Te
Aparença
|
Fulles de te | |
| Projectes germans | |
|---|---|
|
| |
|
| |
|
| |
| Taxonomia | |
El te (Camellia sinensis) és un arbre robust de la família de les teàcies, de fulles coriàcies i dentades, flors blanques o rosades i fruits en càpsula. L'ús principal i més conegut arreu del món d'aquesta planta és la preparació d'infusions amb les fulles.
Citacions
[modifica | modifica el codi]- «Crec que és costum d'una bona societat prendre un lleuger refrigeri a les cinc en punt.»[1](en anglès) I believe is it customary in good society to take some slight refreshment at five o'clock.
- «Estimat, si pots donar-me una tassa de te per aclarir la meva confusió del cap podré entendre millor els teus assumptes.»[1](en anglès) My dear, if you could give me a cup of tea to clear my muddle of a head I should better understand your affairs
Mrs Lirriper's Legacy, 1864. Chap. I. «Mrs. Lirriper relates how she went on and went over» — Charles Dickens - «L'amor i l'escàndol són els millors edulcorants del te.»[1](en anglès) Love and scandal are the best sweeteners of tea.
- «L'art del te és una força espiritual que podem compartir.»[1](en anglès) L'art of tea is a spiritual force for us to share.
- «L'èxtasi és una tassa plena de te i un tros de sucre a la boca.»[1](en anglès) Ecstasy is a glass full of tea and a piece of sugar in the mouth.
- «No estic gens interessat en la immoralitat, nomès en el gust del te.»[1](en anglès) I am i no way interested in immorality, but only in the taste of tea.
— Lu Tung - «On hi ha te, hi ha esperança.»[1](en anglès) Where there's tea there's hope.
— Arthur Wing Pinero
Dites populars
[modifica | modifica el codi]- Es millor te, és te de llençol.[2](Men.)

- Qui dóna vi dolent als seus hostes no beurà sinó te a casa d'ells.[3]
Referències
[modifica | modifica el codi]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 365 Things Every Tea Lover Should Know (en anglès). Eugene, Oregon: Harvest House Publishers, 2008. ISBN 9780736922500.[]
- ↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «te». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ Viladot-Puig, 2003.