Vi
Aparença
|
Copa de vi | |
| Projectes germans | |
|---|---|
|
| |
|
| |
|
| |
| Detalls | |
| Tipus |
fermented alcoholic beverage (en) |
| Ingredients principals | raïm |
El vi (vinum en llatí, οινος en grec) és una beguda alcohòlica obtinguda del raïm mitjançant la fermentació alcohòlica del most o suc.
Dites populars
[modifica | modifica el codi]- Amb un gerro de vi bo, tothom es posa bo.[1]
- Amb un traguet de vi bo el malalt es posa bo.[1]
- Bon vi fa bona sang.[1]
- El bon vi no necessita ram.[3]
- El vi de casa no emborratxa.[4]
- El vi vol coixí.[4]
- Home de vi, ni al vespre ni al matí; home d'aiguardent, ni de llevant ni de ponent, i home de cafè no és res.[5]
- Llibres i vins, els més antics.[4]
- Menjar fred i vi calent, pel cos és dolent.[1]
- Per Sant Martí tasta el teu vi i per Cap d'Any ja et farà dany.[6]
- Terra de romaní, terra de poc vi.[4][7](Crespià, Pla de l'Estany)

- Verema en eixut i tindràs vi pur.[1]
- Vi batejat, el beure'l és penat.[1]
Dites relacionades amb altres aliments
[modifica | modifica el codi]
- Rostit sense vi no val un comí, pilota sense pebre no val un senabre, estofat sense xocolata no val una patata.[5]
- Vi agre i pa de sègol no fan bon treballador.[9]
- Vi i aiguardent, mort de moment.[9]
Frases fetes i locucions
[modifica | modifica el codi]- Tenir algú bon vi.[10]
Estar de bon humor després de beure molt de vi
- Tenir algú mal vi.[10]
Estar malhumorat després de beure molt de vi
- Tenir més gènit que el vi de quatre.[4]
- Xerrar més que el vi.[4]
Enraonar molt i sense discreció.
Referències
[modifica | modifica el codi]- ↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 1,12 1,13 1,14 1,15 Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars, 1965.
- ↑ Espunyes, 2007.
- ↑ «Vi». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 2 juny 2012].
- ↑ 4,00 4,01 4,02 4,03 4,04 4,05 4,06 4,07 4,08 4,09 4,10 4,11 4,12 4,13 4,14 4,15 4,16 4,17 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «vi». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ 5,00 5,01 5,02 5,03 5,04 5,05 5,06 5,07 5,08 5,09 5,10 5,11 5,12 5,13 5,14 Parés i Puntas, 1999, p. 307-341.
- ↑ Pamies i Riudor, 2012, p. 138.
- ↑ Gomis i Mestre, 2015, p. 344.
- ↑ 8,0 8,1 Viladot-Puig, 2003.
- ↑ 9,0 9,1 Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 19 agost 2026].
- ↑ 10,0 10,1 «Vi». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Barcelona : Institut d'Estudis Catalans. [Consulta: 2 de juny de 2012]
Bibliografia
[modifica | modifica el codi]- Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars (en català). Barcelona: Millà, 1965 (Biblioteca popular catalana vell i nou ; 3). ISBN 8473040082.
- Espunyes, Josep. Dites, locucions i frases fetes (en català). Barcelona: Proa, 2007. ISBN 9788484379775.
- Gomis i Mestre, Cels. Botànica popular catalana : dites i tradicions populars referents a les plantes (en català). La Bisbal d'Empordà: Sidillà, 2015 (Talaia clàssics, núm. 2). ISBN 9788494256462.
- Pàmies, Víctor. En cap cap cap (en català). Vallromanes: l'autor, 2012 (Enciclopèdia paremiològica del cos humà; 2). ISBN 9788461581108.
- Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X.
- Viladot-Puig, Joan. El Refranyer de Joan Viladot (en català). Lleida: Pagès Editors, 2003 (Història. Monografies; 23). ISBN 9788497790741.