foc no abandonis mai el lloc.[8]
  • L'arròs fa el ventre gros.[4]
(var.) L'arròs fa el ventre gros i la panxa prima.[4]
(var.) L'arròs fa el ventre gros i la panxa llisa, i no cal camisa.[4]
(var.) Arròs fa el ventre gros i el pit estret.[4]

Frases fetes[modifica | modifica el codi]

  • Fer l'arròs a una dona.[4]
Frase feta Festejar-la o fer-li l'amor.
  • Fer-se l'arròs amb una cosa.[4]
Frase feta Guanyar molts diners (Valls).

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Parés i Puntas, 1999, p. 475-524.
  2. Sanchis Guarner, 1983, p. 122, Vol. 5. Sector central interior.
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 Parés i Puntas, 1999, p. 307-333.
  4. 4,00 4,01 4,02 4,03 4,04 4,05 4,06 4,07 4,08 4,09 4,10 4,11 4,12 4,13 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «arròs». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  5. Cinc mil, 1965.
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 6,5 6,6 Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 18 desembre 2018].
  7. Parés i Puntas, 1999, p. 477-524.
  8. 8,0 8,1 Castells, 2016.
  9. Parés i Puntas, 1999.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Castells, Marta. Vegana i catalana: la cuina de tota la vida sense ingredients d'origen animal. Barcelona: Viena, 2016. ISBN 9788483308868. 
  • Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars (en català). Barcelona: Millà, 1965 (Biblioteca popular catalana vell i nou ; 3). ISBN 8473040082. 
  • Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X. 
  • Sanchis Guarner, Manuel. Els pobles valencians parlen els uns dels altres. València: Eliseu Climent, 1983. ISBN 8475020674.