Reus

De Viquidites
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de geografiaReus
Reus - Ajuntament - 01.jpg
Ajuntament de Reus
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg  Article a la Viquipèdia
Commons-logo.svg  Multimèdia a Commons
Ubicació
Modifica dades a Wikidata

Reus és una ciutat i municipi de la província de Tarragona i del Camp de Tarragona, la capital de la comarca del Baix Camp.

Dites populars[modifica | modifica el codi]

  • A Reus, bocs i fideus.[1]
  • A Reus, ganxets.[1]
  • A Reus, gats i deutes.[1]
  • A Reus no ve d'un tanto.[1]
  • A Reus per un tant no diuen res.[1]
  • A Reus per un tant no diuen res, però per dos maten un home.[1]
  • A Reus, per Sant Pere bou i arròs.[1]
  • A Salou, van els de Reus, quan volen rentar-se els peus.[2]
  • A Tarragona, fan un port i a Reus fan un canal, i a Mont-roig fan una església que no l'acabaran mai.[1]
  • A Tarragona gent, a Reus senyors i a Valls homes.[1]
  • A Tarragona manxen i a Reus enganxen.[3]
(var.) A Reus enganxen, a Tarragona manxen i al Serrallo desenganxen.[4]
(var.) A Reus enganxen, a Tarragona manxen, a Cambrils la boniquesa i a Mont-roig la flor del camp.[5]
(var.) Reus, París, Londres i el carrer de Monterols.[7]
Dita popular Al segle XVIII, Reus fou un dels tres centres més importants del comerç de l'aiguardent, juntament amb París i Londres.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 Parés i Puntas, 1999, p. 475-524.
  2. 2,0 2,1 Viladot-Puig, 2003.
  3. 3,0 3,1 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Reus». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  4. Aragonés Salvat, Albert (ed.) «Les "Notes folklòriques" (1924-1928) recollides i anotades per Ramon Sedó Borrell». Beceroles, lletres de llengua i literatura, 5, (2012), pàg. 113-135.
  5. Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 23 setembre 2018].
  6. Cinc mil, 1965.
  7. Banús; Calbet, 2016, p. 139.
  8. Amades, Joan «Refranys geogràfica». Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, Vol. 47, núm. 511, (desembre 1937), pàg. 289-297 [Consulta: 8 març 2014].

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars (en català). Barcelona: Millà, 1965 (Biblioteca popular catalana vell i nou ; 3). ISBN 8473040082. 
  • Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X. 
  • Banús, Maria (Banús Garcia); Calbet, Josep Maria. S'ha acabat el bròquil (en català). Valls: La Torratxa, 2016 (Racó de les expressions ; 4). ISBN 9788495757999. 
  • Viladot-Puig, Joan. El Refranyer de Joan Viladot (en català). Lleida: Pagès Editors, 2003 (Història. Monografies; 23). ISBN 9788497790741. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]