Cafè

De Viquidites
Salta a: navegació, cerca
Infotaula taxonòmicaCafè
FruitColors.jpg
Grans de cafè
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg  Article a la Viquipèdia
Commons-logo.svg  Multimèdia a Commons
Distribució
Modifica dades a Wikidata

El cafè és un arbre de la família de les rubiàcies (Coffea arabica), de fulles persistents de color verd fosc, de flors estel·liformes blanques i oloroses i de fruits en drupa de la mida d'una cirera. També és la beguda estimulant obtinguda per infusió dels grans de cafè torrats i mòlts. que contenen cafeïna, de gust amargant i estimulant. És un dels principals productes d'origen agrícola que es comercialitzen en els mercats internacionals, i una de les begudes estimulants més consumides arreu del món, després del te.

Dites populars[modifica | modifica el codi]

  • Al cafè d'en Cuyàs, dels pobres no en fan cap cas.[1]
  • Cafè de proa i cafè de popa, parents llunyans.[1]
  • El brou tebi i el cafè calent.[2]
  • El cafè cau bé.[3]
  • El cafè fa pair bé.[3]
  • Home de vi, ni al vespre ni al matí; home d'aiguardent, ni de llevant ni de ponent, i home de cafè no és res.[1]
  • L'aire del camp fa més bé que les taules del cafè.[3]
  • Qui al cafè va i ve, dues cases manté.[2]

Embarbussaments[modifica | modifica el codi]

  • El cafè em va bé després del be.[4]
  • La Mercè pren cafè amb plaer.[4]
  • Què fer? Cafè.[4]
  • Qui fa el cafè al cafeter Delfí?[4]
(var.) Que fi que fa el cafè el cafeter Delfí.[4]

Frases fetes[modifica | modifica el codi]

  • Ésser un cul de tavernes, de cafè, d’església.[2]
Frase feta Passar-s'hi llargues estones.
  • Estar de mal café.[2]
Frase feta Estar de malhumor.
  • No distingir el cafè de la malta.[2]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X. 
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 23 novembre 2017].
  3. 3,0 3,1 3,2 Viladot-Puig, J. El Refranyer de Joan Viladot. Lleida: Pagès editors, 2003. ISBN 849779074X. 
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 Clarà, Ignasi; Bort, Núria. El Llibre dels embarbussaments i altres jocs de paraules : per jugar, per aprendre, per divertir-se. Barcelona: Pòrtic, 2012. ISBN 9788498092004.