Pebre

De Viquidites
Salta a la navegació Salta a la cerca
Pebre
Piper nigrum dsc00198.jpg
Pebrer
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg  Article a la Viquipèdia
Wiktionary-logo-en.png  Definició al Viccionari
Wikispecies-logo.svg  Espècie a Viquiespècies
Commons-logo.svg  Multimèdia a Commons
Modifica dades a Wikidata

El pebre és un espècia de sabor picant que s'obté del fruit dessecat del pebrer (Piper nigrum). Es fa servir a nivell mundial com a condiment general de diversos plats i embotits.

Dites populars[modifica | modifica el codi]

Frases fetes i locucions[modifica | modifica el codi]

Frase feta Amb recursos extrems per a fer fugir algú.
  • Bufa el pebre.[2]
Frase feta Ésser una persona molt pebre.
  • Coent com el pebre.[2]
Frase feta Ser molt picant.
  • Costar el pebre.[2]
Frase feta Ésser molt car.
  • Picar a pebre.[2]
Frase feta Ésser molt car.
  • Pudir a pebre.[2]
Frase feta Tenir mal aspecte.
  • ¿Quin pebre li fa coure els ulls?[2]
Frase feta S'al·ludeix a una persona que es preocupa o s'entremet en coses en què no hauria de posar-se.
Frase feta Ésser una persona o cosa molt vermella.

Embarbussaments[modifica | modifica el codi]

  • Setze jutges d'un jutjat / mengen fetge d'un penjat, / si el penjat es despengés / es menjaria els setze fetges / dels setze jutges que l'han jutjat.[3]
(var.) Setze gallets de fetge fregit. / Setze quinzets de fetge fregit.
(var.) Setze jorns rojos, / dotze jutges bojos d'un jutjat / mengen fetge amb pebre roig / d'un heretge que han penjat / uns metges mig enutjats.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 1,8 Parés i Puntas, 1999.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «pebre». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  3. Jordà Mullet, Juli. Paraules en xarxa. València: l'autor, 2014. ISBN 978-84617-0847-5. 
  4. Bassa, Ramon «Un tigre, dos tigres, tres tigres, o la fonologia i les seves relacions amb la llengua parlada i escrita» (Noia 64 mimetypes pdf.pngPDF). Maina. Escola universitaria de professorat d'EGB [Palma], Núm. 5, (1982), pàg. 40-43. ISSN: 0211-2116 [Consulta: 23 agost 2015].

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X.