Pebre
 Pebrer | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Article a la Viquipèdia | |
 Definició al Viccionari | |
 Espècie a Viquiespècies | |
 Multimèdia a Commons | |
 |
El pebre és un espècia de sabor picant que s'obté del fruit dessecat del pebrer (Piper nigrum). Es fa servir a nivell mundial com a condiment general de diversos plats i embotits.
Dites populars
[modifica | modifica el codi]- Alls i pebre vi volen beure.[1]
- Bitxo, pebre i all, menjar de cavall.[1]
- De pebre i pa beneït, poquet.[1]
- El pebre és calent.[1]
- El pebre és petit i té bon pic.[1]
- La lletugueta va mal, sense oli, vinagre, pebre i sal.[1]
- Peix, arròs i pebre volen vi per beure.[1]
- Rostit sense vi no val un comí, pilota sense pebre no val un senabre, estofat sense xocolata no val una patata.[1]
- Val més un gra de pebre que una lliura d'arròs.[1]
Frases fetes i locucions
[modifica | modifica el codi]
Amb recursos extrems per a fer fugir algú.
- Bufa el pebre.[2]
- Ésser una persona molt pebre.
- Coent com el pebre.[2]
- Ser molt picant.
- Costar el pebre.[2]
- Ésser molt car.
- Picar a pebre.[2]
- Ésser molt car.
- Pudir a pebre.[2]
- Tenir mal aspecte.
- ¿Quin pebre li fa coure els ulls?[2]
- S'al·ludeix a una persona que es preocupa o s'entremet en coses en què no hauria de posar-se.
- Ésser una persona o cosa molt vermella.
Embarbussaments
[modifica | modifica el codi]- Setze jutges d'un jutjat / mengen fetge d'un penjat, / si el penjat es despengés / es menjaria els setze fetges / dels setze jutges que l'han jutjat.[3]
- (var.) Setze gallets de fetge fregit. / Setze quinzets de fetge fregit.
- (var.) Setze jorns rojos, / dotze jutges bojos d'un jutjat / mengen fetge amb pebre roig / d'un heretge que han penjat / uns metges mig enutjats.
Referències
[modifica | modifica el codi]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 1,8 Parés i Puntas, 1999.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «pebre». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ Jordà Mulet, Juli. Paraules en xarxa. València: l'autor, 2014. ISBN 978-84617-0847-5.
- ↑ Bassa, Ramon «Un tigre, dos tigres, tres tigres, o la fonologia i les seves relacions amb la llengua parlada i escrita» (
PDF). Maina. Escola universitaria de professorat d'EGB [Palma], Núm. 5, (1982), pàg. 40-43. ISSN: 0211-2116 [Consulta: 23 agost 2015].
Bibliografia
[modifica | modifica el codi]- Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X.