Aiguardent
Aparença
|
Ampolles d'aiguardent | |
| Projectes germans | |
|---|---|
|
| |
|
| |
|
| |
| Detalls | |
| Tipus | beguda destil·lada |
L'aiguardent és una beguda espirituosa obtinguda per la destil·lació de líquids procedents de fermentació alcohòlica, com ara vi (brandi, conyac), melassa de canya de sucre (canya, rom), de brisa (marc, oruxo, grappa), pomes o sidra (calvados) i altres sucs de fruita (cirera, pruna, etc.). Pot ser natural o perfumat amb tota mena d'essències (anís, taronja, préssec, meló).
Dites populars
[modifica | modifica el codi]- D'aiguardent i malvasia, fes-ne barreja, Maria.[2]
- Home de vi, ni al vespre ni al matí; home d'aiguardent, ni de llevant ni de ponent, i home de cafè no és res.[3]
- Jugador de cartes i bevedor d'aiguardent, duu sempre el cap calent.[1]
- L'aiguardent, de primer es beu amb aigua, després sense aigua, després... com aigua.[3]
- L'aiguardent, en el casino.[3]
- (var.) Per l'encostipat, aiguardent ben escaldat.[7]
Endevinalles
[modifica | modifica el codi]- Diuen que sóc aigua,
però, ben mirat,
d'aigua no en duc gota,
i és ben veritat.
Si a mi em prens a gotes
no et farà cap mal,
si de mi abuses,
puc ser-te fatal.
No em prenguis per vici,
t'ho aconsello jo.
Per poc que barrinis
ja sabràs qui sóc.[8]
- Sóc com l'aigua transparent,
mes, l'ardència del meu cor
deixa molt prop de la mort
qui per mi la passió sent.[8]
- Venc en el món sense mare,
mon pare no en té tampoc,
era moro i el cremaren,
llavô a mi em batiaren
quan vaig sortit des seu foc.[9]
Frases fetes i locucions
[modifica | modifica el codi]- Sebre quants de graus fa s'aiguardent de qualcú.[4]
Saber bé qui és ell, conèixer quin seny té (Mallorca).
- Tenir veu d'aiguardent.[10]
Veu aspra com la de qui beu habitualment molt d'aiguardent.
Referències
[modifica | modifica el codi]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 19 juliol 2026].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Viladot-Puig, 2003.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 Parés i Puntas, 1999.
- ↑ 4,0 4,1 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Aiguardent». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ Pàmies i Riudor, Víctor. «Tremp». Paremiologia tòpica. l'autor, cop. 2010. Arxivat de l'original el 1457298716. [Consulta: 26 setembre 2013].
- ↑ Amades, Joan. Vocabulari dels pastors (en català). Barcelona: Imprenta de la Casa de Caritat, 1932.
- ↑ Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars, 1965.
- ↑ 8,0 8,1 Castellví, 1956.
- ↑ Amades, 1982.
- ↑ «Aiguardent». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 4 juny 2012].
Bibliografia
[modifica | modifica el codi]- Castellví, Joan. Cinc-centes endevinalles / recollides, traduïdes, originals i versificades per Joan Castellví Cerdà (en català). 3a edició. Barcelona: Eler, 1956.
- Amades, Joan. Folklore de Catalunya. Vol. 2. Cançoner, cançons, refranys, endevinalles. 3a edició. Barcelona: Selecta, 1982. ISBN 84-298-0452-8.