Vés al contingut

Cafè

De Viquidites
Infotaula taxonòmicaCafè
Grans de cafè
Projectes germans
  Article a la Viquipèdia
  Definició al Viccionari
  Multimèdia a Commons
Taxonomia
Modifica dades a Wikidata
Alvan Fischer

El cafè és un arbre de la família de les rubiàcies (Coffea arabica), de fulles persistents de color verd fosc, de flors estel·liformes blanques i oloroses i de fruits en drupa de la mida d'una cirera. També és la beguda estimulant obtinguda per infusió dels grans de cafè torrats i mòlts. que contenen cafeïna, de gust amargant i estimulant. És un dels principals productes d'origen agrícola que es comercialitzen en els mercats internacionals, i una de les begudes estimulants més consumides arreu del món, després del te.

Dites populars

[modifica | modifica el codi]
  • Al cafè d'en Cuyàs, dels pobres no en fan cap cas.[1]
  • Cafè de proa i cafè de popa, parents llunyans.[1]
  • Cafè, teatre i hostal, molts devots i pocs com cal.[2]
  • El brou tebi i el cafè calent.[3]
  • El cafè cau bé.[4]
  • El cafè fa pair bé.[4]
  • Home de vi, ni al vespre ni al matí; home d'aiguardent, ni de llevant ni de ponent, i home de cafè no és res.[1]
  • L'aire del camp fa més bé que les taules del cafè.[4]
  • Qui al cafè va i ve, dues cases manté.[3]

Embarbussaments

[modifica | modifica el codi]
  • El cafè em va bé després del be.[5]
  • La Mercè pren cafè amb plaer.[5]
  • Què fer? Cafè.[5]
  • Qui fa el cafè al cafeter Delfí?[5]
(var.) Que fi que fa el cafè el cafeter Delfí.[5]

Frases fetes

[modifica | modifica el codi]
  • Ésser un cul de tavernes, de cafè, d’església.[3]
Frase feta Passar-s'hi llargues estones.
  • Estar de mal café.[3]
Frase feta Estar de malhumor.
  • No distingir el cafè de la malta.[3]

Referències

[modifica | modifica el codi]
  1. 1,0 1,1 1,2 Parés i Puntas, 1999.
  2. Pàmies i Riudor, Víctor. «Cafè» (en català). Paremiologia catalana comparada digital, 2020-.
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 6 octubre 2024].
  4. 4,0 4,1 4,2 Viladot-Puig, 2003.
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 Clarà, Ignasi; Bort, Núria. El Llibre dels embarbussaments i altres jocs de paraules : per jugar, per aprendre, per divertir-se. Barcelona: Pòrtic, 2012. ISBN 9788498092004. 
Error de citació: L'etiqueta <ref> amb el nom "viladot" definida a <references> no s'utilitza en el text anterior.